dilluns, 6 de setembre de 2010

Pupurri de vies al Trencabarrals. 03-09-2010. Montserrat Gorros.

El Trencabarrals s'alça imponent a l'ombra dels Gorros.
Aquest divendres amb el Joan
  • Sisbemessanapren
  • quedem per a fer una visita a unes vies que s'han obert no fa massa al vessant oposat al de la via normal, el Joan va parlar fa poc amb un dels aperturistes, que estava picant spits i això ens va animar a anar-hi. Arribem a peu de via ben suats i veïem que hi ha dues línies, una amb spits i l'altra amb bolts...com que no en coneixem cap de les dues ens decidim per la dels bolts que té un començament, sembla més suau...

    La primera tirada resulta ser prou dura i vertical, V+ sostingut-6a.
    M'enfilo al primer llarg i de seguida m'adono que no hi regalen res...no em deixa escalfar, que m'escalfo de cop! però amb paciència la vaig traïent, reunió! el Joan em diu de continuar, però la veritat prefereixo fer una aturada i així relaxar els braços...quan és el torn del Joan entén el perquè dels meus esbufecs!!

    Reunió de dos bolts amb anella, ben penjada i gens còmoda. Curiosa flor de pitons just sobre la reunió.
    És el torn del Joan, surt per l'esquerra de la reunió per anar a buscar l'assegurança, és ben dret i les preses petites...la clau és sortir de la vertical per anar a flanquejar a l'esquerra a un replà...per mí el pas més difícil..6b+(?)
    Passat aquest punt s'enfila a buscar una reunió que veïem al costat d'un esperó; escalada difícil que gràcies a algunes ajudes aconsegueix sol.lucionar. Ja a la reunió, encara més incomoda que l'anterior...s'adona que no té continuació...o almenys no la sabem trobar amb el que el despenjo a buscar una altra reunió que trobem a mig camí i que ens apropa al replà de la normal.

    El Joan lluitant amb el segon llarg.
    Recupero la segona tirada fins a l'alçada de la reunió de la dreta, un flanqueig i ja hi soc, em deslligo i recuperem les cordes. Una aèria travessa a la dreta ens permetrà anar a buscar la normal. Amb precaució vaig a buscar la zona millor per acostar-me a una sabina, la llaço i ja per terreny ajagut, però trencat pujo a buscar el diedre de la normal: des de sota no semblava tan dret, renoi! i a més és ben trencadís...poso un àlien en una escletxa sota el mur i m'enfilo a llaçar un vell pitó amb una baga, ara cal aixecar-se tot dret ajudant-se d'un bloc mig desenganxat...el dia que caigui no sé com es farà el pas! derivo a la dreta cap a una sabineta que llaço, soc sota una gran sabina, serà la primera assegurança una mica bona, buff! ja la tinc, sóc a la vertical del diedre que es deixa anar fent, a més la roca millora i trobo un parell de pitons prou fotuts, però encara rai! més amunt un encastador queda prou bé, això em dóna moral, com també que cada cop hi ha millor presa! sóc a una alzina ferma, un altra bon punt d'assegurança. Aquí faig reunió, les cordes freguen força i el lloc és còmode.

    Impressionant i divertit ràpel.

    El Joan recupera el llarg, li costa treure l'encastador, la resta no gaire, que éren assegurances per donar moral! Ara continua la canal arbrada pel costat esquerra, cal anar en compte amb la roca que és trencadissa, deixa enrrera una bona alzina, no la llaça, però millor fer-ho que a dalt es ben descompost...
    El capvespre ens delecta amb aquestes imatges dels Gorros!
    Molt contents preparem el ràpel, ha estat una escalada ben variada, esportiva dura a baix i clàssica,clàssica a dalt! una bona combinació. A més per a mí ha estat la primera vegada que he pujat el Trencabarrals, i sense pensar-ho he acabat fent la normal, que fèia dies que la tenia a la llista...una tarda ben aprofitada dígues que sí, fins i tot ens dóna temps a fer la beguda al Monestir, i a sobre no hem de pagar pàrquing. No sabem el nom de les vies de la base, pensem que la que hem fet deu ser una via esportiva...però si algú ens ap el nom o té la ressenya li agrairem.

    Itinerari de la via amb Bolts. en verd el canvi de "plans".

    6 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Com sou, és que no doneu ni temps als aperturistes ha acabar la via. Enhorabona per l'activitat

    Llorenç ha dit...

    quines ganes d'anar a patir! el que semblava un dia tranquil se us va girar de bona manera!
    Veig que finalment en vau sortir victoriosos tot i la passejada per la paret!

    lux ha dit...

    Hhehe
    Quines aventures!
    i es que es xula la trecabarrals...jo encara la tinc pendent!

    una abraçada i res... ja comença la nova temporada!

    Joan B ha dit...

    Jaume, t'has oblidat de dir que a la segona tirada, que és força dura, jo la vaig fer amb molts passos d'Ae. sinó el personal es pensarà que escalo molt bé, je je je.
    Una tarda ben aprofitada . Via recomanable.

    salut i fins la propera

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Mingo, ja tens raó ja!
    Llorenç, la normal és una "aventureta" que un cop feta et deixa molt bon regust, si no l'has fet te la recomano.
    Lurdes, jo també el tenia pendent, però aquestes tardes que es van escurçant encara dónen per molt!
    Joan, gràcies per portar-me al Trencabarrals, aquesta agulla em fèia molta il.lusió però mai trobava el dia...

    Jordi_Brasil ha dit...

    Hola, la via en concret dels parabolts es dira desl Lladres perque es va aturar la seva apertura pel robatori del material enterrat a sota mateix un dia que ven acabar tart y voliem baixar corrent al c oche, com es normal, la via continuara amunt, i es va comenzar just despres de reequipar la rappel A1e o Salicke -Mir y de instalar el nou rappel, la de mes a ladreta sera la Montserratus que navega per tot el pany de paret desde abaix, encara no tinc clar si es creura amb les altre vies per donarli mes recorregut o no.