dilluns, 30 d’agost de 2010

Restauració de la Mingo Arenas- Andreu Sorolla a la Magdalena Inferior. 25-08-2010.

Ressenya aproximada de la Mingo Arenas - Sorolla.

Fa un mes que el blog és parat! he tingut poc temps per piular ja que el poc que tenia l'he destinat a escalar! llavors les esperades Vacances!! quina mandra tornar-hi...no sabia per on començar i què millor que amb una restauració!

El vessant Nord-est de la Magdalena Inferior s'ha popularitzat darrerament amb el reequipament de les vies "La que hi faltava" de l'Agustí Cardona i la "Ratanplan" d'en Guillem Àrias...però hi ha moltes més vies prou interessants, però gairebé oblidades a causa del seu equipament...víes com la Mingo Arenas-Sorolla que a la Magdalena superior ha quedat "tapada" per la proliferació de noves línies més equipades...no volíem que això passés també a la Magdalena inferior.

Pany de paret per on transcorre la Mingo Arenas- Sorolla. Uns escaladors a la Ratanplan.
El Toni
  • Vivències
  • és qui va tenir la iniciativa, aquest hivern en solitari, ja es va enfilar a reequipar una reunió, llavors el fred li va impedir cotinuar, però finalment i amb tot el material necessari ens hi vam adreçar un equip "potent": el Toni, el Joan
  • Sisbemesanapren
  • i jo mateix.

    Hem substituït vell per nou, deixant els burils originals.
    Hem canviat vell per nou, tanmateix hem deixat els burils vells ja que ens ha semblat que no fèien nosa i així els escaladors novells podran veure el material que s'utilitzava. A la segona tirada no hem canviat totes les peces, hem deixat alguns burils originals que semblaven prou sòlids encara.

    Nova reunió amb l'equipament antic.
    A les reunions hem col.locat dos parabolts del deu amb anella + un altre. Tot amb material Ínox, estem en una paret molt humida.

    Al cim després d'acabar la feina, amb la nit a sobre!
    Sobretot al primer llarg hem fet una mica de neteja de llastres aprofitant la tranquilitat d'aquesta tarda d'estiu. Ha quedat una via exposada com era originalment, però segura. El segon llarg és espectacularment maco, ben vertical i amb preses cantelludes que s'han de trobar tot cercant la millor ruta...
    Les primeres llums de la vall, ja a les fosques.
    Aquest dissabte el Joan i el Toni l'han anat a fer, han disfrutat de la roca! abans era molt difícil endevinar per on anava la via, el ferro rovellat es confonia amb la roca i a la distància que estan les assegurances...
    Ha quedat una via segura tot i l'exposició, esperem que us animeu a repetir-la.

    "Caos" d'onze vies en el petit pany de paret del vessant nord-est de la Magdalena inf. tret de la Guia de Gorros de Luis Alfonso i Xavier Buxó (Ona Climb)
    M'he permès presentar el croquis de la Guia de Gorros (2001)per a que pugueu veure el guirigall de vies del vessant Nord-est de la Magdalena, amb tan sols un afany divulgatiu i fins i tot de propaganda per als amics Luís Alfonso i Xavier Buxó autors d'aquesta guia i tantes d'altres que podeu consultar a Onaclimb
  • La Noche del Loro
  • .
    Si us molesta la publicació d'aquest fragment de la vostra obra tan sols fa falta que m'ho dieu i la retiraré.

    17 comentaris:

    joan asin ha dit...

    Carai noi tota una brigada de restauració hi haurem d'anar-hi.

    Manel&Ita ha dit...

    Està bé reequipar aquestes vies, però el problema està en les via que hi passa per sobre, mai més tornarà ser el mateix aquesta via. Per sort le vaig fer molt cops amb la situació anterior i les sensacions experimentades no me les treura ningu. Equipar-la amb els seus marlets tenia el seu encant. Endavant amb aquesta bona tasca!!!! Manel

    Mingo ha dit...

    Eii Jaume, està bé això de no tenir temps per escriure, perquè estas escalant o fent vacances. Has tornat amb ganes de currar. Si no es treuen els burils és molt possible que desapareguin els bolts.
    Salut

    Llorenç ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Llorenç ha dit...

    Bona feina aquesta d'anar recuperant vies oblidades! i més si es per que altres els hi fan sombra!

    Sobre deixar o no burils....no se, tot reequipament porta critiques. Però si no es fà la via desapareix.

    Anims!

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, això de l'equip potent ho dius pels anys que sumeu??? Enhorabona per la feina!!

    A veure quan ens expliques les vacances!

    jclaramunt ha dit...

    Felicitats per la feina fet, sort en tenim dels reequipaments la gent poruca com jo!!!

    Aquest estiu es feia difícil tancar-se a cada amb l'ordinador a actualitzar el bloc, millor sortir a grimpar no?!

    Fins aviat

    lux ha dit...

    Felicitats i moltes gràcies per la feina feta!

    Potser per deformació professional però m'emociona quan es recuperen vies oblidades i es restauren amb conciencia i carinyuu
    No sé crec que per cada via que s'obre se n'haurien de restaurar dues.... n'hi moltes que estan en l'oblit..

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, sí, una bona brigada, però jo hi vaig anar de manobre aprenent!
    Manel, em sembla que et refereixes a la Mingo Arenas de la Magdalena superior, que ha quedat mig tapada amb noves obertures, a la Magdalena inferior sortosament encara es pot individualitzar bé la via i no la crèua cap altre.
    Mingo, doncs si que està bé sí...sobre això dels burils potser tens raó, però ens va semblar millor deixar-los per a que les "noves generacions" puguessin comparar els típus d'equipament...si algú vol robar els parabolts, que hi farem! de ximplets n'hi ha per tot arreu.
    Llorenç, crec que tens raó, ara la feina ja és feta i que la disfruteu.
    Joan, tan sols recordar-te que benvingut al club!!! ja,ja ja!!!
    Les vacances als Alps marítims van donar per poc en quan a escalada, el mal temps ens va espatllar dues sortides guapes...però vam disfrutar fent cims, com l'Argentera o el Monviso...ja piularé...
    Josep, oi tan que fèia mandra, i a més arribava tan tard que qui es posa a escriure!! si ho faig la Magda em fot fora de casa....
    Lurdes, ens va fer molta il.lusió arreglar aquesta via, la va obrir un gran escalador de Sabadell l'Andreu Sorolla, un valent dels millors de la seva època! Les seves arestes brucs són mítiques, com la del Dit, si pots ves-la a fer que és una meravella de la època i gens fàcil a l'actualitat!

    Joan Prunera ha dit...

    Hola Jaume. On comença la via? es que jo no l'he fet mai, tot just on començen les escales o una mica mes a munt? Es bstant llògica? a veure si quan ja estigui millor vaig a fer-la. Es una clàssica que em falta per a la "cole"

    Amadeu ha dit...

    Bona restauraciò si no fos que encara a l'any 1979 aquesta via no tenia expansions o potser algún cap de buri perdut al segon llarg.Moltes cordades l'habien fet a pel amb alguns merlets i prou. Els burins son de propina(posteriors).No es suficient canviar expansiò per expansiò,caldria informarse de com era la via abans. Abans de que algú la domestiques amb burins.
    Gracies per la bona intencio de la feina. Amadeu

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan, comença just a l'inici de les escales i es veu un buril aixafat.
    Amadeu, tens tota la raó, però la nostra intenció era recuperar de l'oblit la via i que així no fos trepitjada per altres obertures.

    Anònim ha dit...

    Potser la brigada també la podríem fer per investigar en revistes o ressenyes antigues com era originalment la Mingo Arenas, i un cop amb les dades, actuar en conseqüència. Si això volgués dir fer neteja de les vies que trepitgen la via, endavant, perquè crec que l'historial d'aquest parell d'escaladors bé valdria una reposició a l'alçada de la seva valentia i determinació.
    Tots l'hem espifiada alguna vegada, però després cal pensar-hi i si convé, rectificar.
    Si tinc o recullo notícies, us ho faré saber.
    A part, crec que caldria calma i una reflexió en profunditat i amb altaveus, de què està passant amb la cursa de la confusió a les roques de les Gorres i les seves vies.
    El patrimoni geològic i històric és de tots.
    Ricard Darder

    Jaumegrimp ha dit...

    Gràcies pel comentari Ricard, i accepto i assumeixo les crítiques.
    Si aconsegueixes més informació sobre la via serà ben rebuda.

    Manel&Ita ha dit...

    Mireu, jo vaig fer per primer cop aquesta via a l'any 1972, i em va agradar tant que durant 2 o 3 anys la vaig repetir en varies ocasions. Estic totalment d'acord amb els comentaris de l'Amadeu. A la primera tirada només es podia posar un pito i l'entrada a la reunió es feia per sota a la dreta. El segon llarg es sortida per la dreta de la reunió i anava pel mig de la paret amb un parell de marlets, mai per l'esquerra de la reunió. Aquesta tirada ha estat malmesa per la que hi faltava. Aquesta informació la he contrastada amb gent que l'havia fet abans que jo. El segon llarg que heu restaurat, no sé de quina via és, però de la Mingo Arenas segur que no. Potser la resenya de la guia d'en Ferran Labraña us ha portat aquest error. Lo que si que estic segur és que en el segon llarg no es podia restaurar res, perquè no hi havia res.

    Anònim ha dit...

    Una rectificació, la Mingo-arenas de la Magdalena superior no esta tapada.
    fa poc que la he fet i s'escala com sempre, amb friens i tascons passes, les reunions amb parabols. La que hi faltava en la Magdalena inferior i la Ignasi jorba en la superior li pasen per sobre deixant un rastre de parabolts de color verd sense contemplacions vers aquests racons de pedra tan entranyables...bé el mateix que sortin de la reunio del water de la Montpar del Gorro...les bones intencions de vegades són un pas enrrera.

    Jordi_Brasil ha dit...

    Hola a tots, el disatte 31-12-11, vem repasar la via per sota i per dalt amb el Manolo i dema dimars 3-01-12, la rappelare per cambiar lo vell per nou, fa un any el amb el toni mateo, Gonzalo Sack, Miguel Guzman i el propi Manolo ven rappelar montan 3 reunions, crec que en bem equivicar em al menis una, y are dema la imtentarem restaurar, parlo de la BI-POTENS, mirare la Arenas y la Augusta....