dilluns, 2 de novembre de 2009

Stromberg al Gorro i Doc Anton R. a la Magdalena superior. 1-11-2009. Montserrat Gorros.

El Gorro confós enmig la boira des de la Magdalena superior.

Aquest diumenge s'aixeca rúfol, però no fa fred i amb el Toni ens arribem a Montserrat, tenim ganes de fer metres sense "complicar-nos la vida". La idea inicial és fer l'Stromberg i baixant anar a la 98 octanos.


L'Stromberg és una bona via: verticalitat, roca llepada típus cara nord on cal treballar-s'ho per passar amb trams de presa gran d'aquella que et fa disfrutar!

Avui tot enfilant el pas dels Francesos ens adonem que la boira ho ha humitejat tot...ens fa por la primera tirada, és encarada al nord! sortosament però la pedra és eixuta, però ben freda. El Toni la té pendent, la pluja el va fer baixar a mig tercer llarg, per mí serà un descobriment. Començo amb precaució ja que la humitat i la fredor de la roca no permeten alegries...però de seguida m'escalfo i acostumo al tacte de les preses.
Trobo algun pas que me l'haig de treballar, no és fàcil no! com a mostra recupero un maillon just en un tram on l'assegurança allunya una mica.


Disfrutant de les preses del segon llarg.
És el torn del Toni, que ha agafat fred assegurant-me, i és que la boira ens acompanya a estones...es baralla amb un pas finot que hi ha a mitja tirada i ràpidament entra a la reunió. Ara a disfrutar, el segon llarg és d'antologia: vertical, amb preses grans i sòlides, tan grans que fins i tot fa angunia agafar-s'hi per si es desenganxaran, però aguanten! aquí els parabolts grocs ja són força distanciats.
Em toca el tercer llarg, aquí es supera una franja extraplomada, més espectacular que difícil per anar cap a l'esquerra sota un mur fi; aquest es supera per la dreta gràcies a una molt bona presa, busqueu-la!
El següent llarg és de trancisió i et deixa sota la berruga final.
Aquesta darrera tirada ens regala un pas de 6a atlètic: aquí haig de tibar fort de braços...vaig amb precaució, primer xapo i torno a baixar a reposar els tendons, desploma força. Ho torno a probar i aquesta és la bona, aconsegueixo trobar peus i surto del desplom...buff!! quina por...he hagut de fótre-li canya al braç dret...i he encadenat! sembla que la força va tornant però no vull ni pensar en recaure...!! molt satisfet continuo fins a la creu del Gorro.

Satisfets per la via, recomanable del tot!
La ressenya de la via la podeu trobar al Bloc de l'Eduard
  • Escalatroncs

  • És d'hora i volem fer metres, la boira tapa la Magdalena i la roca comença ha estar humida, amb el que decidim deixar per un altre dia la 98 octanos per baixar a la cara sud a fer la Doc Anton R. una via d'iniciació però que amb les condicions del dia ja ens satisfà.

    El Toni enmig de la boira a la segona tirada, per nosaltres, de la Doc Anton R.

    Ni tan sols ens traïem els gats, baixem cap a la Sud de la Magdalena, un moment que la boira s'aixeca veïem una colla a la Joan Marc del Gorro.
    Els dos primers llargs de la via els fem amb les cordes a la motxilla, equipant-nos a la que seria la segona reunió. Aquesta via és pensada per a la gent que comença amb el que aquí les assegurances són prou aprop. Comença el Toni per una rampa que es va redreçant fins a buscar el punt per on enfilar-se a la balma rogenca que tenim a sobre el cap; aquest tros és bonic, la via a mesura que guanya alçada es fa més interessant. Ara em toca a mí, per tereny primer trencador m'arribo a una canal cap a la dreta d'on ja la via et porta al mur de sortida, una placa vertical i ben trobada, aquí sí que les assegurances són a tocar! La reunió és al mig del mur; ara és el torn del Toni, surt recte amunt en tendencia a l'esquerra per un terreny franc i de bona roca, deixa de xapar la segona assegurança i quan recupero el llarg veig que també la tercera! fins ara havíem anat deixant de xapar alguns parabolts, però t'has passat, que hi havia un bombo gens fàcil abans de la reunió! ja ho deia que ja s'havia escalfat ja!!!

    Cara Sud de la Magdalena per on va la via Doc Anton R. al seu costat, a la dreta hi ha l'Acromion i al Gorro la Joan Marc, totes vies d'escola obra d'en Guillem Àrias, gràcies per la feinada.

    6 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    Feia fred a Montserrat el diumenge? Què estrany, almenys vis de de Berga...

    Molt bona via l'Stromberg, de les millors del Gorro. Ara, el pas de 6a de dalt, a mi no em va sortir!

    Jordi_Brasil ha dit...

    Yo estic a la ultima R de la via Blava, sen veu a la foto al canto esquerra, estaba asegurant a Toni i al Gonzalo que estaban acabant la nova variant de sortida per la esquerra, no ven sortir fins les 5 i quart ya amb una fina pluja sobre nostra.

    Eduard ha dit...

    Sou uns valents posar-vos a la Stromberg amb boira, que és una via molt freda, nosaltres la vam fer al juny i amb màniga llarga (és clar que sóc molt fredolic)
    Per cert, m'has canviat el nom ;)

    jaumeppiqueras ha dit...

    Joan fred,fred no fèia, però la humitat i el ventet a estones fèia que a les reunions acabessis geladet! i sí estic molt content del pas del darrer llarg no era fàcil.
    Jordi, doncs sí que us hi vàreu estar estona encara!
    Eduard, perdona l'errada, però m'he confós, ja ho he esmenat.

    Joan B ha dit...

    Felicitats Jaume,
    la Stromberg és una gran via i cal treballar-la de valent. A mi el pas de 6a de dalt encara no m'ha sortit mai, sempre he hagut de fer trampa per la dreta!!
    La Dr. Anton encara la tinc pendent.

    Salut ia tibar

    Mingo ha dit...

    Felicitats Jaume, pensava que lo del braç ja ho tenies oblidat, però suposo que quan tenim una edat (no massa)les coses costen una mica més. Deu ni do, nois la Stromberg amb boira no invita gens, m'imagino la boira i el color de la pedra, això sol ja t'ho fa pensar. La segona no la conec, pero l'Stromberg es molt maca.
    Salut