Petit Nil al Frare de Baix i Alberto Gonzàlez al Serrat d'en Muntaner. Montserrat Sud. 20-12-2009.

El Frare de Baix és una agulla modesta, però amb caràcter, m'agrada.
Aquest hivern de moment no ens ho està posant massa fàcil, dies ennuvolats i freds i dies assolellats però encara més freds! aquest diumenge abans del Nadal és d'aquets darrers...amb el Toni ens abriguem força, moltes capes i guants.

Començant el divertit i atlètic primer llarg.
Anem a la Petit Nil, una via del Joan Vidal que el Toni ja havia fet, però que avui intercanviarà els llargs. Al cotxe estem a -2º però la raconada de la via és assolellada i esperem que no hi bufi vent, i així és, fins suem arribant a peu de via. Començo el primer llarg, que aprofita dues fissures ben diferenciades, la primera, plaquera i la que continua, atlètica. Assegurances justes, però gràcies a la fissura es pot acompletar segons necessitats.

Traïent el cap acabada la segona fissura, vertical i atlètica.
Amb el fred em costa posicionar-me a la placa de l'inici, tinc els bessons freds!! però aviat m'escalfo: la segona fissura-diedre és atlètica i vertical, amb molt bones preses de mans. Surto cap a l'esquerra i un replanet et permet estudiar la continuació: placa amb roca extraordinària i protegible per la fisura del marge dret.
Faig reunió en una còmoda talaïa on s'hi pot arribar per la feixa de la normal.
Fent la segona tirada. Foto obsequi d'en Pere Forts.
Mentre recupero al Toni arriba més gent, resultarà que són en Pere Forts, la Thais i un altre company, ens farem fotos mútuament i ens les passem. Ha estat una trobada Blogger, en Pere és de la colla d'Ona climb i autor de Weblog del barri dins la mateixa pàgina, però malauradament sembla que l'ha deixat d'actualitzar i fins ha desaparegut...des d'aquí l'animo a reobrir-la, érem molts que l'anàvem seguint.
El segon llarg és bàsicament d'artifo, amb algunes zones escalables, però avui el fred ho ha fet tot artifo.
Ara és el torn del Toni, un llarg bàsicament artificial i molt ben equipat, tot i que cal estirar-se per arribar als bolts, no hi regalen res. Algunes plaquetes es mouen al tram més desplomat.

Segona tirada, artificial, apurable en alguns punts amb sortida en lliure amb roca excel.lent. EL Toni treballant-s'ho. Foto inferior Pere Forts.

El Toni em comenta que es pot fer força trams en lliure, que ho provi, em miro la sortida i ho veig factible, però cal tibar molt de braç dret, i avui amb el fred que fa prefereixo no arriscar-me i començo en A-0 per treure tot seguit els estreps.

Entrant al flanqueig de la reunió, cal vigilar amb les pedres que n'hi ha moltes de soltes.
A mí m'ha passat el fred de cop, però el Toni està garratibat, ha tornat a bufar un ventet emprenyador; m'arribo al cim i escric unes ratlles al pot de registre amagat sota un pedró. El Toni mentre ha preparat les cordes del ràpel i baixem cap a la feixa.

A la reunió assegurant-me mentre investigo pel cim del Frare...

Ressenya de la via i ressenya de l'autor: Joan Vidal "Indi" que podeu trobar a

Ona Climb

És una via ràpida, amb el que encara ens queda temps per fer quelcom més i anem a l'Alberto Gonzàlez. Aquesta és una via ideal per fer en dies així amb fred i poc temps, ja que no cal tibar, passa bàsicament per plaques ajagudes amb algun ressalt que li dóna caràcter.

Al ressalt del segon llarg gaudirem d'una roca abrasiva i adherent que crea afició.
Començo jo i ràpidament acabo la tirada, no hi ha complicacions, és una via ideal per iniciar-se en via llarga tot i les assegurances allunyades, però sempre tens bona presa. EL Toni continua, un ressalt dóna més gràcia a aquesta tirada; surtint-ne hi ha tantes i tan bones preses que dubtes quina agafar.

En dos ràpels som altra cop a peu de via.
Ha estat un matí ben aprofitat, hem arribat a dinar a casa que era el pactat i hem conegut al Pere i la Thais, ara a veure si deixa de ploure i hi tornem.


Vies del vessant Est del Serrat d'en Muntaner.

Vértex nº 198. pàg 52.