diumenge, 15 de novembre de 2009

Diedre Bonnington a La Pastereta. Montserrat Sud. 15-11-2009.

Emergint del tram vertical del primer llarg.

Després d'uns quants dies de moure'ns per Gorros i ensacar fred i boira, avui tocaba bon temps! amb l'Anselm hem anat cap a la Pastereta aprofitant que la previsió éra de "calor"; la via triada ha estat el Diedre Bonington, via a la que fèia temps que tenia ganes i prou visitada pels companys bloggers,
  • Groinket

  • Escalatroncs

  • PGB

  • Ja no recordava les suades de l'aproximació a la Pastereta, fèia força temps que no m'hi acostava...una vegada localitzat el peu de via ens hem preparat, avui el fet d'estar a l'ombra ho hem agraït. Ja sabeu que m'agrada començar, amb el que em preparo per tastar la via: m'enfilo pel trencat pedestal fins al pany de paret on comença l'assumpte, primer parabolt força amunt i que t'obliga a fer un pas on millor no patinar...busco preses i decantant-me cap a la dreta en trobo dues de bones que permeten xapar amb seguretat, d'aquí en diagonal a l'esquerra i cap amunt. La roca és prou bona i et dóna confiança, fins i tot en un tram on l'assegurança allunya força es pot llaçar un merlet: un cop llaçat me n'adono que no calia ja que les preses són molt bones fins el bolt. Per entrar a la reunió torna a allunyar força però passa el mateix, les preses hi són boníssimes i ni tan sols et planteges aturar-te a posar alguna cosa, que seria factible. Cal vigilar a l'entrar a la reunió que hi ha molta pedra solta.
    És al darrer llarg on tocarem el diedre que dóna nom a la via, d'aspecte trencat però prou ferm!

    El següent llarg es fa caminant per una lleixa, uns quaranta metres en direcció a l'esquerra. Ja som a la següent reunió i l'Anselm comença el nostre segon llarg, ja que el segon de la ressenya no el contem, que és caminant. Comença rampós i es va redreçant, just quan comença trobem la primera assegurança, fàcil, però millor no patinar! continua a l'esquerra per vorejar una llastra dubtosa, superada la qual torna a la dreta i ja recte amunt fins la reunió. El tros de la llastra és ben vertical, sort que hi ha bones preses, el trobo exigent.
    Les tirades són curtes i ja torna a ser el meu torn: excursió a l'esquerra per unes grades fins un bolt i nova excursió amb la mateixa tònica, ara ja decanta a la dreta i va a buscar el diedre; sort que havia llegit que trobaria un pitó, doncs ja estava preparant els friends...ara ja pel diedre fins dalt, l'entrada a reunió és una mica terrosa, però et pots ajudar amb el diedre, les sabines estan fetes pols i no aguantarien una tibada. L'Ansel disfruta el llarg i deseguida estem preparant el ràpel: un de 50 justos fins la segona reunió i d'allà camimant per la feixa a buscar la primera, sembla ser que el temporal de vent s'ha carregat l'arbre del que es feia el ràpel, o almenys la brancada del caigut l'ha tapat. El darrer ràpel amb una sola corda arribem a la canal.
    M'esperava més de la via, potser me n'havia creat massa expectatives, i m'ha decebut:
    La roca hi és bona però a trams trencada, la feixa del segon llarg trenca la continuïtat, es fa curta...això no vol dir que no m'hagi agradat però.
    Arodonint el dia fent esportiva amb doble corda!
    Dubtem sobre si posar-nos a una altra via o anar a fer unes vies curtes d'esportiva que hi ha al sòcol per on va la normal, decidint-nos finalment per l'esportiva.

    Recull de vies de La Pastereta, gentilesa d'
  • Ona Climb


  • Aquí el sol apreta! fent-nos enyorar l'ombra...la guia de Montserrat Sud detalla les vies Banal 6b i Astral 6b+ números 10 i 11 (pàg 227) però han criat! a la dreta del tot hi trobem una nova via ambm parabolts i plaquetes platejades ben lluentes, mentre que a l'esquerra de la Banal n'hi ha una altra. Nosaltres fem la Banal que li surt neta a l'Anselm i a mí també però en top-rope, que s'ha de tibar i no em veig encara prou segur, la Astral té una entrada que ens supera, amb el que fem la de la dreta, costa molt, aquí no encadenem...però surt! quines tibades de dits, fèia temps que no ho fèia i de veritat que m'ha deixat content...el grau? més de 6b per nosaltres...però clar no l'hem encadenat! Aprofitant la corda per dalt l'Anselm ataca l'Astral: l'entrada és molt dura, s'haurà trencat alguna cosa? li cal tibar de cinta per agafar el canto bo, d'allà tampoc regalen res...de llarg la més dura del sector...a veure si algú en sap la graduació i ens en pot fer cinc cèntims, ja que jo estic fluix encara i l'Anselm està molt fort però el totxo no és lo seu...

    Croquis de les vies del sector amb les noves aparicions! i ressenya del Diedre Bonington trobada per internet.

    8 comentaris:

    Joan B ha dit...

    Felicitats per l'activitat.

    Jo aquesta encara la tinc pendent.
    De moment la lumbalgia, que fa 15 dies que em te aturat, encara no m'ha deixat sortir.

    Salut i a tibar

    PGB ha dit...

    Hey Jaume, jo la vaig trobar molt sostinguda! Clar que venia en un mal moment psicològic... Tot i així no la repetiré. Serà per vies! ;)

    Gatsaule ha dit...

    Jaume, quanta estona vau trigar a fer la via? Que tenim ganes de pujar alguna tarda a la Pastereta, encara que sigui a la primavera....

    Jaumegrimp ha dit...

    Joan B, millorat de la lumbàlgia! i ràpidament a tibar...si et digués les que tinc jo pendents!!
    Com que no la repetiràs Pere! quan hi vas anar fèia poc que et dedicaves a la clàssica, però ara segur que la disfrutaríes, no et quedis amb el mal gust.
    Joan, és ràpida, en hora i mitja és feta, altra cosa és l'aproximació, que la pastereta és força amunt, però això per tú no ha de ser cap problema, que ja t'agrada caminar! Una tarda ara potser és una mica just, hauríeu de començar a caminar a les tres del migdia.

    Llorenç ha dit...

    Vies per aquesta tardor!

    Felicitats pe la via! veig que esteu afincats a Momntsrrat!
    Ara toca una mica de calcari!!! je jej e!!!

    info ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    Antoni Aymami ha dit...

    Ei Jaume, es el que passa quan t’expliquen meravelles de quelcom, mai es troba tant be com s’ha imaginat. Però aquesta via esta ve per passar l’estona. Com ja saps la varem fer amb el Wolfgang per Sant Joan desprès de una nit de berbena. No em va desagrada, potser es fa curta. El segon ràpel, si en lloc d’anar a buscar la segona reunió baixes fins al final de les cordes mes a la esquerra hi ha una instal•lació en un arbre (baga amb maillon) mes avall del que esta caigut i t’estalvies desfer el flanqueig.

    Mingo ha dit...

    Hola Jaume, home la via no es res de l'altre mon, potser al dir-se Bonnington, esperaves més, je je. Jo el que mes recordo de la via es la suada que vam fer fins arribar al peu, i després que el 1er llarg el deviem fer més a l'esquerra pq només havia un bolt en tota la tirada.
    Salut