divendres, 10 de setembre de 2010

Càmping de Montserrat. El Dru. Via directa americana. 21-07-2010.

El torrent de Santa Maria agafa unes perspectives insòlites i curioses des d'aquestes parets!
Ja fa dies que vàrem anar a disfrutar d'aquesta via, però com que s'ho val, aprofito per comentar-vols-la. Una tarda de juliol quedo amb l'Ivan i el Ramon per anar a fer la Directa Americana al Dru, ja m'agradaria que fos la de Chamonix ja, però aquesta "directa americana" és a la zona del Càmping de Montserrat, una mica abans de l'Esperó del Místic.

El començament del primer llarg desanima una mica...però no li tingueu en comte i aneu a tastar les plaques, no us en penedireu!
Aproximació mínima i a l'ombra! que mes volem! avui, a més, bufa un ventet que encara fa la temperatura més agradable. Com que som tres ens repartim les tirades, jo començaré, com m'agrada, fent la primera i la segona, l'Ivan s'apunta la tercera i al Ramon li deixem la darrera..."el portem a l'hort, que és la més dura!!

Acostant-se a la segona reunió per una zona ajaguda.
El peu de via no és gaire còmode i l'inici es veu trencat i herbós...si no fos perquè me n'han parlat molt bé d'aquesta via...entrada trencada i amb herbetes, però de seguida entrem en matèria, la paret es posa vertical i unes tibades per roca a palpar em permeten arribar al pitó, a partir d'aquí s'ajeu i flanquejo a buscar la imponent placa que tinc al davant; una disfrutada! però no s'hi val a baixar la guardia, que és molt mantinguda i les assegurances amb força aire. El pas clau és sota un bombet, m'ho miro i remiro per no errar-la i finalment amb un pas força tècnic aconsegueixo anar-me enfilant, en cap cas quedes venut, a més pots buscar reposos! a poc a poc vaig acostant-me al capdamunt de la placa, a mesura que m'hi acosto la paret per verticalitat i ja soc a la reunió, llàstima d'una entrada terrosa i plena de pedretes...si ha plogut els gats han de quedar fatal!
Els companys bufen tot pujant i ens felicitem a la reunió, quin llarg!! a més en fred. Continuo el segon llarg, ara més suau, però la roca ja no és tan bona, en comparació el trobo prou ben assegurat! La reunió altra cop en un còmode replà.

En aquest llarg hi trobarem preses de rocòdrom!
És el torn de l'Ivan, aquesta tirada té dues parts ben diferents, un pilar molt dret i fi i un desplom equipat amb presa artificial!? sobta el fet de trobar-te aquestes preses de rocòdrom aquí dalt i la única explicació que li donem és que permet fer tot el llarg sense treure els estreps...

A la primera part de la tercera tirada, un 6a tècnic i mantingut.

El mur inicial és molt tècnic, de presa petita que et fa anar a poc a poc buscant la millor presa, però surt prou bé, sota el desplom perd verticalitat i es flanqueja a l'esquerra abuscar un esperó; une sbone spreses a l'aresta de l'esperó permeten anar pujant fins assolir la primera presa artificial, l'Ivan s'ho fa prou bé, l'animem vinga que ja ho tens, però gairebé sortint del sostre s'ha de penjar! i és que els braços ja van tous i cal tibar de preses prou petites amb peus que no es veuen...ens caldrà a tots aprofitar una baga per a fer-la servir d'estrep! i sí per al primer la sortida és forta, pitjor és per al segon que pot pendular i arrossegar-se a les bardisses de la canal de l'esquerra!

La segona part del llarg és curiosa, amb preses artificials que permeten anar en lliure si tens pila per sortir del sostre!

El Ramon al tècnic pilar abans de la gresca...i traïent el cap sota el sostret.

Una de les preses de bulder es mou una mica, però és molt grossa i no gira. Ja superat aquest curiós llarg som a la darrera reunió, també en un replà força còmode, però amb força terra als peus, avui, sortosament és seca, però atenció si hi aneu després de pluges, els gats poden quedar ben empastifats! Una mica més amunt de la nostra reunió n´hi ha una altra, és la "Gaston va Buffat".
Compacte i dura placa de sortida de la tercera reunió...6b+.
Ara pren el cap de corda el Ramon, tenim al davant una sortida potent, recte 6b+ i cap a l'esquerra 6c+++....vaja que no s'ho rumia gaire i recta amunt. Xapa un espit que li permet arribar al primer bolt, d'aquí cap a l'esquerra seguint les xapes, però no us penseu que estiguin gaire aprop no! aquí tampoc regalen res i cal escalar!!
El Ramon s'ho fa molt bé, fa un repòs per afrontar un "aleje" i ràpidament és a la reunió. Jo no m'ho penso i tibo de cinta només sortir, aquest és el pas més dur! llavors a la que aconsegueixo col.locar-me continuo en lliure, quin morro hi ha posat el Ramon, les xapes són a can pistraus!! arribant a la reunió cimera resta una darrera sorpresa, un ressalt que cal superar i que no es deixa...finalment li trec l'entrellat i el passo, i és que fins que no ets dalt no et pots relaxar.

Els artistes d'avui! Ivan, Ramon i Jaume.
Hem disfrutat molt tots tres! jo he xalat amb la placa de la primera tirada, l'Ivan amb la tercera, tècnica i curiosa i el Ramon amb la potent sortida...una via que tots tres no dubtaríem a repetir. La baixada la fem en dos ràpels aprofitant que anem amb dos 60's, però atenció i molta cura amb el darrer, ja que cauen força pedres i si et desvies pots fer baixar algun armari!!! si es vol aquest darrer ràpel es pot fer en dos, així t'estalvies patir per si s'enganxen les cordes, nosaltres no vam cantar victoria fins que la corda va ser a baix, amb pluja de projectils acompanyant-la.

Ressenya
  • d'Ona climb-la Noche del Loro
  • i itinerari aproximat de la primera tirada.

    7 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Enhorabona. Aquesta fa dies que me la miro a veure si hi anem?

    Anònim ha dit...

    Ei Jaume, un dia genial aquell, tot i que ja fa massa dies que ha passat, caldrà tornar-hi per no perdre el bon gust de boca.
    Va ser una via no gens fàcil, més aviat difícil, però que ens va deixar arribar fins dalt i que la vem disfrutar de valent.
    Apa, salut i bones escalades.

    Ramon

    Manel&Ita ha dit...

    Nosaltres també la vàrem fer aquest mes d'agost, està molt bé, val molt la pena.
    Endavant i força.

    Manel

    jclaramunt ha dit...

    Pobre Ramon, quina apretada!!! està fet un bou aquest!

    Llàstima les preses artificials no? deu xocar trobar-les allà d'alt!

    Salut

    Mingo ha dit...

    Coi no havia llegit camping Montserrat. Jo no sé si apuntar-la, això de trobar preses artificials, no sé...... potser una nova experiència. Jaume i companyia, felicitats.

    Gemma ha dit...

    Llàstima que no sigui la de Chamonix, je je je...
    Però la via segur que s'ho val: aproximació zero, ombreta i un tercer llarg guapo. Llàstima de les preses artificials, quines coses més estranyes que passen ;)

    Per cert, parlant del càmping de Montserrat, dijous hem quedat per fer la última tarda d'escalada a Montserrat, a l'agulladels Micos, al càmping... t'apuntes? Serem el Mohawk, la Carlota, el Lluís Baciero i potser algú més ;)

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, un matí d'hivern d'aquells d'anticicló pot ser un bon dia per anar-hi ja quedarem!
    Ramon, fàcil no va ser no! i sobretot el darrer llarg que t'el vas treballar com un valent!!! fins la propera.
    Manel, això força i escalades, abans que el mon s'acabi!!!
    Josep, el Ramon està fort, fort! i mira sobre les preses artificials, quan hi ets no desentonen massa, estan mimetitzades de color i permeten fer en lliure el que altrament seria artifo...però...vaja que jo no ho faria.
    Mingo, això de les preses de bulder és anecdòtic en el global de la via que és una via 10, te la recomano.
    Gemma, oi tan, tan de bo fos el de Chamonix!!! com li dèia al Mingo, te la recomano, és oberta amb mentalitat esportiva, amb les assegurances alegres però ben posades...ves-hi que l'encadenes tota, quedaràs contenta.