dimecres, 9 de desembre de 2009

Via Cafè, copa i puro. Roca Narieda. Alt Urgell. 05-12-2009.

La sud de Roca Narieda no deixa indiferent...

Aviat farà dos anys que en Marcel Millet va obrir aquesta via tan característica: Poca adherència, expansions justes i molts, però que molts ponts de roca! aquest fet aporta data de caducitat a les assegurances de la via, afagin-t'hi l'al.licient de canviar-los a mesura que es vagi repetint.
La meva intenció era anar-hi molt abans, però la lesió m'ho havia impedit fins avui, en que amb l'amic Joan, l'altre "lisiat" recuperat, i el seu company, Juanillo ens hi posem.
Fins al setè llarg no tastem l'adherència típica de la zona!
Com que anem tres, ens dividim la via: jo faré les cinc primeres tirades, el Juanillo les cinc següents i el Joan les cuatre últimes. El camí d'aproximació el trobo més marcat, però tot i això acabem fent el "Tarzan" emmig les alzines...ens enfilem per la canal sobre la Postres de Músic on a mitja canal trobem els primers ponts de roca, per cert molt mimetitzats pel pas del temps, ens ha costat una mica veure'ls.

Una mica més d'adherència al vuitè llarg, per disfrutar-la!
No té sentit descriure els llargs després de les explicacions dels companys que ens han precedit,
  • Gatsaule
  • Mingo
  • Xavi
  • Eduard
  • Llorenç

  • i d'altres que m'oblido...són 14 llargs de corda que permeten empalmar-ne alguns, nosaltres vàrem unir el 2on amb el tercer, el quart i el cinquè, el vuitè i el novè i el tretzè amb el catorze i darrer amb el que fem nou reunions.

    L'onzena tirada és de les millors: vertical, amb canto, però sense que ho regalin!
    La primera tirada és curiosa, amb passos divertits i atlètics, l'inici el més delicat per la sorreta i l'adherència...la reunió a reforçar, l'espit és mig sortit. Continua amb una tirada vertical i interessant que empalmem amb la tercera, de les no massa maques, tot el contrari que la quarta, tècnica i exigent...i que segueix amb el llarg flanqueig de la cinquena tirada, bonic i aeri.
    El llarg "estrella", el dotzè, on cal col.locació i força als dits!
    La sisena tirada continua el flanqueig fins passat un espit en que cal enfilar cap amunt, jo em vaig passar la 5ª reunió i sort que em van avisar que se m'acabava la corda, ja que me n'anava directe cap a les plaques del davant...El setè llarg té un parell de passos d'adherència més espectaculars que díficils a l'inici i que li dónen caràcter...continua el vuitè llarg amb una placa d'adherència que nosaltres empalmem amb el curiós novè llarg, espectacular i sorprenent!

    Sortint de la dotzena reunió. Hem superat ja el coll de Narieda.
    El desè llarg és el més senzill de la via, però no per això és lleig, quina disfrutada de preses!! Ara és el torn del Joan, aquí la via torna a pujar de tò: l'onzena tirada és atlètica i vertical, una disfrutada de passos amb bones, però allunyades mans...i el preludi del tomàquet: aquí podem triar, sortir per la primera fissura, que demana que t'hi enfilis! però s'acaba la via! o una mica més a la dreta per una placa finota de 6a. Ens decidim per allargar la via i no ens en penedirem, el Joan lluita i disfruta la tirada. Ara la via travessa un esperó i entra en un flanqueig espectacular, finalitzat el mateix torna a encarar cap dalt, empalmem els llargs que tenim ganes d'acabar.

    Audaç flanqueig per acabar la via!
    La darrera tirada, ja pràcticament dalt és airosa i no pas fàcil! però després de les finures del flanqueig pujo corrent!
    La cua del pantà d'Oliana presideix l'espai.
    Arrepleguem el material i encarem els darrers metres fins al cim; la baixada ja ens la coneixem i és molt marcada a diferència de fa un temps, sembla mentida però encertem el camí a la primera!

    Aplegant el material. El Pirineu amb les primeres neus. Ja a l'aparcament apunt d'anar a fer un mos!

    Una via molt ben trobada, en la que caldrà tenir molt present per a futures repeticions que molts ponts de roca s'han de reforçar, canviar, o el que es desitgi, amb el que l'horari s'allargarà. Felicitacions al Marcel Millet per haber sabut trobar un itinerari tan encertat.

    Ressenya detallada de la via gràcies a
  • Xavi Blog Alt Urgell
  • 11 comentaris:

    Llorenç ha dit...

    Ep!! felicitats! veig que al final ja la tens ala butxaca! la vau fer aquest cap de setmana? no vau tenir massa fred? quina sort el bon temps!!!!

    Permi aquesta va es més mantinguda que la Postres....però es sols una opinió!

    jclaramunt ha dit...

    Osti quin flanqueig, ahhhh quina por, ja sou valents ja!

    Salut company!

    joan asin ha dit...

    Enhorabona, es una via molt agradable de fer.

    Eduard ha dit...

    Bona aquesta! No podia faltar a la llista de fetes!! És curiós que la via tingui tants ponts de roca; no obstant en algun lloc vaig llegir que no sabia fins a quin punt era ètic sanejar-la tant (sobretot serrant arbres i picant blocs), modificant l'entorn per al nostre gaudi... No sé, però em va semblar interessant la reflexió...

    PGB ha dit...

    Hey Jaume, aquesta vaig fer-la a l'Octubre! Em va agradar força :)

    Serrant arbres? picant blocs? No recordo cap arbre serrat o cap bloc picat :S

    El flanqueig final molt xulo, va torcar-me a mi i vaig gaudir-lo!

    Mingo ha dit...

    Felicitats Jaume, veig que els ponts de roca encara aguanten.
    Una abraçada fiera

    Jaumegrimp ha dit...

    Llorenç, la vam fer aquest dissabte i al començament fèia una mica de fresca, però acabàrem en gairebé màniga curta! A mí em va semblar al revès, però és que l'adherència em va sorprendre!
    Josep, impresiona més la foto que fer-lo, a més està ben protegit.
    Gràcies Joan, sí que ho és d'agradable.
    Eduard, és una via recomanable, en quan al tema de la "neteja" la veritat ara passats gairebé dos anys es fa difícil de veure els ponts de roca, que han perdut la brillantor de nous i no em va semblar, excepte alguna zona de la meitat, que l'esporgada fos greu...
    ans al contrari, la via em sembla que intenta ser respectuosa evitant al màxim les expansions i aprofitant les possibilitats que ens ofereix la paret, jo no vaig adonar-me de blocs picats...ni que es modifiquès l'entorn...
    Pere, a veure quan la pies doncs! i quina sort que et toqués de primer el flanqueig, de segon els trobo pitjor!
    Mingo, a veure si tornem a coincidir...i sí els ponts de roca encara aguanten, però caldrà anar pensant en canviar-los aviat, que alguns ténen un aspecte prou ronyós.

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, veig que t'has tret un forfait de temporada de l'Alt Urgell! A veure si ens hi trobem...

    Em fa gràcia això dels ponts de roca, no entenc com els pots criticar, si són una meravella! A més, plantegen una qüestió interessant: segur que molta gent preferirà arriscar-se amb cordinos fets malbé que canviar-ne alguns...., quan convingui, clar, que encara falta.

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Joan, ja tocava anar cap a l'Urgell ja! i no els critico pas els ponts de roca, tan sols esmento que s'estan deteriorant i cal pensar en canviar-los o reforçar-los, per mí sempre serà millor un pont de roca que una expansió si la paret ho permet.

    lux ha dit...

    Ei la Narieda Jaume!!
    Sens dubte una de les meves parets predilectes!!
    i la cafe copa i puro és una via especial!
    m'alegro que vagis recuperant el temps perdut!

    una abraçada!

    Pietro ha dit...

    Molt bona la cordada 3 jotes: Jaume, Joan i Juanillo, jejeje. Et va agradar més que la Postres de músic? Perque a mi la Postres no em va acabar de convèncer (molt discontínua, molta adherència i molt mal de peus, jejeje).