dilluns, 8 de novembre de 2010

Atardeceres a la Bessona superior. Agulles Montserrat. 23-10-2010.

La Bessona superior i el contrafort per on puja l'encertat itinerari de la via.
Des que en
  • Joan Asín
  • va publicar l'ascensió a aquesta via que en tenia ganes d'anar-hi, el fet de l'equipament alegre, amb una dificultat "assequible" i el "PAS" de la darrera tirada que em tenia intrigat...finalment el Josep i el Toni es deixen enganyar...

    Compacte mur del primer llarg, on no si val a badar!
    Per acostar-nos a peu de via cal remuntar la canal del Cirerer fins a peu de la Filigrana, haurem passat per una zona on l'aperturista de la via fa poc hi ha fet una bona espurgada d'aritjols! de la base de la Filigrana cal remuntar una canal força dreta, quan l'agulla de la dreta s'acaba, girem a la dreta i baixem una mica, trobarem indicis de camí i al davant ja tenim a la ma esquerra la placa per on començarem. Força amunt es veu un bolt a uns deu metres...
    Disfrutant la placa de la primera tirada, on cal concentració, ja que la roca tot i no ser dolenta, tampoc permet alegries...
    Com que m'agrada començar, els companys em deixen...avui em vacunaré de parabolitis, malatia que sol afectar els que com jo, ens hem dedicat molt a l'esportiva, i a més som una mica "covards"!! quatre bolts en 45 metres faran la vacuna prou efectiva. Llaço una branca d'un arbre de peu de via, que s'ha d'aprofitar tot! Amb delicadesa em vaig enlairant, la roca no és per pujar corrents, sovint em decanto cap a la dreta per trobar millor presa. No hi ha cap pas extrem però cal anar ben atent, sortosament el grau afluixa a mitja placa; abans d'entrar a reunió un ressalt em fa mirar-m'ho bé!
    Un ressalt vertical li dóna el grau a la segona tirada; el Josep acabant de superar-lo.
    És el torn del Josep, aquest llarg és més curt, uns 20 metres amb dues expansions, una assegura un mur i l'altra, força més amunt, abans de decantar-se a l'esquerra.
    El pas del mur li costa un petit "saque" i és que és finot...però se'n surt prou bé i abans de l'altra bolt pot posar un micro d'aquells per donar moral...al davant queda un extraplom, cal anar a l'esquerra per trobar la reunió, encarada a una fisura, punt flac per on continuarem.

    Diedre de la tercera tirada, que ens permet superar el desplom i ens deixa sota el mur somital.

    La segona reunió és ben bé al caire de l'agulla, ara estem ventats, però gaudim de la visió de l'Agulla de l'Arbret on una cordada puja la Vicenç Soto; el primer de corda s'està mirant la ressenya i li crido: ei! que la reunió es fa a l'arbre! a partir d'aquí ens anirem veïent i els hi farem fotos espectaculars.
    Ara és el torn del Toni, la sortida amb la roca pulida li costa, però de seguida és al diedre on mira de posar un Àlien. La fisura s'acaba i cal passar al mur de la dreta, un bolt protegueix el pas; ara resta un altra tram vertical també protegit per una expansió, la darrera que trobarem fins passats ben bé vint metres que podrem llaçar una alzineta abans de superar el darrer ressalt fins al replà de la tercera reunió. Quan recuperem el llarg ens adonem de l'exposició que tè...el Toni es pensava que s'havia d'haber passat alguna assegurança...però no! la via és així exposada en els trams "fàcils". A aquesta exposició se li afageix que la roca no és gaire bona...vaja que una relliscada aquí seria perillosa.


    Arribant al còmode replà de la tercera reunió.
    Resta una tirada i és com si tornèssim a començar, ja que som en una explanada gran, davant el mur amb el famós pas, on ja havia llegit que podria caldre una ajudeta per arribar-hi...vaig mentalitzat i ho provo, entro a l'esquerra de la xapa per on sembla hi ha més canto i sí es va pujant, però m'encallo ben be a un metre i mig de la xapa...gairebé mi llenço el primer cop, però la manca de confiança amb el peu dret em fa recular, això i la possibilitat de volar i caure al replà...el pas és dur i de 6a no baixa, almenys jo no vaig trobar-li l'entrellat, però ho vaig intentar a fons; desgrimpo una vegada i baixo a descansar els braços, renoi amb el passet, de sota no sembla tan dur...hi torno però ja no puc, decideixo xapar amb l'ajuda d'una "tramposa" el que tampoc em resulta fàcil! és una llàstima ja que una vegada xapat aquest bolt, l'artificial no te gens de suc! es pot fer en A-0 perfectament de juntes que estan les xapes...quan aquestes s'acaben, uns set passos, tenim una sortideta en lliure ben vertical amb molt bona presa. Abans del flanqueig aprofito per posar un merlet.

    Desgrimpant el "Pas" amb la cinta a la boca.

    A l'artificial, que resulta ser ben senzill i sense suc! una llàstima després de tanta brega per xapar el primer bolt!
    El mur s'acaba en un flanqueig aeri que et deixa en un muret, quan vaig a llaçar un boix m'adono que a la placa hi ha un espit, d'aquí ja fins al cim, vigilant de no bombardejar els companys ja que cal passar per un tram ben esmicolat!!

    Des de la Mompart de la Miranda de les Bohigues, la Bessona superior amb l'itinerari aproximat.

    Ressenya i croquis de les agulles a agraïr als autors dela via i que podreu trobar a
  • Mad Team

  • Ha estat una via que ens ha agradat però que ens ha deixat algunes preguntes: perquè al darrer llarg aquest primer bolt tan amunt? trenca l'homogeneïtat de grau de la via fent-la perillosa en cas de caiguda. Tanmateix sorpren aquest fet quan a continuació l'artificial té les assegurances molt properes, tan que permet fer-lo en A-0.
    També sorprèn al tercer llarg la gran distància a pel desde el darrer bolt fins a poder llaçar l'alzineta, més de vint metres en una placa sí fàcil, però amb roca delicada...i a més amb pràcticament nules possibilitats d'autoprotecció...
    Tanmateix però, felicitar els autors, per saber trobar un itinerari tan encertat, als futurs repetidors tan sols advertir que cal anar-hi amb el grau assolit i el cap ben
    fred, que la disfruteu!

    11 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Jaume després de R2 ????. Veig que no us tocava el solet, si es diu atardecere es pq s'ha de fer a la tarda que hi toca el solet, començo a pensar que sou amants del fred (normal de la Momia a principis d'any, Gandhi el bestia amb un pam de neu,...)
    Salut

    Eduard ha dit...

    Ostres Jaume, ara el que s'ha quedat intrigat amb l'últim llarg sóc jo!!

    joan asin ha dit...

    Ei Jaume enhorabona feia dies que la portaves al cap, curiós el pas del darrer llarg je,je,

    Joan Prunera ha dit...

    Hola Jaume. Aquesta via la vaig abandinar l'any 95 per culpa de l'ultim llarg. En aquella època vaig intentar amb un pas de ganxo... però va saltar! i vaig caure a la repisa. No em vaig fer res, nomès una mica de mal a "l'orgull". Desde les hores no he torna't i tampoc de penjar-me d'un ganxo... tindria que anar algun dia
    Ah, felicitats per la via.

    Llorenç ha dit...

    te bona pinta! i veig que te un bonic repte en aquest pas tan curiós!

    felicitats per la via! caldrà posar-la a la llista per quan arribi la fresta!

    jclaramunt ha dit...

    10 metres!!! sou uns valents!!
    A veure si em portes a fer una llarga que després de 2 anys fent totxos ja em ve de gust!

    Mingo ha dit...

    Ahir no veia la meitat de la piada, maravelles de l'informàtica

    Gatsaule ha dit...

    Bé, tal i com la descrius, no sembla massa recomanable... Tot i que Agulles sempre és fantàstic!

    Jaumegrimp ha dit...

    Mingo, s'estava prou bé, el que molestava era el vent gelat que s'escolava entre les agulles...però potser sí que som una mica masocas...
    Eduard, a veure si et surt el pas, és difícil però el que hi pesa més és pensar en la caiguda...
    Joan, m'en vas fer entrar ganes al teu post i el vaig treballar molt, però no es va deixar...
    Joan P, quan hi tornis no ho dubtis, fabríca't algun artilugi per xapar el primer bolt i deixa't de punyetes, que no val la pena fer-s'hi mal...
    Llorenç, és una via de les que t'agraden, però no d'hivern precisament eh, que part d ela via és a l'ombra, amb el que no esperis massa el fred.
    Josep, Bou! quan vulguis en podem anar a fer alguna, pèrò ja buscaré que sigui potent, així m'obriràs els llargs difícils!
    Mingo, no tens cap problema informàtic, és que ahir no es va pujar la meitat de la piulada, i vaig haber de tornar-la a escriure!! putades del programa!!!
    Joan G, potser fa aquesta impresió,
    però la via és bona, ara té alguns peros...com ja he explicat, si hi vas sense patir per la distància entre assegurances, com segur que tú aniràs, fins la disfrutaràs, tan sols que fa rabia que per un emplaçament "curiós" de les assegurances del darrer llarg, t'obligui a fer o bé trampes o bé a jugar-te una pinya innecessària donat el tarannà general de la via, ara potser tú que ets tan alt, no et farà falta l'ajuda!! ves-hi i m'ho expliques Fiera!

    Manel&Ita ha dit...

    Nosaltres la vàrem fer just quan la varen obrir, recordo aquest pas coma molt difícil, ho vaig intentar jo, després el Xavi i després un altre cop jo, i finalment va sortir. Penso que està bé que un pas així li dongui nom a la via, si ho fas també surts més satisfet i si els obridors la van deixar així, que hi farem.
    Des d'aquest replà també surt una via Cerdà- Cerdà, que és un flanqueix de 20 metres, amb una assegurança i prou, la vaig fer a l'any 1972 amb el Cuc, vaig quedar meravellat de lo que es podia fer en aquella epoca. Si feu la via doneu-li una ullada i quedareu impressionats.
    Les Bessones sempre et deixen satisfet, facis la via que facis, són tan boniques!!!

    Anònim ha dit...

    Blogsdeescalada.com aprofita els continguts del teu bloc per guanyar pasta i tu sense enterar-te'n. Tu t'ho curres y ell se n'aprofita. Roba els teus posts i els edita en el seu site. Això és il·legal i demostra una falta de respecte pels continguts que tu has creat. La visita compta per ell i no per tu. Escriu-li un mail demanant-li que enllaci directament amb el teu blog. Entre tots fem. Entre tots podem. Volem enllaç directe a les nostres creacions.

    per cert, merci pel blog!