Atardeceres a la Bessona superior. Agulles Montserrat. 23-10-2010.

La Bessona superior i el contrafort per on puja l'encertat itinerari de la via.
Des que en

Joan Asín

va publicar l'ascensió a aquesta via que en tenia ganes d'anar-hi, el fet de l'equipament alegre, amb una dificultat "assequible" i el "PAS" de la darrera tirada que em tenia intrigat...finalment el Josep i el Toni es deixen enganyar...

Compacte mur del primer llarg, on no si val a badar!
Per acostar-nos a peu de via cal remuntar la canal del Cirerer fins a peu de la Filigrana, haurem passat per una zona on l'aperturista de la via fa poc hi ha fet una bona espurgada d'aritjols! de la base de la Filigrana cal remuntar una canal força dreta, quan l'agulla de la dreta s'acaba, girem a la dreta i baixem una mica, trobarem indicis de camí i al davant ja tenim a la ma esquerra la placa per on començarem. Força amunt es veu un bolt a uns deu metres...
Disfrutant la placa de la primera tirada, on cal concentració, ja que la roca tot i no ser dolenta, tampoc permet alegries...
Com que m'agrada començar, els companys em deixen...avui em vacunaré de parabolitis, malatia que sol afectar els que com jo, ens hem dedicat molt a l'esportiva, i a més som una mica "covards"!! quatre bolts en 45 metres faran la vacuna prou efectiva. Llaço una branca d'un arbre de peu de via, que s'ha d'aprofitar tot! Amb delicadesa em vaig enlairant, la roca no és per pujar corrents, sovint em decanto cap a la dreta per trobar millor presa. No hi ha cap pas extrem però cal anar ben atent, sortosament el grau afluixa a mitja placa; abans d'entrar a reunió un ressalt em fa mirar-m'ho bé!
Un ressalt vertical li dóna el grau a la segona tirada; el Josep acabant de superar-lo.
És el torn del Josep, aquest llarg és més curt, uns 20 metres amb dues expansions, una assegura un mur i l'altra, força més amunt, abans de decantar-se a l'esquerra.
El pas del mur li costa un petit "saque" i és que és finot...però se'n surt prou bé i abans de l'altra bolt pot posar un micro d'aquells per donar moral...al davant queda un extraplom, cal anar a l'esquerra per trobar la reunió, encarada a una fisura, punt flac per on continuarem.

Diedre de la tercera tirada, que ens permet superar el desplom i ens deixa sota el mur somital.

La segona reunió és ben bé al caire de l'agulla, ara estem ventats, però gaudim de la visió de l'Agulla de l'Arbret on una cordada puja la Vicenç Soto; el primer de corda s'està mirant la ressenya i li crido: ei! que la reunió es fa a l'arbre! a partir d'aquí ens anirem veïent i els hi farem fotos espectaculars.
Ara és el torn del Toni, la sortida amb la roca pulida li costa, però de seguida és al diedre on mira de posar un Àlien. La fisura s'acaba i cal passar al mur de la dreta, un bolt protegueix el pas; ara resta un altra tram vertical també protegit per una expansió, la darrera que trobarem fins passats ben bé vint metres que podrem llaçar una alzineta abans de superar el darrer ressalt fins al replà de la tercera reunió. Quan recuperem el llarg ens adonem de l'exposició que tè...el Toni es pensava que s'havia d'haber passat alguna assegurança...però no! la via és així exposada en els trams "fàcils". A aquesta exposició se li afageix que la roca no és gaire bona...vaja que una relliscada aquí seria perillosa.


Arribant al còmode replà de la tercera reunió.
Resta una tirada i és com si tornèssim a començar, ja que som en una explanada gran, davant el mur amb el famós pas, on ja havia llegit que podria caldre una ajudeta per arribar-hi...vaig mentalitzat i ho provo, entro a l'esquerra de la xapa per on sembla hi ha més canto i sí es va pujant, però m'encallo ben be a un metre i mig de la xapa...gairebé mi llenço el primer cop, però la manca de confiança amb el peu dret em fa recular, això i la possibilitat de volar i caure al replà...el pas és dur i de 6a no baixa, almenys jo no vaig trobar-li l'entrellat, però ho vaig intentar a fons; desgrimpo una vegada i baixo a descansar els braços, renoi amb el passet, de sota no sembla tan dur...hi torno però ja no puc, decideixo xapar amb l'ajuda d'una "tramposa" el que tampoc em resulta fàcil! és una llàstima ja que una vegada xapat aquest bolt, l'artificial no te gens de suc! es pot fer en A-0 perfectament de juntes que estan les xapes...quan aquestes s'acaben, uns set passos, tenim una sortideta en lliure ben vertical amb molt bona presa. Abans del flanqueig aprofito per posar un merlet.

Desgrimpant el "Pas" amb la cinta a la boca.

A l'artificial, que resulta ser ben senzill i sense suc! una llàstima després de tanta brega per xapar el primer bolt!
El mur s'acaba en un flanqueig aeri que et deixa en un muret, quan vaig a llaçar un boix m'adono que a la placa hi ha un espit, d'aquí ja fins al cim, vigilant de no bombardejar els companys ja que cal passar per un tram ben esmicolat!!

Des de la Mompart de la Miranda de les Bohigues, la Bessona superior amb l'itinerari aproximat.

Ressenya i croquis de les agulles a agraïr als autors dela via i que podreu trobar a

Mad Team

Ha estat una via que ens ha agradat però que ens ha deixat algunes preguntes: perquè al darrer llarg aquest primer bolt tan amunt? trenca l'homogeneïtat de grau de la via fent-la perillosa en cas de caiguda. Tanmateix sorpren aquest fet quan a continuació l'artificial té les assegurances molt properes, tan que permet fer-lo en A-0.
També sorprèn al tercer llarg la gran distància a pel desde el darrer bolt fins a poder llaçar l'alzineta, més de vint metres en una placa sí fàcil, però amb roca delicada...i a més amb pràcticament nules possibilitats d'autoprotecció...
Tanmateix però, felicitar els autors, per saber trobar un itinerari tan encertat, als futurs repetidors tan sols advertir que cal anar-hi amb el grau assolit i el cap ben
fred, que la disfruteu!