dilluns, 17 de maig de 2010

Via Original a l'Esperó Sud. Paret de l'Ós. Sant Llorenç de Montgai. La Noguera. 01-05-2010.

La via começa en un tram trencat, a la dreta de la placa de l'esperó Rematxa.
El mateix dissabte que vam anar a fer la Càmel, després de dinar al Bar Cirera i veïent que no acaba de tapar-se, fins i tot fa sol, ens animem amb el Josep a baixar fins a Sant Llorenç de Montgai. Provarem d'anar a una via ràpida i espectacular a la Paret de l'Ós, la via original a l'esperó sud.

Des de la primera reunió, veïem ja el segon llarg i l'estètic esperó del tercer.
Deixem el cotxe a la pista per la que tornarem i amb tot el material apunt fem el curt tram de carretera fins a peu de via; una placa de marbre marca on hem d'enfilar-nos, és el peu de via de l'esperó Rematxa, nosaltres anem just a la seva dreta. Começa el Josep per un tram vertical i ben assegurat que desseguida s'ajeu i per terreny trencat s'entra a una xemeneïa molt estètica.

A l'estètic i divertit tercer llarg, una pila de grans blocs que sembla mentida que s'aguantin drets!

Es fa reunió passada la xemeneia i ja encarats a l'altiu esperó: la segona tirada comença rostollenca i va a buscar l'aresta d'un primer esperó fent reunió sota el seu tall. El tercer llarg és atlètic, amb algun tram desplomat que sinó fos per les assegurances prou properes...una vegada al cim de l'agulla resta un tram finot que t'has de protegir.
Ens queda ja només la sortida, però té la seva gràcia ja que només sortir et posa les piles: una placa penjada al buit protegida amb un espit, sembla que el mes fàcil és anar a buscar la fisura de l'esquerra, però quan m'hi posos veig que es pot forçar recte amunt, de seguida xapo la següent assegurança i ja entro al diedre; quan aquest s'acaba m'encigalo i m'en vaig a l'esquerra saltant-me un espit...m'enfilo i veig un sostret que em barra el pas, un flanqueig a la dreta em torna sorotsament a la via, veig un darrer espit que xapo i surto directa a la reunió.

Satisfets dalt de la paret, no ens hem mullat tot i que un ruixat ens rebrà al cim!
El Josep puja depressa ja que sembla que vol ploure, un vent de tempesta ens està avisant...encara tindrem temps de plegar cordes que ens sorprendrà un ruixat! però es queda en no res, torna a sortir el sol i podem baixar tranquilament cap al cotxe.
L'embassament de Sant Llorenç de Montgai. Baixant tranquilament admirant la serra del Mont-Roig, al davant.

En poc més d'una hora hem fet aquesta via, ben assegurada tot i que per la sortida del tercer llarg pot ser bò dur algun Àlien, amb poca aproximació, si volem podem deixar el cotxe a peu de via i amb ambient garantit, recomanable per combinar amb d'altres de la paret.

Magnífica perspectiva de la paret i ressenya a agraïr a l'
  • Eduard (Escalatroncs)
  • 5 comentaris:

    SergiC ha dit...

    Quanta bellesa al Prepirineu en aquesta època!
    Entre les imatges del post anterior i les d'aquest...
    Ja venen ganes d'anar-hi a escalar, ja.

    Eduard ha dit...

    Enhorabona pel doblet! Vilanova i Sant Llorenç el mateix dia, sí senyor!!
    Quina llàstima que no ens trobéssim pq estàvem a la Xemeneia... I ens van caure quatre gotes quan sortíem, així que deuríem anar sincronitzats!!

    lux ha dit...

    Ei Jaume!!
    quina aprofitada!! Felicitats!
    torn de matí i tarda!
    Doncs aquesta crec que no la fare..ehhh...
    l'he feta tres vegades!!
    Però es que es xula i els passets tene el seu que....es ben resultona!

    Gatsaule ha dit...

    Et veig molt pel sud darrerament.... Aquesta zona per mi encara és una incognita, hi he fet molt poques vies, però ja va bé. Enhorabona pel fanatisme!

    Mingo ha dit...

    Jaume et veig a tope, coi se d'algunes coses que has fet que encara no has posat, el diumenge crec que vas estar a la pastereta, vaig veure el cotxe del Joan B i despres un Nissan que el relaciono amb tu, el recordo del dia que vau anar a Vilanova.
    T'he fet cas i no vaig al rocodrom, almenys no ho faré fins que no desaparegui del tot el colze de golfista.
    Salut