Una de Mamelles!! La Plantació. Montserrat Sud. 12-12-2009.

Avui no veurem el sol en tot el dia...almenys la cortina d'aigua no va arribar!

Dissabte passat el temps no pintava massa bé, però almenys encara no fèia el fred gèlid d'aquesta setmana, amb el que decidim amb el Toni d'anar a la Plantació.
La caminada és de les bones, però si amés resulta que tardes tan en arribar a la Plantació com a trobar la via...busquem la Mamelleta i per això ens enfilem per la Canal dels Llorers com si anessim a l'agulla dels Col.leccionistes, deixem enrrera el peu de via de la Infinity i tot grimpant també deixem enrrera la via Somiatruïtes; sota el Roc de Sant Cugat mirem la via Territori Dakota i continuem amunt, és aquí on ens costa de trobar l'agulla i la via desitjada, la Paciencia del Síoux a la Mamelleta. Com que fa força fred, ja ens va be el trescar amunt i avall!!

Primer llarg de la Paciència del Síoux.
Ben "calents" ja a peu de via començo a tirar amunt, mica en mica els dits és van refredant i és que a estones bufa un airet molt fí!

El Toni arriba garratibat de fred a la reunió...
Aquest primer llarg sense ser difícil, te l'has de mirar i sí a això i afagim que no em noto els dits, fa que escali prou a poc a poc...quan li toca el torn al Toni s'ha refredat força i quan arriba a la reunió comenta que deu fer fred, perquè els ulls li ploren i no està pas trist!
De la primera reunió podem veure mig tapat per la boira el Cavall.
Ara continua el Toni, aquest llarg és protegit amb un parabolt només sortir de la reunió i llavors per terreny una mica trencadot, alerta, cal anar a buscar una sabina i d'allà cap dalt vigilant amb la roca.

Segona tirada, recte cap a la sabina, vigilant amb la roca.
Ha estat una via curteta i distreta, sense complicacions...el cim és molt descompost i es baixa cap a l'oest desgrimpant, però en una sabina trobem una baga que aprofitem per passar-hi una corda fent-la servir de passamà, i sort ja que la desgrimpada és per roca fragmentada que s'en va anar avall en més d'una ocasió.

Ressenya d'en Joan Vidal "Indi" que trobareu a

ona Climb

Una vegada al coll, i abans de tréure'ns els gats em miro l'agulla que tenim al davant, és la Miranda de la Mamella i sembla prou assequible enfilar-s'hi amb el que li dic al Toni que perquè no hi pugem; és desequipat, però hi ha un arbret on es pot posart una baga i amunt, és una grimpada sensilla on cal vigilar amb la roca a trams no massa fiable. Sota el cim una alzina mig seca em permet posar una altra baga i sóc dalt; no hi ha reunió amb el que aviso el Toni que l'asseguraré a cos.

La que suposem és la via normal va per la dreta de la fisura.

Arribant al cim de la Miranda, amb els Gorros mig tapats per la boira al darrera.
Al darrer arbre hi ha unes bagues que aprofitem per a rapelar. Altra cop al coll es traïem els gats tan sols i baixem pel coll Sud a buscar la canal que ens portarà a l'agulla de la Mamella.
Fent-ho així podem enllaçar molt bé les vies, baixem una mica i ja trobem un replanet enmig de la relliscosa canal on comença la via Tomahawk.

La Miranda de la Mamella i la via que vam fer.
Ara s'hi posa el Toni, no fa ja tan fred. La via começa tot dret amb bona presa per anar-se decantant cap a la dreta i posant-se més fina abans d'entrar a la reunió, que per cert és ben penjada i no massa còmoda, amb ambient!

El Toni començant el llarg flanqueig cap a la reunió, jo recuperant aquesta divertida tirada, amb sorpresa final.

La reunió és aèria i penjada, no massa còmoda, amb el que m'afanyo a continuar, un mur vertical i que tira una mica enrrera fa que m'ho hagi de mirar amb carinyo, per sort entre passo hi ha bons reposos i aconsegueixo passar bé el tram més dur; s'ajeu una mica i baixa la tensió arribant content i calent! a la reunió, la roca immillorable.

Mirant-m'ho amb atenció: una tirada exigent i amb ambient que et fa disfrutar.
El Toni emergint del tram verical

El Toni es troba que ha de pujar amb les mans fredes, però aviat se li escalfen...una disfrutada de via coincidim els dos!

Ressenya gràcies als amics d'Ona Climb.
Avui ha anat de Mamelles, sí i de vies de l'Indi també, com diu el Toni anem per ratxes, i quan ens pica fer vies dels amics Masó, vinga vies dels Masó, o del Àrias...i ara de l'Indi! Hem disfrutat molt amb aquestes vies, ben trobades, ben assegurades i ben graduades, amb el dia que hem tingut, han estat una molt bona tria, marxem ben contents!