Panxa del Bisbe via del Cabra. Sant Benet. Montserrat. 05-07-2010.

El primer llarg va a buscar aquest arbust per deixar-lo a l'esquerra i derivar a la dreta; la primera assegurança és força amunt i costa de veure.
A principis de juliol aprofitem una tarda per anar amb el Joan

Sisbemesenapren

a fer la recentment reequipada via del Cabra o Cavra...que l'amic Eduard (Escalatroncs)amb el seu relat ens havia fet entrar ganes de fer.
Per arribar-nos-hi podem fer-ho per les escales del Pas del Francesos o bé amb el Funicular de Sant Joan, aquesta va ser la nostra opció.


Sortint del mur vertical per entrar a reunió.
Són moltes les ganes de fer la via, tantes que no fem cas a la orientació de la paret, hi toca el sol pràcticament tot el dia!! Ben suats arribem als peus de la Panxa del Bisbe, per sort a l'ombra; just on la paret fa el gir i buscant un arbust força amunt comença : grimpada fàcil primer per anar-se posant dret, quan sembla que la cosa es posa seriosa trobem la primera assegurança, un flamant parabolt, just abans una fissura permet un tascó o un àlien.

Primera reunió i recte amunt segona tirada, vertical i divertida. A la dreta hi ha una reunió rapelable.
El primer llarg és d'antologia! vertical i mantingut, amb roca de primera i molt ben assegurat, una disfrutada. Tot i que el pany de paret sembla perfecte, anirem fent una gran essa que d'entrada sorprèn, però que és per anar a buscar la millor roca i menor grau de dificultat.

Acabant el segon llarg, amb un tram central entretingut! Recuperant la segona tirada.

A plè sol sort en tenim del magnesi! arribo a la reunió xop de suor! Sortosament a mesura que ens aixequem comença a bufar l'airet.
La reunió no és gaire còmoda, sobretot veïent al costat dret la reunió veïna en una zona ben plana i còmoda. Ara és el torn del Joan, começa dret amb bona presa, però al mig hi ha un pas més fí i que demana atenció; aquí les assegurances ja no són tan aprop.

Acabant de superar el mur del tercer llarg, amb una entrada potent!
La paret ja perd verticalitat, ens queda però un curt ressalt per resoldre el terecer llarg: és el pas de 6a. Surto de la reunió per terreny fàcil fins a sota el mur en tendència a l'esquerra, una gran presa de dretes permet enfilar-te i llavors ja fet el pas hi posem el peu, la gresca encara no s'ha acabat ja que es manté en el Vè+ unes quantes xapes per ràpidament ajeure's i perdre seriositat, ara cal seguir cap a l'esquerra per trobar la reunió, en un petit llabi.
Ens fa il.lusió arribar dalt amb el que el Joan continua amunt, anem amb 60, amb la intenció d'empalmar els dos llargs; surto a l'ensamble com havíem quedat i en un moment estem els dos al cim de la Panxa!

Espectacular i volat ràpel cap a la canal nord-oest.
Estem prou contents, tot i que el sol no ens ha deixat en tota l'estona, el vent ens ha refrescat i fins i tot ara fa fresca!! la via val molt la pena, la pedra de la millor i l'itinerari molt ben trobat, potser me l'imaginava amb més compromís, suposo que amb l'equipament antic havia de fer respecte, però actualment és una via de caire esportiu on pots apurar sense patir.
Amb un ràpel que trobarem a la punta nord-oest, baixem i desgrimpem la trencada canal fins al camí del Pla dels ocells.

Utilíssima ressenya de l'amic

Eduard (Escalatroncs

Per a fer aquesta via prepareu algun tascó per protegir el xapatge del primer parabolt (opcional) i alguns Àliens i bagues llargues per si penseu en arribar al cim. Sobretot però, penseu que el sol hi toca tot el dia, millor per quan fresquegi una mica, a no ser que sigueu masoques com nosaltres!!