dilluns, 31 de maig de 2010

CADE fins a la feixa. Terradets. 30-05-2010.

L'omnipresent Noguera Pallaresa que acabem de travessar per l'elegant pont.
Aquest diumenge després d'una setmana amb intents de sortir espatllats per la pluja, sembla que no farà massa calor i enfilem amb el Josep cap al Congost de Terradets, el nostre objectiu la "famosa" CADE. Sortim d'hora, o això ens pensem...però són gairebé les deu que som a peu de via, el sol escalfa de valent!

Rapelant després d'adonar-nos que hem errat l'entrada a la via!
El Josep ja l'ha fet vàries vegades, ara ja fa temps...i comencem a pujar, cal pujar a una llastra i així ho faig, dos parabolts amb anella, però no són marcats CADE...quan arriba el Josep no li cuadra...renoi si som a la dreta de la gran llastra i hauríem d'haber-hi pujat per l'esquerra. Desgrimpem fins a una reunió que cau més a la vertical i rapelem altra cop a peu de via, remuntem fins dalt de tot i ara sí! fins i tot hi ha gravat CADE a la pedra. Amb això són gairebé les onze! i fot una calor...més amunt bufarà el ventet, a veure. Torno a enfilar el primer llarg, ara sí, i me n'adono ràpidament, quan es posa dret i obligat, les preses són pulides, com marbre! sortosament són bústies profondes i cap amunt, passat el tram obligat nillora la roca i fàcilment faig reunió dalt la llastra. Ràpidament remunta el Josep que sense pensar-s'ho continua amunt, uns reguerots d'aigua per on és més fàcil fan que s'hagi d'entretenir una mica per tirar amunt. Algun parabolt escadusser serveix per marcar la via, sort n'hi hà! Em torna a tocar, una tirada en flanqueig ascendent a la dreta, de tràmit.

A la quarta tirada, un quart que amb la "sobamenta" sembla un sisè!!
Es van succeïnt les tirades amb la característica de que els pasos obligats estan ben pulits! Ara es torna més atlètica, la cinquena tirada és maquíssima, llàstima de la roca que és sabonosa, però amb preses ben grans! un flanqueig espectacular i aeri et porta a superar una llastra amb una entrada a reunió que em costa força, sort d'un àlien que em dóna confiança per fer el pas a l'esquerra on una canal ja et treu de les dificultats i munto reunió.
Espectacular cinquena tirada amb un flanqueig que et porta sota unes plaques penjades i ben defensades! Començament del sisè llarg.

La sisena tirada té una sortida entretinguda, tècnica i divertida per acabar en un flanqueig a esquerra cap a la reunió. Em torna a tocar, ara cal guanyar diferents ressalts prou punyeteros! en un dels passos cal una bona dosi de confiança per superar-lo, ja que els peus són dolentots i relliscosos, però quan em penjo de braços i surto enfora surt! buff.

Reunions de la CADE, dos parabolts amb argolla i gravat a la plaqueta, 50 anys CADE
És el torn del Josep, l'hi ha tocat l'artificial A1, un flanqueig per una lleixa i ja és sota el parabolt, llavors mica en mica ho va traïent fins decantar-se a la canal de l'esquerra i el perdo de vista. Múnta la reunió, ben penjada al costat d'una bona sabina.
Començant l'artificial (A1-A-0) de la vuitena tirada.
M'enfilo cap al'artifo, quin ambient! poso l'estrep a l'inici però gairebé que no em cal, les assegurances són aprop i més anant de segon. L'esforç, però em passa factura, arribo a la reunió acalorat i amb els braços cansats...només em falta mirar el següent llarg, molt vertical i amb una sola xapa a la vista...Collons! el Josep que em coneix, s'ofereix a fer la tirada i l'hi ho agraeixo. Un pas d'estrep per superar la panxeta i llavors a equipar la pulida fissura, li entra un friend i un altra més amunt i llavors veu una altra xapa que protegeix un flanqueig a la dreta; s'ajeu una mica per tornar a posar-se dret, un diedre molt vertical amb bona presa i protegible amb un altra parabolt protegint la sortida...un dels llargs més macos!
llàstima de "baixada" o diguem-ho clar, acollonida!!

El novè llarg, per mí un dels més elegants, mantinguts i espectaculars fins aquest punt.
Arribem a una feixa que recorrem cap a la dreta fins molt enllà en que passada una gran alzina localitzem la sortida cap a la Feixa en majúscules. M'he refet i li torno a tirar, una sortida potent per ajeure's ràpidament i caminant fins a la reunió. Estic cansat i fotut de calor, tot i que hem dut 1,5 litres cada un i hem anat bevent, la calor ha pogut amb mí!! No tinc ganes de seguir amunt, em sap greu pel Josep que li fa molta il.lusió acabar a dalt, però jo ja en tinc prou per avui...fa dies que no faig tans metres i suposo que ho noto...a més els peus es queixen i ni el canvi de calçat em millora.
El "tobogan" de la paret des de la vuitena reunió. si us hi fixeu es veu una cordada començant una via.

M'he quedat amb ganes d'acabar a dalt de tot, però una altra vegada cal començar més d'hora, posar-s'hi a les vuit del matí, amb la fresca, per poder fer això, millor dormir allà mateix, sinó matinar molt, però que molt! i llavors jo m'adormiria per la paret!! Tot i estar molt pulimentada la roca en els passos claus, he disfrutat molt , és una via imprescindible, amb un traçat inteligent i alhora espectacular, i això que no he fet el tram amb millor roca!

12 comentaris:

Xavi ha dit...

Vaja, jo soc un dels que ha fet la via amb el Josep, quan començava a escalar, ja fa dies d'això. Llàstima no sortíssiu per dalt, la part superior no està tant polida i és ben interessant. A la propera ja ho sabeu "a quien madruga....".
Salutacions

Pietro ha dit...

I jo sóc un dels que l'ha fet amb en Xavi quan jo començava a escalar, i també en fa dies d'això jejeje. Ara hi has de tornar a acabar la part de dalt que com diu el Xavi la recordo més maca i menys polida, més tipus Vilanova de Meià diria jo. Crec recordar un penúltim llarg espectacular (" El muro" n'hi deien!)

alpinistaderevista ha dit...

Doncs jo, el 24 d'agost del 1996, vaig entrar per la Supertramp i la vaig fer des de la feixa, amb el Quim Gatell. També tinc bon record de la part de dalt, "el muro" com diu el Pere.

Una abraçada, Maestrus,
Joan

Mingo ha dit...

Jaume llàstima pq la part de dalt és la més bonica, no cal entrar tan d'hora cal anar-hi quan al sol s'està bé, el Terradets fins a finals de setembre a Lleida em deiem Torradets.
Salut

jclaramunt ha dit...

Doncs si jo fos en Josep, t'empenyo amunt l'últim llarg...hehe! És conya!!!!
Tot l'hivern passant fred i humitat, i ara tenim massa sol...ens estem saltant la primavera!

Espero que la tornis a intentar aviat! ara! toca sortir a les 5:00 de SBD com l'Anselm.

lux ha dit...

Ei Jaume!
doncs ..no sé per molt clàssica que sigui...lògica...
això de la pulimenta...ufff
vaig fer-ne dos llargs fent un matxambrat de vies i vaig dir-me que no m'hi veurien més!
i fa llastima....
Però felicitats per l'activitat i les ganes!!!

Gatsaule ha dit...

La via més ensabonada de Catalunya, quines ganes d'anar a patir! Segur que deu haver pujat de grau un parell de vegades.... Veus, com que tots expliquen històries de la mili, et diré que la vaig fer amb botes, el primer cop!

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Jo també la vaig fer amb cletes, l'any 77 o 78, i ja relliscava força! Només recordo les tremolors al flanqueig del segon llarg (crec!) i mal de braços a la "laboriosa", que deu ser el llarg d'artificial. Quins records!
Em va agradar, però vaig dir que no tornaria!

Joan B ha dit...

Molt Bé Jaume i Josep,
tenies ganes de fer via llarga i ho vas aconseguir !!!
Jo fins a dalt només l'he fet una vegada, les altres dues varem deixar-ho a la feixa....
salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Hola Xavi, al Josep aquestes vies li agraden i està molt fort tot i que ell ho negui!! em sembla que ,és que matinar el que farem serà anar-hi a dormir el dia abans.
Pere, oi tan que hi tornaré, per ganes no quedarà! Quina casualitat no? el Xavi amb el Josep i tú amb el Xavi i ara jo amb el Josep, aquest Josep és incombustible!!!
Joan, com a bon Alpinista amb majúscules, vas arribar dalt, enhorabona, m'esteu fent entrar ganes de tastar el mur!!
Mingo, i ben torradets que vam quedar, almenys jo!
Josep, ja en té de paciencia el Josep ja! però jo ja no disfrutava, tan de bò haguessim surtit a les 5 com l'Anselm!
Lurdes, la via està molt però que molt bé malgrat la pedra gastada, però almenys és sòlida com el marbre!! no com Sant Llorenç...
Joan, amb botes Kamet sexto grado no?
Lluís, doncs jo penso que hi tornaré, ara ja coneixo la part inferior i m'intriga la part de dalt!
Joan B. sí, en tenia moltes ganes, però la calor mer les va diluir poc abans d'arribar a la feixa! però hi tornaré que jo encara no he arribat mai fins dalt!!

Wolfgang ha dit...

Hola Jaume i Josep, felicitats als dos per ficar-us aquesta clàssica al sac!
Jo només l'he fet una vegada sencera i una altre vegada algun tros, combinant amb una altre via, i la veritat és que llàstima del marbre. Us suggereixo que proveu també la Reina Puig, que és una via un pèl més difícil, però d'una estètica aclaparant, pel seu traçat tant lògic. I sobretot perquè no patina gens comparada amb la CADE, excepte alguns passos claus o la tirada comuna per sortir a la falsa feixa. Únicament has de superar una petita prova d'escalada en free solo de la primera tirada, perquè en 40 m només hi ha un parabolt i un altre que xapes d'una reunió de no sé quina via. Però després està molt més equipada, amb algun frenillo i tasconet vas fent. Ja explicareu!
Salut

Llorenç ha dit...

Felicitats! per no abandonar a la falsa !!! je je je! mira que es una llastima...però es el preu que paguem per repetir les vies! jo també hi he participat en la pulimenta fent-la 3 o 4 cops...espero no tornar-hi!!! je je je!

Com en Wolfgang....la Reina Puig jo també en tinc molt bon record!