L'Avi Trepador a la Paret de la Codolosa. Montserrat Sud. 16-01-2010.

La paret de la Codolosa és un bon recurs pels díes freds i assolellats d'hivern, llàstima que avui el sol poc el veurem!
Continuant amb la tònica d'un hivern dur per a l'escalada en roca, aquest dissabte tornem a "patir", potser menys fred, però el cel ben tapat...volíem anar a fer l'Aranya, però quan ens hi acostàvem ja observem que el terra és ben moll i quan som al peu de la via apreciem mullena per molts topants....el cel gris i la mullena ens fana donar que no és potser el millor dia per a disfrutar aquesta via i ens entornem per on hem vingut!

l'Avi Trepador comença rampós, amb uns ressalts que li dónen caràcter.
Ens acostem a la Codolosa, un bon recurs, i que tenim aprop. Jo fa temps que la tenia pendent i al Toni no li fa res repetir-la, amb el que encarem l'Avi Trepador, una via amb fama de senzilla i que ja ens anirà bé tal i com està l'ambient: fred i humit.


Primera reunió, preparada per rapelar i l'àrea d'esbarjo de La Salut als peus.
Aquesta via són tres tirades, començo amb la primera, ressalt trencat per començar, fàcil però en el que faig una patinada de peu que em posa alerta...arribo al següent graó, el supero amb atenció, la goma dels gats avui sembla no tenir "grip"
a mesura que m'enfilo la roca millora, sota la reunió un altre tram dret però amb millors preses. La reunió en una lleixa estreta molt ben equipada: dos parabolts i maillon de naútica, inox, per rapelar.

Emergint del tram vertical del segon llarg.
Ara és el torn del Toni, la segona tirada és més vertical, però millor assegurada, dos espits prou seguits et porten a una fisura on hi havia un clau, i dic hi havia, perquè un company que escalava en solitari se'l va endur, va sortir amb els dits...ens va dir. Aquest és el pas "clau" doncs cal col.locar-s'he be per superar un tram vertical, d'aquí el clau, però no patiu que a la fisura hi entren els àliens.
Passat aquest tram tècnic, la via continua recte amunt i on la dificultat baixa desapareixen els epsits, una bona excursió fins la reunió.


Començant el tercer llarg, que supera dues panxes verticals que li marquen la dificultat.
La roca aquí dalt ja és millor, no obstant la humitat regnant fa que ens sembli més difícil...el Toni comenta que en altres ocasions no ho havia trobat tan dur.
Ara em torna a tocar, aquest darrer tram comença anant a la dreta buscant el més fàcil, per enfilar recte amunt a buscar un ressalt; passos tècnics entretinguts i que cal saber llegir...abans de reunió un altre ressalt amb l'assegurança molt alta, et jugues una bona galeta si caus abans de xapar, amb el que llaço una branqueta com a assegurança si més no psicològica. Per l'esquerra dels espits m'aixeco, quedant aquests força a la dreta, no sé si m'he desviat, però recte per on van es veu molt fí! Després amb el Toni comentem que en general les poques assegurances semblen posades despenjant-se des de dalt.

Reunió cimera, força apartada i un pel a la dreta de la vertical de la via.
Quan la paret s'ajeu, superat el darrer mur no es veu la reunió, cal caminar per terrent ajagut fins a un muret on la trobarem. D'aquí e spot baixar caminant o amb dos ràpels, anàvem amb cordes de 50. Un primer fins la 2ª reunió i d'allà s'arriba just al terra.
Mentre estic rapelant treu el cap un escalador per la via Iona i em saluda: No és altre que el Llorenç, el

Kutrescalador

que acaba d'arribar dalt de la seva via.
Arribant al terra esperem que baixin per saludar-los, així podem conèixer en persona el Llorenç i l'Antxi, ells també anàven a l'Aranya i ho han deixat córrer, ja és casualitat...efecte blogger!

L'Antxi baixant de la via Iona, en un agradable encontre blogger!
Ens acomiadem dels "Kutres" per anar cap a l'Últim flutter; ens arribem a peu de via però ens adonem que el tram difícil sembla ben moll amb el que la deixem per un altre dia i anem cap a casa, a veure si demà podem tornar a fer alguna cosa.

Als peus de l'Últim flutter" ens adonem que el tram clau és moll.

M'ha agradat aquesta via: he trobat una escalada tècnica, que te l'has de buscar, amb bona roca, un pel llepada en alguns punts (sobretot al primer llarg), amb equipament correcte si assumeixes que als trams que s'ajeu, allunyin les assegurances i amb ambient de verticalitat a partir de la primera reunió. No m'ha agradat la disposició d'algunes de les assegurances, que fan pensar que s'ha equipat per dalt.

Panoràmica de totes les vies de la Paret de la Codolosa, bona feina trobada al

Blog de la Sargantana