Càmel a la Roca dels Arcs. La Noguera. 01-05-2010.

La vora dreta de la Roca dels Arcs amb la característica llosa adosada per on va la Càmel.

Dissabte primer de maig, estrenem mes però no bon temps, la previsió és dubtosa...hem quedat amb el Josep i el Toni per anar cap a ponent amb el destí una mica a l'aire segons la Méteo mani...a les set em passa a buscar el Josep, el Toni finalment no ha pogut venir, i enfilem cap amunt, a Artesa parem a esmorzar i veïent que el dia és ben clar decidim fer cap a Vilanova de Meià.
La Roca dels Arcs és impressionant i el típus d'escalada molt atlètica i vertical, a la que no estic gens acostumat, fa ja anys que no m'hi acostava, la darrera per anar a la Rampas Invertidas i que no vàrem acabar a l'enbolicar-nos cap a una altra via a la segona reunió.

Des de la primera reunió el Josep apunt de començar un divertit llarg.
Anem prou d'hora i som els primers podent aparcar vora el camí, admirem la paret i intuÏm per on va la Càmel, el nostre objectiu. El Josep ja l'ha feta en altres ocasions. Començo el primer llarg, un sòcol amb panxetes et porta al mur on la cosa es posa dreta, les preses són grans i les típiques feixes horitzontals de Vilanova que ja no recordava...les assegurances són distanciades però no es pateix ja que les preses són molt bones. Una tibada per salvar la balma abans d'entrar a reunió m'avisa de que estem a Roca dels Arcs!

El segon llarg comença vertical per decantar-se cap a la dreta aprofitant el diedre.
El segon llarg ressegueix el diedre que fa la gran llastra adosada, comença molt vertical i amb bona presa per suavitzar-se a l'entrar al diedre, trobem una reunió intermitja que no cal fer i es ressegueix per la vora de la llastra, el Josep s'enbolica i va pel mig fins la reunió.

Darrers metres de la via, apunt de surtir de la paret.
La segona reunió és molt còmoda, al davant tenim una panxa amb dues línies d'assegurances, variants per arribar a la tercera reunió. Nosaltres anem per la via clàssica i encaro l'espectacular flanqueig, comença en descens primer protegit per la vegetació i de cop t'aboques al buit...no vaig gens tranquil, a més les preses de mans són ben arrodonides tot i que de peus vas bé. A l'alçada d'un bolt cal enfilar amunt, vaig tens i tot i que la presa és bona, amb el que poso un parell de friend abans de xapar una reunió a mitja tirada, m'aturo i m'ho penso...i m'ho penso massa perquè m'arronso i li dic al Josep si ho vol probar ell. El Josep s'ofereix sense problemes i s'ho fa en un "plis-plas" Collons! sóc un cagat! massa dies sense fer aquest típus d'escalada i és que de segon el fàcil flanqueig d'entrada a reunió tampoc el faig sobrat!!

Dalt la darrera reunió amb el Pas Nou i el Pilar del Segre a l'esquena, ah! i un bon solet.
Arribo emprenyat amb mí mateix a la reunió, però no ha estat res i encaro la següent tirada, comença força fina però és plaquera, el que em va, i la resolc sense problemes, a l'esquerra una reunió, me la passo pensant-me que seria d'una altra via i continuo, ara el terreny és més ajagut i trencat, de tan en tan un bolt marca el camí. El Josep m'avisa que resta poca corda, per deu metres no surto de la paret, amb el que improviso reunió d'un parabolt i una sabina.
Itinerari aproximat de la Via Càmel.

Malgrat els dubtes del flanqueig estem satisfets, la Càmel és una bona via per tornar a Roca dels Arcs i anar acostumant-se a la verticalitat de les seves línies, ara tocar baixar i ho fem pel corriol que s'endevina a la dreta entre la vegetació, una passejada on cal vigilar amb les relliscades i que ens deixa a peu de carretera.
Decidim anar a dinar al Bar Cirera i com que el temps s'aguanta baixarem a Sant Llorenç de Montgai a arrodonir el dia.