dijous, 21 de gener del 2010

Totxo de la Nela i Agulla dels Marges. Els Graus. Collbató. Montserrat sud. 17-01-2010.

Al sector Pell Roja hi trobem víes de placa de grau baix i de dificultat creixent fins al 6c.
Aquest diumenge, havíem quedat amb el Josep i el Toni per fer una mica d'esportiva; el Josep està lesionat i vàrem buscar un lloc de poca aproximació i víes plaqueres, quin lloc millor que els Graus? Al sector Pell Roja des que es va obrir que hi tenia ganes d'anar-hi amb el que ens encaminem cap allà. No hi toca massa el sol ja que és orientat a ponent, però avui que és ben ennuvolat, per variar,
no ens afectarà.

Arribant a la reunió de Bolquers i papilles IV.
Quan arribem estem sols, és d'hora encara i tot és ben humit, fins i tot uns degotalls al capdamunt de la via nº 9. Amb la humitat la roca està rara i decidim començar per la més senzilla, Bolquers i papilles. gairebé dalt ens hem de decantar cap a la via veïna per salvar un tram ben moll. Baixant ja ens posem a la del seu costat, la intenció és anar progressant cap a l'esquerra, però en questió de minuts ens veïem envoltats de gent: vàries colles han triat la zona, i en poca estona han colapsat tots els peus de via!!! ens mirem tots tres amb cara de circumstàncies...ja no recordava les aglomeracions de l'esportiva, però això és massa!! acabem ràpidament la via Mohicans rebels, IV+ i que em sembla més assequible que l'anterior i marxem!!!

Fantàstic esquema de les víes del sector Pell Roja que trobareu a
  • Ona Climb
  • Dreta del Totxo de la Nela, on trobarem tres vies poc conegudes.


    Dreta del Toxo de la Nela amb tres vies prou interessants i encarades al sol!
    Tan sols abandonar el sector Pell Roja torna la tranquilitat, passem per la dreta del Totxo de la Nela, on hi ha una via molt maca: l'esperó de la Martina V+. només canviar l'orientació a sud trobem unes plaques atractives i tres vies: la primera és un V+ que va per un esperó de primer ajagut i a la placa de més enllà dues més, la primera és 6b+ i la del costat 6b. Nosaltres inicialment no en sabíem les graduacions i tot i que es veuen factibles no ens hi posem, anirem a l'agulla dels marges. Investigant per diferents blogs el Toni acaba trobant el nom i la graduació d'aquestes víes, en Danny
  • The Puretas Climb
  • és l'informador.

    La Placa de l'Agulla dels Marges amb dues bones vies de V+.
    A Ona climb sí que tenim ressenyades tres vies a la zona entre el Patge de Collbató i l'agulla dels Marges i cap allà anem, només cal resseguir el peu de paret i abans d'arribar a la Roca del Síoux les trobem.

    Al començament de la via Duéndelos V+.
    Als peus de l'Agulla dels Marges estem sols i ben tranquils; fem els dos V+ divertits i tècnics, llàstima que es fan curts.
    Ens mirem el 6b+ de l'esquerra, fins probem el primer pas ja amb les sabatilles posades, ja marxàvem, i es veu factible...decidim que un altre dia ens hi posarem, per avui ja en tenim prou que no volem arribar tard.

    Vies de l'agulla dels Marges, divertides i tècniques.

    Els Graus és un molt bon recurs, moltes vies de baixa i mitjana dificultat on disfrutar-hi! i on encara van apareixent itineraris nous, com els de la dreta del Totxo de la Nela, sembla que obra d'en Joan Vidal...si no és així i algú en sap l'autor seria bo que ho digués.
    Una matinal distreta, sense tibar massa, llàstima d'aglomeracions!

    3 comentaris:

    jclaramunt ha dit...

    Iei Jaume,
    el dia que hi vaig anar també hi habia gent, però tanta com per a marxar. Un altre dia truca'm, que nosaltres (Gemma, Pietro and company) estavem al Llençol el diumenge, encara ens podiem haber ajuntat, a més nosaltres vàrem estar sols. I segur que al final vàreu caminar tant com nosaltres.

    Gemma ha dit...

    Ei Jaume, vam estar ben a prop! I com diu en Josep, nosaltres vam escalar sols tot el dia... Els Graus sempre està molt ple de gent :(
    A kpujo hi ha ressenyes actualitzades de tot el sector, han fet una bona feina:
    http://www.kpujo.com/catala/resenyes/collbato/pagines/base.html#

    Gatsaule ha dit...

    En dies tan dolents, l'esportiva sempre és una solució. Aquesta zona no la coneixia, ja veig que estic desfassat!