Sant Llorenç del Munt, paret oest del Cap de Mort. Una tarda ben aprofitada, vies Camel, Maya i.... 07-06-2010

El vessant de ponent amb el Cap de Faraó i el monestir de la Mola , un paisatge que mai em cansaré d'admirar.

Aquest dilluns per fí he pogut lligar caps i hem quedat amb l'Ivan per anar a Sant Llorenç, darrerament les tardes que podia fer alguna cosa o bé ha plogut o no he trobat company...avui però la cosa ha canviat i anem amb ganes cap a la paret oest del Cap de Mort on en

Mohawk

amb una colla de Berguedans(?) han fet una molt bona feina de reequipament.

Primer llarg de la via Camel, amb bona roca i grau per treballar-t'el.
L'aproximació fins a les vies és prou ràpida i ràpidament arribem al peu de la Camel, on ens trobem amb l'amic Ferran (Cara norte)que està fent sèries ell solet a la Matiné (6b/A-0) naturalment tota en lliure i en l'estona que coincidim la farà almenys set vegades!!!

l'Amic Ferran cara-norte entrenant a la Matiné 6b/A-0.
La Matiné ja le feta, justament la vam fer amb l'Ivan i avui comencem amb la Camel, menys exigent que aquesta. Començo per un diedre trencat però que es fa molt bé en xemeneïa, un pitó protegeix el pas cap a la paret de l'esquerra. Cal vigilar a l'entrar a la placa, però ràpidament millora la roca i s'entra en matèria. Trobo una reunió que no faig i continuo amunt enllaçant els dos primers llargs, recomanable.

Sortint del darrer "bombo" abans d'entrar a la reunió, finot, finot!
La via va superant petits abalmaments on cla apretar les dents i tibar de merdetes, sobretot al darrer que em demana un repòs, renoi que finot! acaba sortint gràcies a uns minúsculs peus que he trobat, en questa via cal treballar molt bé els peus ja que les mans són precàries. Un darrer esforç on agreixo una llastra buida, però bona i arribo a reunió, i quina reunió! bolts del 12 amb anella inox, no es podia fer millor! gràcies reequipadors.

Començant la segona tirada, molt més difícil del que sembla, i és que Sant Llorenç enganya!

Ara és el torn de l'Ivan, li resta una tirada curta i que sembla senzilla, però es veu molt ben assegurada, que rar...aviat descubrim que de senzill res! cal tibar de valent per no pringar! anant de segon haig d'esforçar-me per treu-re'l, l'Ivan en canvi no ha tingut cap dubte.
A dalt ens felicitem, la via ens ha agradat molt, per tronar-hi. Ens acomiadem del Ferran que ja té els dits sense pell i baixem caminant cap a peu de via.

Ressenya "original" de la via Camel i que hem d'agraïr a la web

Santllors.com

Recuperada la motxilla que havíem deixat baix anem cap a la Maya, el Ferran ens l'ha recomanat. Comença al costat d'un diedre en diagonal cap a l'esquerra, es veu molt maca i cap amunt: l'entrada directa és molt fina de peus i el primer bolt és amunt amb el que començo una mica a la dreta per flanquejar a l'esquerra tot seguit, adherència Sant Llorençana, petites pedretes i regletes minúscules permeten anar superant els ressalts amb algun pas de refiar-se dels peus enadherència que deu n'hi dó, per xalar!! un muret em separa de la reunió, aquó tornar a haber-hi dosi de levitació sobre petites mans i minúsculs peus...una disfrutada!

Apunt d'iniciar el primer llarg de la Maya i florida canal de la dreta de la via: orella d'ós florida de dalt a baix!

La reunió és també tres estrelles! al costat l'antiga, no hi ha color! Ara resta un llarg d'antologia, amb un muret vertical amb roca de primera.

La segona reunió reequipada i l'antiga, bona feina de reequipament!
Quan l'Ivan arriba, comenta que aquest llarg és una disfrutada i no n'hi ha per menys, jo he xalat amb l'adherència i la roca, que és ben sanejada i compacta, a més l'equipament dóna seguretat. Ara li torna a tocar a l'Ivan i enfila el vertical mur de sortida, le spreses impressionants, és una d'aquelles franges de Sant Llorenç que creen afició i que res ténen a envejar a Montserrat; llàstima que es fa curt i de seguida afluixa, però les dues panxetes abans de la reunió cimera també ténen la seva gràcia.

A la panxeta d'entrada a reunió i sortint-ne per un mur que crea adicció!

Ens felicitem a dalt, hem disfrutat molt. Fem un ràpel i en un moment som baix, l'Ivan s'ha anat mirant la via que tenim al costat la nª 20 i quan recupera cordes deseguida s'encorda: comença a l'esquerra de la Maya, just en un tram terrós amb molt poca presa, en conseqüència serà artifo, i això diu la ressenya 6a/A-0. Un espit i llavors un burí rovellat, s'ha de tibar d'ell amb ganes per poder xapar el segon espit, vigila Ivan que si es trenca...!! però una vegada xapat l'espit la cosa millora, un bon peu a la dreta permet equilibrar-te i sortir del mur, buff!!

Al intens primer llarg de la via nº 20, 6a/A-0.

Ja en lliure cal anar cap a l'esquerra a buscar un gran bloc al que ens hi enfilarem al damunt, aquí comença la gresca, preses petites de mans i peus en adherència...l'Ivan però s'ho treballa prou bé i tan sols té un dubte a la panxa d'entrada a reunió, però li acaba sortint olé! anant de segon em costa molt, sort de que la corda ben tensa m'ha ajudat que sinó!!! gràcies Ivan. Deu n´hi dó quina finura aquesta tirada, sobretot de peus.

Magnífica ressenya que hem d'agraïr a

Santllors.com

Aquesta tarda hem gaudit com mai de la bona roca de Sant Llorenç, aquest pany de paret amb l'equipament actual és molt interessant, la paret és molt sanejada pel pas de cordades i la vista i tranquilitat paguen la pena; avui un ventet fresc ens ha ajudat a no patir calor, si aquesta apreta millor anar-hi pel matí que és a l'ombra.
L'equipament amb bolts de 12 mm dóna confiança, però no ha desvirtuat l'esperit de les vies, ja que allunyen com abans i cal escalar entre peces.

Marxem amb els dits calents i el cap serè gaudint de la vista de Montserrat amb el sol ponent.