dilluns, 23 de novembre de 2009

Via Dioni a la Roca dels Collars. Alt Urgell. 22-11-2009.

Tot i el plugim matiner, la Roca dels Collars és apunt!
Tot i que es pronosticava pluja pel matí de diumenge, decidim amb l'Ivan i el Joan d'anar a l'Alt Urgell, i ploure sí que va ploure, fins a Ponts ens acompanya la boira i la mullena, sortosament a mesura que ens acostem a Coll de Nargó es va aclarint...

El Mas de Sant Pere s'aixeca enmig d'un entorn privilegiat.
Fèia molt de temps que volia anar a la Roca dels Collars, les ressenyes del
  • Xavi
  • Llorenç
  • Joan B.
  • m'en van fer entrar moltes ganes i finalment hi hem anat.
    Deixem el cotxe abans de passar la cadena del Mas de Sant Pere, que per cert no era posada, però posa ben clar Camí Particular. He estat provant el braç i ja tenia ganes de tibar al calcari de l'Urgell, ja tocava oi Llorenç?
    L'accés ja és ben detallat en els blogs dels companys, però comentar que cal seguir la pista, travessar pel mig del Mas de Sant Pere, baixar fins a travessar un rierol, tot seguit girar a l'esquerra deixant al davant una pista amb una cadena que barra el pas. Anirem remuntant el camí, passarem una furgoneta abandonada, al fons trenquem cap a l'esquerra; anem trobant alguna fita. En una explanada on s'acaba la pista, una fita indica un trencall a la dreta que en forta pujada ens deixa en un esperó que remuntem i travesem per entrar a una tartera d'on és evident el peu de via.


    Primer llarg, que comença en placa i acaba en un mur vertical.
    La raconada és idílica, un peu de via còmode, ombrejat, ideal per posar-se els trastos tranquil.lament. Els dos primers llargs ja es veuen d'aquí estant: adherència! i prou ben assegurats. M'he demanat començar, que rar oi?
    Els gats arrapen be i de seguida agafo confiança, però ara es redreça...renoi com s'agafa això, m'haig de penjar a mirar-m'ho i veig que anava massa recte, entro a la fissura i llavors tan sols resta l'acrobàtica entrada a reunió, quin pas més "xulo"!


    El mantingut i fi segon llarg, on l'Ivan ha de treballar de valent!
    Ara és el torn de l'Ivan, veig que va força de pressa, però li costa passar cap sota el sostre, i és que és finot, finot! Superar el ressalt tampoc és fàcil, però s'hi ha de posar imaginació. Una sabina seca ajuda.

    Segona reunió amb la corda fixa que ajuda a superar el bosquet.
    La reunió és ben penjada, d'ella surt una corda fixa que anirà molt bé quan al baixar haguem de fer el ràpel.
    El tercer llarg és de tràmit, em toca a mí: caminat primer per anar a trobar la paret de seguida, força trencada i poc mantinguda, i amb un equipament excel.lent, tan que em permeto passar-me algun bolt. A la reunió per ganes hagués continuat amunt però li toca al Joan l'elegant esperó.

    Superant el petit desplom de la segona tirada.


    El Joan disfrutant a l'estètic esperó del quart llarg.

    El Joan s'està recuperant molt bé de la seva lesió al genoll, no coincidíem des de Picos i estic content de veure que no para! l'hi ha tocat una tirada molt maca, sembla més fàcil d'entrada, però és finota i cal treballar-la. Abans d'entrar a la placa d'entrada a reunió cap superar alguns ressalts amb mans delicades...vaja que estic disfrutant de valent! i encara ens queda una tirada de les millors, per disfrutar-la.

    Un flanqueig aeri i espectacular ens deixa a l'aresta cimera.

    Això s'acaba, una altra corda fixa permet sortir de la quarta reunió per entrar sota el mur final, peu de via còmode i a l'ombra, avui ens va molt bé, ja que fa calor.
    L'Ivàn aprofitant que hem dut alguns Aliens i Càmalots decideix passar dels bolts i comença el llarg en autoprotecció. Es protegeix prou bé, però a la placa no li fa ascos al bolt. Es va decantant a la dreta per acabar enfilant-se per un esperó trencat amb tota la timba de les plaques de la dreta als peus, espectacular i divertit.

    Plegant cordes ben contents!

    A uns 15 metres avall de la sortida un tros de corda ens fa adonar del ràpel, d'accés ben penjat, protegit per una corda.
    El primer ràpel el fem amb una sola corda de 60, cal vigilar en agafar-lo ja que l'anella és ben a la punta, una corda fixa ajuda a anar-hi més segur. D'allà en dos ràpels de 60 arribem a baix. Totes les reunions són rapelables.

    Al darrer ràpel, per les plaques de l'inici.
    Hem disfrutat molt tots tres, la via és completa i divertida, es fa curta i com a primera visita a la zona ideal, recomanable!

    Panoràmica de tarda de la Roca dels Collars, un racó excepcional a cuidar!


    De tornada encara omplim un casc de Fredolics. Ressenya de les vies "assequibles" a agraïr a l'amic
  • Xavi G.

  • 12 comentaris:

    SergiC ha dit...

    S'ha de tastar l'adherència de la roca d'aquesta zona.
    Costa de creure que no patinaras quan demanes als gats més del que aparentment poden donar.
    Espero no trigar a anar-hi.

    lux ha dit...

    Bones!
    realment una zona espectacular!
    i la via, com la veina, són bonissimes!
    potser m'haure de plantejar començar a repetir.. ;)
    Felicitats per la disfrutada!

    i kxxx!! jo no en vaig trobar ni un de bolet!!

    Eduard ha dit...

    Quines ganes d'anar-hi llegint el post... I amb el que m'agrada l'adherència!!!!

    jclaramunt ha dit...

    Buenu ja comences a apretar en via llarga eh! senyal que ja estàs recuperat bou!
    Quatre sessions de plafó i ja tornaràs a tibar com quan et vas lesionar, però aquest cop no tornarà a passar!
    Salut

    Pietro ha dit...

    Bones Jaume. Aquesta és de les que tenia a la llista. Ara després de veure la teva piada encara li tinc més ganes...quines plaques més guapes! Em sembla que és una molt bona opció per fer via llargueta amb la Nesa, tant per grau, com per longitud, com per equipament.

    joan asin ha dit...

    Enhorabona, es un lloc molt maco jo només he fet la del costat, el camí de l'Alfons Baró, a veure quan vaig a fer aquesta que també es veu força atractiva. Records.

    Llorenç ha dit...

    Racó molt bonic!!! tot i que l'aproximació es una mica llarga, val molt la pena, i el microclima que s'hi forma, fa que hi puguis escalar els dies freds i solejats!
    Te llargs molt guapos que et fant oblidar les dues feixes que travessa!

    bona piada!

    Mingo ha dit...

    Felicitats Jaume, el lloc és preciós a més els dos primers llargs i l'últim son guapissims.
    Salut

    la-tribu ha dit...

    és un lloc que enamora, la solitud i l'espai obert amb vistes del Mas. I l'entorn, la roca i la seva orientació fan el lloc ideal, encara que el dia sigui fred.
    Ara Jaume, un cop has gaudit d'aquesta via, imagino que li has fet una llambregada a la seva veïna (el camí). una passada!.

    salutacions. jesús.

    Joan B ha dit...

    Felicitats Jaume,

    Jo al primer llarg també vaig haver de pensar com collons 'havia d'agafar aquells passos d'adherencia !!

    Via molt maca, i preciosa la darrera tirada

    salut i a tibar

    Gatsaule ha dit...

    Bona la via, però molt millor l'altra, el camí de l'Alfons Baró, és una mica més variada i obligada, segur que t'agrada!

    Jaumegrimp ha dit...

    Ep Sergi, la via t'agradarà, ben segur!
    Lurdes, a mí tampoc em sabria greu repetir..però abans la seva veïna!
    i els bolets...qüestió de sort vaja..
    Eduard, aquest hivern és un bon lloc per anar.
    Gràcies Josep, a veure si tot segueix rutllant i us puc acompanyar a fer esportiva...
    Pere amb la Nesa disfrutareu, alguns llargs són fets especials per ella!
    Joan A. com a primera visita no vaig voler fer-me el valent, però aviat anirem al camí de l'Alfons Baró que la zona s'ho val.
    Llorenç tens tota la raó! ni t¡en recordes de les feixes.
    Mingo, l'entorn em va captivar! i la paret també.
    Jesús, oi tan! però no vull córrer que l'hiver és llarg i ara que començo a anar bé...
    Joan B, aquesta varietat de passos són el que fan la via atractiva, no tot és adherència, sinó que vas algternant estils que la fan molt divertida.
    Joan (Gatsaule)ja he llegit la teva ressenya i està a la llista, no tardaré a anar-hi que el lloc m'agrada.