dilluns, 9 de novembre del 2009

Una de Magdalenes! 98 octanos i Rataplan. Gorros. 07-11-2009. XX Trobada GAME.

La Magdalena sup i el Gorro, ple de cordades del GAME.
Aquest dissabte s'esdevenia la XX trobada del
  • GAME (FEDME)
  • amb el que quedem d'anar a saludar els companys de Madrid i acompanyar-los a escalar.
    Han vingut força dels companys amb que vàrem estar a Meteora: José Luís Ruballo (sots-president de la FEDME), José Luís Consuegra i José Luís Bayón, així com el Miquel Lusilla, Jordi Pons, Manolo Martín, company d'en Pons a la primera expedició a l'Annapurna! i pare de la Berta Martín...i molts d'altres que vàrem conèixer aquell dia.

    L'Ivan i jo amb en Jordi Pons, un gran personatge!

    El Toni amb en Jordi Pons i el "Niño". Trobada d'antics companys d'expedició: Jordi Pons i Manolo Martín.
    Ha estat molt agradable poder conversar amb en Jordi Pons, i un honor!! poder-nos fer unes fotos amb ell, que fa tan sols vuit dies l'havíen operat del genoll (artroscòpia) i ja estava trescant per Montserrat!! d'això s'en diu fanatisme...i per molts anys Jordi!
    Va costar arrencar, però finalment ja som tots sota el Gorro, es fan vàries Cordades, el Niño s'enfila el primer a la Màgic Line, en Miquel Lusilla va a l'Adrià, uns altres es posen a la Badalona, altres a la Òpera Prima...en Ruballo i companyia els acompanyo a la Bella Easo que sé de ben segur que els agradarà; nosaltres l'Eduard i l'IVàn i jo i el Toni anem a la Magdalena a fer la 98 Octanos i la Ignasi Jorba.
    A la Bella Easo la cordada dels Jose Luís (Ruballo, Consuegra i Bayón)

    Perfil dels dos darrers llargs a la Magdalena, amb José Luís Ruballo a la 98 Octanos.
    El temps sembla que s'ha trastocat, no fa sol, el vent és cada cop més fort i pel coll entre el Gorro i la Magdalena entren glopades de boira cada cop més negre...però el fanatisme d'aquests companys és alt i tots anem cap amunt. Les nostres primeres tirades són ajagudes i ben protegides, avui amb aquestes condicions d'humitat i fred la veritat és que s'agraeix l'equipament generós!
    El Toni al segon llarg, amb el temps no massa clar...
    Quan em toca començar la segona tirada tinc els dits ben freds, la roca té un tacte sabonós, per sort encara no ens toca de ple la ventada. L'entrada a la reunió s'ha de mirar, a més aquí les assegurances ja no són aprop. S'ha ennegrit força i sembla que cau alguna gota, sentim els companys de Madrid que dubten...però sortosament es manté, i a estones sembla que s'aclareix. El Toni em pregunta que fem...estic animat i penso que la retirada en aquesta via no és complicada i tiro cap amunt.
    Deu n'hi dó aquesta tirada! vaig fent però es posa vertical i finot i a mitja tirada m'haig de penjar a descansar els braços...els passos surten però em falta pila! a més
    hi ha dos trams en que les assegurances allunyen i s'ha d'escalar; abans d'entrar a reunió flanqueja a la dreta, m'aturo a recuperar els dits, aquí el vent ja ens castiga, ara, jo no el noto massa, estic suant!!

    Sota el tram vertical de la tercera tirada i surtint-ne abans d'entar a reunió.

    El Toni s'ha quedat glaçat assegurant-me, però ara se li passa ràpidament el fred, ves quin remei! però les mans foten mal! Mentre, l'Eduard i l'Ivan són a la Ignasi Jorba, ens sentim i si ens estirem ens arribem a veure, ells sortosament estan més arrecerats del vent. Ara és el torn del Toni, la darrera tirada: és espectacular i aèria, comença amb un llarg flanqueig a l'esquerra per trobar-se ambm la Ignasi Jorba surtint les dues per un aeri esperonet penjat al buit, súper espectacular, per gaudir-lo.

    Al darrer llarg, fruint de la roca i la vertical!
    Ens retrobem tots quatre dalt la Magdalena superior i baixem tan ràpid com podem, fa un vent constant i fred. A baix el ràpel ens toca el solet i ens escalfem, el dia sembla que s'arregla i baixem cap a la Magdalena inferior, ara ens posarem a la Rataplan i a la Que hi faltava.

    La Magdalena superior amb el perfil retallat de la 98 octanos.


    Primer llarg de la Rataplan i la Que hi faltava.
    Fem un mossec a peu de vies, a l'Eduard i l'Ivàn els toquen les xapes verdes, a nosaltres les grogues que com diu el Toni som monotemàtics, ens hem passat de les víes dels germans Masó a les del Guillem Àrias....

    Primera reunió de la Rataplan.
    Aquest primer llarg és molt ben assegurat, però com abans ho agraeixo, amb el fred i la roca llepada típus cara nord, com que ja m'està bé, la tirada es va redreçant fins a sota la reunió en que és vertical, a la que milloren les preses també es distancies els parabolts.

    El Toni i jo a la primera reunió de la Rataplan. L'Ivan assegura l'Eduard que comença la segona tirada de La que hi faltava.


    Mentre asseguro el Toni començo a agafar fred, el vent no vol parar i quan começo el tercer llarg estic ben garratibat...que malament escalo...i mira que la tirada és molt maca, amb preses d'escàndol! em salto la reunió i m'arribo fins dalt de tot, on almenys em toca una mica el solet...llàstima de fred ja que la via s'ho val! i pel que comenten l'Eduard i l'Ivàn la seva també, amb el que haurem de tornar per disfrutar-les amb millor temperatura.

    A estones el sol ens acompanya, l'ombra de les Magdalenes sobre el Monestir, amb la grisor del cel és una imatge bonica, que contrasta amb la negror que ens cubreix al cap d'una mica!

    Fa vent al cim i en volem passar via a baixar, però la cordada que ens precedia sels hi ha fet un nus a la corda amb el ràpel passat...i els ajudem a sol.lucionar-ho.
    Mentre el vent ha anat escampant les boires quedant un cel ben ras que ens permet gaudir d'una llum impresionat. La colla de Madrid baixant del Gorro han fet la Magdalena per la 98 Octanos i l'Eduard es queda a esperar-los.

    La ventada ha acabat deixant l'atmosfera ben clara dónant-nos aquesta llum de tarda tan bonica sobre Sant Benet!

    Ressenyes "originals" de les vies.
    Nosaltres marxem cap a casa, l'Eduard es quedarà amb la colla del GAME i demà els acompanyarà a una altra zona. Ha estat molt divertit retrobar aquests amics, ells han disfrutat molt, llàstima de vent ja que m'he quedat amb les ganes de tornar a les dues víes per disfrutar-les millor, per mí totalment recomanables!!

    7 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Carai Jaume, veig que les últimes setmanes has tatxat unes quantes clàssiques de Gorros! Aquest cop ereu una bona colla de "clàssics" tatxant clàssiques, jejeje. Déu n'hi do lo atrevits que vau ser amb el fred i el vent que cardava per Montserrat!

    Joan Baraldes ha dit...

    Felicitats per les vies,

    Els gorros sempre son una bona alternativa per gaudir de l'escalada tot triant i ramenant entre les moltes vies que hi ha.
    De fet estic treballant en una idea de fer la que podriem anomenar escalada integral dels gorros, que consistirà en fer en una mateixa jornada, una via a cada agulla, total 5.
    I si es valora la dificultat de les vies escollides, es pugui fer una puntuació respecte de la integral escalada per cada cordada, així tothom podrà fer la seva integral a la mida de les seves possibilitats.

    bé, ja veurem com acaba aquesta idea.

    salut i a tibar

    Mingo ha dit...

    Molt bé Jaume, només d'imaginar-me la rasca que devia fotre em quedo glaçat.
    Una abraçada

    Llorenç ha dit...

    uf!!! ue curtits que esteu! quines ganes de patir fred! amb lopoc que m'agrada a mí!

    felicitats per poder escalar un cap de setmana com aquest!

    Jesús Alejandre ha dit...

    Carai noi, dia complert. Vida social, escalar a dojo...Ja dèiem, naltros des de la Momieta, que hi havia molt de moviment per allà. Ens vam fixar en la cordada de la 98, a la que tinc ganes, i vaig estar a punt de convèncer al company per anar-hi. Ens queda per un altre dia. Salutacions.

    jesús

    Jaumegrimp ha dit...

    Clàssics i "carrozas" Pere, però que hi farem, ara en fanatisme no els guanya ningú a aquets "abuelos", jo no m'hi inclueixo eh! que erem dels més joves..jejeje!
    Joan B, molta feina hi ha per fer totes les agulles...però m'hi apunto!
    Mingo, no en fèia tanta de rasca no! el que passa és que el vent anava refredant els ànims, la roca éra calenta per sort!
    Llorenç, com li dic al Mingo, no fèia tan fred, que sinó....a mí tampoc m'agrada el fred.
    Jesús, ja us vam veure a la Momieta! anàva amb vosaltres el Wolfgang? la 98 és del tot recomanable, però mira d'anar-hi un dia de solet i no massa fred que és nord i amb fred no la disfrutareu tan.

    Gatsaule ha dit...

    Molt bona la 98 octans, roca sòlida, ben assegurada, en tinc un gran record!

    Encara recordo la darrera vegada que vaig veure al Jordi Pons, fa una pila d'anys, escalant a la Valleta. Veig que encara es conserva!