Via Josep Barberà a la Punta Pam a pam i Mirador de Sant Joan. 09-05-2010. Montserrat.

Emergint entre la boira del tram més dret del primer llarg.
Ara fa 15 dies amb el Toni anem a fer la via Josep Barberà, una altra de les obertures dels germans Masó, bonic homenatge a un gran estudiós i coneixedor de la Muntanya. Aquesta via és al capdamunt de la Plantació, però força decantada a la vora de llevant,mostrant-nos unes panoràmiques diferents de la zona, això si no hi ha boira com ens va passar a nosaltres...
Vàrem fer l'aproximació pel Monestir, pugem fins a Sant Miquel, Sant Joan i llavors agafem un corriol amb marques blaves que baixa cap al Clot de la Mònica, per aquest camí també hagués estat una bona opció per pujar a peu de via. A mitja baixada passem pel peu del quart llarg. Hem de fer força camí de baixada i just quan som sota unes parets podrem anar a la dreta resseguit-les per sota, al camí principal hi trobarem un seguit de troncs que en marquem el desviament; el corriol és força marcat i desbrossat fins a peu de via.

El Toni sota el tram dur de la segona tirada.
Trobar el peu de via és fàcil, però veure el primer espit no tan, com que comença ajagut aquets són força espaïats. Avui tot és ben humit i el primer llarg no inspira massa confiança, sembla que tot hagi de patinar.

Segona reunió. El segon llarg és molt ferm!
A poc a poc vaig veïent que malgrat la boira i la humitat, la roca és adherent i arribo a la reunió, aquest primer llarg és molt senzill, però avui el temps l'hi ha posat el grau...Ara és el torn del Toni, toca una segona tirada força vertical amb un pas al mig de 6a. Comença bé, però s'encalla passat el pas, no es troba bé i baixa.
Deu n´hi dó amb el passet, m'haig de penjar! no l'he sabut llegir o no sé, però el trobo dur i la continuació també...l'arribada a la reunió ja és més tranquila. Quan aviso al Toni per pujar, està vomitant! però sembla que aquest fet el refà una mica i acconsegueix arribar fins a la reunió, com que tan sols resta un llarg molt fàcil li comento que seguiré i allà podem abandonar, però la vomitada l'ha refet i decideix continuar...vols dir Toni? però ja surt i quan em recupera ja el tinc animat per continuar cap dalt!

Patint després de la marejada per arribar a la reunió.
Des la tercera reunió, podem veure la continuació de la via pel Mirador de Sant Joan.
La quarta tirada és senzilla, dreta però amb molta presa, presa però de la que millor no refiar-se massa de moment, que alguna s'ens trenca...La darrera reunió és sota del mur final, del que se surt per la dreta en un pas divertit i que té "truco!

Començant el quart llarg. Reunió sota el cim, amb el potet registre marca de la casa.
Abans d'acabar obrim el potet registre i a l'intentar escriure alguna cosa em cau el mini llàpis al terra! desapareix cap avall...ho sento molt i aviso per si algú va a repetir la via en pugi un de recanvi, disculpes amics Masó! miraré de reposar-lo.

Acabem la via encara sota la boira, ha fet fred, sí fred al Maig! Uns companys repetint una de les darreres obertures d'en Guillem Àrias (Ressenya.net)

Baixem caminant del cim cap a buscar l'ermita de Sant Joan. La via m'ha agradat força, llàstima de discontinuïtat, però l'entorn i el segon llarg et deixen prou satisfet.

Magnífica ressenya historiada de la factoria Masó i que podeu trobar a

Ressenya.net