diumenge, 10 de gener de 2010

Via Gandhi el bèstia a l'Oblidada. La Plantació. Montserrat . 10-01-2010.

Des del cim de l'Oblidada les agulles de la canal dels Llorers amb una enblanquinada de pessebre .
Hi ha força ganes de sortir, però el temps ens ho està posant difícil, estàvem mal acostumats i sembla que tornen els hiverns com "abans". Havíem quedat dissabte amb el Toni, però per diferents circumstàncies ho ajornem per avui i encara l'encertem: fa un bon sol i no bufa massa el vent, ara, fa fred, dos graus negatius a Collbató.

bonic i fred aspecte de la Plantació.

Teníem vàries idees, però la del Toni, anar a fer la via Gandhi el bèstia a l'Oblidada ens fa el pes als dos: és curta, dos llargs, és la primera agulla que trobem entrant a la plantació i és encarada al sud! a més la dificultat és assequible amb el que esperem que el fred no ens faci patir massa.

Disfrutant com un nen del paisatge nevat!
Ens agafaem la pujada del Clot de la Mònica amb molta calma, no hi ha pressa, el sol tot just arriba al Frare de Baix. i no volem suar massa que llavors ho pagarem, anem trobant cada cop més neu, el terra cruixeix al nostre pas...l'entrada a la Plantació és divertida, tot ben nevat i arrebossat de neu. Agafem la canal dels Llorers i abans d'encaixonar-nos trenquem a l'esquerra, hi ha una fita i s'intueix un corriol que sense guanyar alçada ens porta al peu de la paret i la via.

El primer llarg comença en aquesta rampa, per redreçar-se al capdamunt per una fissura entretinguda.
Anem massa d'hora, no hem calculat que aquesta agulla queda ensotalada i el coll i la carena de la Pastereta tapen el sol, amb el que estem ben be dins la nevera! fem temps picant de peus i fent una mica l'indi, però em canso d'esperar i començo:
No és difícil, IV, però amb els peus balbs i les mans amb guants, com que un s'ho ha de mirar, a sobre el cap un munt de neu amenaça de caurem al damunt amb el que ho acabaria d'arreglar. No em noto els peus i tampoc massa els dits però ja sóc sota la fisura. Dos claus l'asseguren, pel primer cal un mosquetó petit o bé un cordino.

El Toni amb sensibilitat zero als dits i mirant de fer-los respondre!

L'entrada a la fisura és fina, i més avui amb els dits ben freds, m'ho haig de mirar una i altrta vegada, baixar a re-escalfar els dits i tornar-ho a intentar: trobo la col.locació i m'enfilo, xapo el segon pitó i ara cap a l'esquerra. No tinc gens de tacte als peus i això no m'havia passat mai, a més la pedra no dóna gens de confiança...sort que les assegurances són aprop, es nota que va ser oberta per baix i també un mes de gener, el 08-01-2007 peer l'amic Joan Vidal (Indi) al que aprofito per felicitar-lo per tan ben trobada línia.

Primera reunió, còmoda i protegida de les pedres que ens pugui enviar el company.
Miro d'escalfar bé les mans abans de fer el tram abans de reunió, fàcil, però que avui amb aquestes condicions millor no badar! Aquest llarg "sense dits i gairebé sense peus" m'ha semblat una passada, tot i això l'he disfrutat.

Gèlid aspecte de les agulles veïnes. Encara som a l'ombra, el sol però no tardarà en arribar.

Al segon llarg, un artificial de passos llarguets, vaja que t'has d'estirar i on ens passa el fred, el Sol per fí!

El Toni ha quedat garratibat a peu de via mentre m'assegurava i ara és el seu torn, ho passa malament amb els dits, que no responen! però amb paciència i una mica de conya arriba a la reunió, allà decidim que estem fent el préssec, que ens esperarem a que ens toqui el solet, que ja no falta gaire. Amb gran alegria rebem els primers raigs de sol i la seva escalforeta, a més no bufa el vent amb el que comencem a millorar de temperatura.

Des de mitja tirada, la primera reunió, a l'esquerra un degotalls glaçats, llàstima de no dur pitons de glaç!!

L'artificial és entretingut, va derivant cap a l'esquerra amb passos que cada cop et fan estirar més, la fissura ajuda a fer-los, però cal vigilar perquè es desmunta fàcilment, vàrem fer baixar força còdols amb els peus. La sortida de l'artifo se les porta, com sempre fa poca gràcia la trancisió i amés ho fas en un tram encara ben vertical, però amb bones preses de peu i també a la fisura de l'esquerra per a les mans; el Toni hi posa un Àlien groc que hi queda molt bé.

Emergint del desplom, després de recuperar l'estrep.
L'arribada al cim és força trencada, millor no córrer, a més hi ha una mica de neu i glaç! quan pujo trobo el migrat pont de roca abans del cim i que el Toni no ha trobat, però la veritat, tan li fa, ja que dubto que aguantés res. Dos parabolts són la reunió cimera, ben bé dalt de tot, avui li cal apartar la neu per trobar-la.

Els dos aspirants a entrar a treballar a Congelats La Sirena! La reunió mig tapada per la neu i una anotació de l'amic Picazo de l'any 1996.

La ressenya indica baixar caminant cap al nord rodejant l'agulla, però "va a ser que nó!" m'ho miro i és ben cobert de neu i el que és pitjor on hi ha roca aquesta és verglaçada...amb el que el Toni, que és previsor, ha pujat un tros de corda de 9mm amb la que hem unit els dos parabolts i deixat un maillon, rapelarem la via.
La Madgalena superior des del cim.
A la capçalera de la Plantació, a l'esquerra veïem una agulla de formes molt curioses, sembla un petit dinosaure, algú m'ha dit que sembla una imatge...si algú sabeu de quina agulla e stracta agrairia m'ho fèssiu saber. (ja m'han aclarit que es tracta de l'agulla dels Pollegons o Plàtan.)

La curiosa agulla dels Pollegons o Plàtan al capdamunt de la Plantació i gaudint, ara amb solet, de la seva solitud i tranquilitat.

Amb el sol ha començat a caure la neu de les branques, tot i que el terra encara és ben gelat.

Contents i enjugassats amb aquest regal de la natura!

El ràpel ha anat prou bé, al tram d'artificial queda ben volat i si no vigiles acabes al cim d'unes alzines, que jo m'he ben menjat!! alliberat de les mateixes he continuat baixant en diagonal fins a peu de via. Amb dues cordes de 50 encara n'ha sobrat uns metres i la recuperació ha estat sense incidències, tot i fregar una mica al començament. Això avui ens ha estalviat quedar ben enfarinats per la canal de baixada!
Una cordada a la Sigiriya del Frare de Baix.
A mesura que anem baixant va pujant la temperatura i comença a sobrar la roba. No hem trobat ningú, no m'extranya, però ja al Frare de Baix veïem una cordada a la Sigiriya, els toca un molt bon solet, aquests si que en saben, a més han encertat l'hora.

El Clot de la Mònica, al capdamunt del coll treu el cap al mig, l'Oblidada.
Satisfets pugem al cotxe, ens havíem jugat quina temperatura faria i guanyo jo: 3º positius! a l'ombra, però a les dues del migdia, vaja rasca!!!

Ressenyes de la via i de les tres vies d'esportiva de l'agulla del costat. Obra d'en Joan Vidal "Indi" i que podeu trobar a
  • Ona Climb
  • .

    11 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Està bé això de fer l'alpinista per Montserrat..., no em puc imaginar com deu ser ficar-se entremig d'aquella vegetació carretada de neu sense sentir fred al clatell! Bona, la motivació!

    Podríeu haver anat a fer-ne alguna a Sant Llorenç, potser amb el gel la roca ara s'aguanta ferma!

    SergiC ha dit...

    Si senyor!
    Això és devoció.
    A escalar a Montserrat plogui o nevi!

    Provaré aquesta via quan vagi a La Plantació, sense neu però...

    Mingo ha dit...

    Ahir quan vaig veure tan maco Montserrat i amb una previsió de sol per avui, vaig pensar que avui seria un dia dels que n'hi ha pocs, malgrat el fred. Recordo l'any passat una ascensió amb neu(Master Comander)que els tercers tenien lo seu, però l'ascensió va ser fantàstica.
    Felicitats parella, m'hagués agradat estar per aquí

    Eduard ha dit...

    Quina motivació Jaume!!
    Precisament avui hem estat fent una caminada per la Plantació... Deuríeu anar davant nostre, perquè nosaltres baixàvem de Sant Joan cap a quarts de dues. Deu n'hi do de la neu que quedava a les raconades!!
    Per cert, la Paula m'explicava avui que havia llegit que existeixen una mena de escalfadors elèctrics per les mans que es posen a la bossa de magnesi. Avui hauria anat de conya!!

    joan asin ha dit...

    Carai Jaume que valents, enhorabona no calien piolets i grampons?

    jclaramunt ha dit...

    Felicitats per la via, les fotos amb el peu de via nevat són de revista...per dinar sopeta calenta no?!!

    Indi ha dit...

    Visita salvatge a la Plantació.La roca que es veu es l´Agula dels pollegons o el platan, amb una sugestiva imatge vista desdel sud, te una via TIM per l´aresta N i un altre més equipadota per la cara sud, esquivant el desplom per la cara est.

    jaumeppiqueras ha dit...

    Calla, calla Joan, que aquesta agulla no és que sigui precisament sòlida no! vàren baixar de còdols i pedretes...i moltes espontàniament amb el desglaç.
    Sergi, haguessis disfrutat! quin espectacle tot nevadet i solitari!
    Mingo de ben segur que t'hagués agradat i ja ho defineixes bé ja, en aquestes condicions el grau és el de menys!
    Eduard, doncs nosaltres arribàvem al cotxe cap a les dues, per poc no ens trobem, i sí que hauria anat bé això dels escalfadors sí.
    Joan A. valents? no més aviat una mica grillats i necessitats de roca.
    Josep, el primer llarg va ser molt dur, sense sol i amb el fred, però més tard va caure tota la neu i va mullar-ho tot amb el que encara va quedar pitjor, encara ho vam encertar.
    Moltes gràcies Joan (Indi) ja he afagit al post la teva aclaració. Ah! i també moltes gràcies per aquestes vies que obres, una feinada que mai s'agraeix prou!! a més amb el Toni sempre ho diem, el grau que hi proposes s'adiu molt amb el que trobem a l'escalar.

    Joan Prunera ha dit...

    Hostiaaaaa!!! que valents, nomes de veure les fotos, ja m'he congelat...

    Antoni Aymami ha dit...

    Bons comentaris, bones fotos, bon paisatge i bon fred que varem passar a la primera tirada, però ja veus Jaume al final quedem com herois. Per cert i com a complement del escrit els degotalls glaçats de la foto eren a mitja segona tirada. Varem gaudir-ne molt del entorn i de la soledat de la Plantació.

    Llorenç ha dit...

    uf!!! quina mandra amb tant fred!!! felicitats per la força de voluntat i per la nova proposta! aproximació llarga, escalada freda...tota una llaminadura!!! je je je!!