dilluns, 4 de gener de 2010

Via Planetes Transparents al Serrat dels Monjos. Montserrat sud. 02-01-2010.

El Serrat de les Garrigoses i el Torrent Fondo des del Serrat dels Monjos.
El primer dia de l'any va fer molt vent i enguany no sortim, però l'endemà sí, quedem amb l'Anselm i el Toni per anar a fer la via Planetes Transparents dels germans Masó. Havia llegit la molt bona ressenya de l'Eduard,
  • Escalatroncs
  • i me'n va fer entrar ganes d'anar-hi; però la veritat és que no ens va deixar massa satisfets, ja que la trobàrem molt bruta de terra, el dia abans havia ventat molt, i molt trencada, amb trams, sobretot les dues darreres tirades molt descompostos...vaja que la considero una bona via per a incondicionals i col.leccionistes, si hi aneu amb aquesta idea us agradarà, ja que té trams molt ben trobats.

    Comença per una placa fina i va a buscar el diedre fissurat, per superar-lo per l'esquerra.
    Passat un tram de parets verticals, trobem un corriol que s'enfila, l'agafem i passem una tartereta fins a peu de via, fàcilment identificable pel característic diedre, trobarem les sigles PT gravades al peu. Donat que som tres, ens repartim la via, lñes dues primeres seran per mí: l'entrada és fina, però per la dreta es fa molt bé, un cordinillo i un espit i ja som al peu del diedre, aquest es pot protegir a discreció; al capdamunt cal derivar a l'esquerra i remuntar l'esperó. Vaig força lent i m'ho miro, els companys m'anínem, però és que tot és brut de sorreta i no dóna confiança. Ara toca superar uns blocs amb passos atlètics, aquí els friends grossos, del 2 o del 3 aniran bé. Gairebé em passo el segon espit, que és en la paret de la dreta. Arribo a la reunió per un esperonet amb molt bones preses.
    La reunió és al capdamunt de l'esperó, una mica incòmoda per anar tres.
    Continuo el següent llarg, discontinuu, tot buscant els millors trams de pedra, s'entra al final a un anfiteatre, als peus del qual hi ha la reunió. No hi ha assegurances però es pot autoprotegir bé.

    L'Anselm al primer espit, apunt d'entrar a la llastra. La reunió és incòmoda per a tres persones.
    Ara és el torn de l'Anselm, fem el repartiment de material amb ell assegurat del primer espit, la reunió per a tres és força incòmoda i així ja encara la tirada, aquesta és maca: una llastra desenganxada que es supera mig en diedre, mig en empotrament fins a situar-nos sobre, d'allà una mica més amunt i un curt flanqueig ens deixa a la següent reunió. És la tirada més curta uns 15 metres.

    Enfilant-se a la llastra característica de la tercera tirada. El Toni treballant-la en bavaresa.

    La tercera reunió és a la vertical de l'anterior, també incòmoda, sobretot si es va en cordada de tres. S'en surt a la dreta a buscar una canal-diedre trencat, els passos més complicats són de sortida i fins al primer espit, llavors vigilant amb la terra i en tècnica de diedre es supera la canal, a mesura que t'enfiles millora.

    Sortint de la part trencada del diedre i encarant cap a la Cova Galàctica! Un bonic flanqueig per roca coral.lina ens en allunya.


    Al davant tenim la Cova Galàctica, abans d'entrar-hi ens decantem a l'esquerra, fent un bonic i airós flanqueig amb una roca immillorable, típus coral.lina.
    Ara toca caminar, al fons ja veïem el Satel.lit. Amb les cordes replegades anem buscant el millor corriol que ens acosti a la següent reunió, cal vigilar a no fer baixar res, ja que tot és molt trencat.

    Enmig de la vegetació buscant el millor camí cap al Satel.lit. Xemeneïa per on cal continuar.
    Ja als peus de l'agulla tornem a fer canvi de cap de corda, ara és el torn del Toni.

    El Toni i l'Anselm passant-se els trastos. Començant l'aproximació a la xemeneïa.

    La xemeneïa és estreta i amb motxil.la no es passa, és millor fer-la mirant cap a la paret del Satel.lit. Continua un esperó que es va redreçant i a mesura que es posa dret empitjora la qualitat de la roca! al pas clau a l'esquerra hi ha un immens merlet que millor ni tocar, ja que amenaça en caure cap avall. Dos espits protegeixen aquest tram.

    Estudiant el tram més delicat i ja a la reunió.

    M'haig de penjar la motxil.la d'una baga per passar la xemeneïa, l'Anselm ho proba per fora i se n'en surt prou bé, però cal tibar fent-ho així. Trobo el pont de roca que no havia vist el Toni, és força precari i millor el friend que ha col.locat una mica més amunt.

    Traïent el cap i observant com l'Anselm s'ho puja per fora!
    Aquesta tirada és estètica, supera un esbelt esperó fins sota un mur on es fa reunió. La roca al començament hi és molt franca, llàstima que empitjora més amunt.

    Inestable castell de derrubis al costat de la darrera reunió, millor ni tocar-ho.
    El darrer llarg comença amb un mur vertical i força trencat, un espit i un clau una mica més amunt el protegeixen. Cal vigilar a on t'agafes i mig en diedre es supera ràpidament, llavors continua un tram terrós fins un darrer resalt, si fins aquí ja havíem trobat la roca un pel trencada, en aquest ressalt és un "crocanti"!

    Surtint del diedre i entrant al tram terrós. Depriment aspecte del ressalt final, en que tot anava avall, per sort la placa del mig es deixava fer.

    El Toni s'ho ha de rumiar força per acabar el darrer llarg, el tètric aspecte de la placa final no ajudava, però ho va resoldre prou bé, pel mig de la placa encara es passava prou segur, tot i que sense possibilitats d'autoassegurar-se.
    Munta reunió d'un arbret. Quan ens retrobem tots al cim fem conya amb la via, que sí, que no és res de l'altre mon...espero que no m'ho tingueu en comte!! jo vaig triar la via...
    Però encara que no ho sembli,ens ho vàrem passar bé, la via és interessant, ben trobada, però amb terreny trencat, amb poca continuïtat, vegetat, terrós...vaja per a col.leccionistes al meu entendre...l'Alta Fidelitat, també dels germans Masó ens va agradar molt més.
    Per baixar cal fer dos ràpels, per trobar el primer cal anar a la dreta, est, fins una gran fita, d'allà baixar cap a sota l'esperó seguint corriols, una mica a la dreta, a la vertical de la fita, trobarem dos espits en un muret dret, no a terra.
    La veritat que a nosaltres ens va costar una mica de trobar. El segon ràpel és el típic del final de l'embut, amb un accés delicat protegit per un passamà.




    Elaborada ressenya dels germans Masó.

    10 comentaris:

    Mingo ha dit...

    Deu ni do lo cutre que es veu la pedra a dalt de tot. Jaume sou uns valents.
    Salut i bon any

    joan asin ha dit...

    Enhorabona per la primera aventura de l'any, jo l'he fet dues vegades i si es una via d'aventura.Records

    Eduard ha dit...

    Hola Jaume,
    Sap greu que no us fes el pes... Però com diu el Joan és una via d'aventura i la roca podrideta i anar buscant-se la vida també té el seu encant :P
    Segur que teniu més sort a la propera :))
    Salut!!

    Antoni Aymami ha dit...

    Ei Jaume, veig que el síndrome d’Estocolm ha fet de las seves.
    A la quarta tirada la cova galàctica, i a la sisena si no vas en conte tenim La Galeta Galàctica, hi ha uns 8 o 9 metres impossibles de protegir tot salta, encara en tremolen les cames.
    La veritat es que l’Eduard ens havia pintat, en la seva ressenya, la via de un color diferent al que ens hem trobat, però ha estat ve al final es tracta de gaudir i també ho hem fet.

    Antoni Aymami ha dit...

    Perdoneu, volia dir "ha estat be".

    jclaramunt ha dit...

    Eii ja veig els gats nous de l'Anselm, encara deu escalar més ràpid ara!
    Felicitats per la primera de l'any.
    Fins aviat!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Hola Mingo, aquesta via no li recomanaria al Gatsaule, no! però tampoc n'hi ha per tant, que com diu l'Eduard i el Joan és l'aventura que també té la seva gràcia.
    Joan A. aventura poca, tú sí que et poses en víes d'aventura, aquesta tan sols és trencadota, però el grau no apreta.
    Eduard, que no passa res, eh! fas les ressenyes tan guapes que ens imaginem el que no és...personalment no em va desagradar la via, però no és de les que aniria repetint la veritat.
    No et sàpiga greu eh! que repeteixo, les teves ressenyes són molt bones i el que passa que nosaltres som massa exigents!!!
    Toni, no et queixis, que vas disfrutar prou a la xemeneïa, i per una mica de por al darrer llarg...ja dèia jo que les boletes de les cabres fèien molta pudor!!??
    Josep, l'Ansel és un Pànzer! però aquest dia, la terreta no el va deixar córrer gaire, que s'havia de mirar tot molt bé.

    Llorenç ha dit...

    Vaja!!! i jo que en guardo bon record...je je je!!! serà com di en Joan Asin, una via d'aventura...on cal buscar-se una mica la vida, a mig cami entre escalada i alpinisme...i trastades varies....Roca descomposta si, en alguns trams, ....

    Gatsaule ha dit...

    Bé, Jaume, qualsevol diria que no m'agrada la roca descomposta..., el què passa que si es pot triar...., i com que ja conec als Masó! Quan hi vagi, si hi vaig, ja et diré el què! Gairebé me n'has fet venir ganes!

    Tot i el què dieu, segur que la roca és millor que la de Sant Llorenç!

    Jaumegrimp ha dit...

    Hola Llorenç, ja ho dius bé, ja, és una via d'aventura, alpinístico-escalatòria! no és que no ens agradés, però ens va sorprendre, ens l'esperàvem amb millor roca...per una altra vegada ja aniré més preparat sicològicament!
    Joan, no em critiquis el meu estimat Sant Llorenç eh! allà no hi ha roca descomposta hi ha fang fort!! però al nostre estimat massís li tenim molt de carinyo i li perdonem tots els defectes...ara que tot i queixar-t'en n'hi has fet prou de vies per allà.