Via Chani a La Falconera. Garraf. 24-10-2009.

El primer ràpel el fem d'un pi on hi trobem un cable amb una anella.
La setmana passada em va ser impossible fer cap escapada a grimpar, amb el que aquest dissabte quedo amb l'Ivan i l'Eduard per fer alguna cosa ja que diumenge també el tinc ocupat!! aquest cop tria l'Eduard que proposa la via Chani a la Falconera, via "famosa" per començar baixant per un avenc de 50 metres apareixent a una platjeta penjada sobre el mar! curiosament i ja amb la tria feta llegueixo al blog de l'amic

Flx, Caminos Verticales...o no

la ressenya i explicació d'aquesta via.

L'impressionant segon ràpel per l'avenc de la Falconera.
Hi ha un petit aparcament a la carretera passat el poble de Garraf, d'allà seguim el camí comú del Pas de la Mala Dona (sector d'esportiva i via La Falconera) i al coll continuem amunt, el primer sender a la dreta el deixem per trencar a la dreta pel següent, trobem alguna fita que ens duu al Pi del primer ràpel: d'uns 20 metres.

La gran boca de sortida de l'avenc de la Falconera i la platjeta penjada sobre el mar.
A continuació hem de fer un llarg ràpel fins una platjeta penjada, és l'avenc de la Falconera. No hi cal frontal ja que és prou ample i hi entra llum. Hi trobem vàries instal.lacions de ràpel intermitges.

L'Eduard a la "curiosa" placa del primer llarg, penjada sobre el mar.
Avui no començo, surto de guardia i no em trobo massa animat, amb el que l'Eduard no s'ho pensa, li agrada molt aquesta via, i comença: flanqueig aeri amb un primer pas de mirar-s'ho, però fàcil, baixar fins a una repisa i cap amunt altra vegada, com que durant la setmana ha plogut tant, ens trobem aquest sector una mica moll. Hi ha una baga en un pont de roca, a partir d'aquí comença una placa força tècnica amb un pas aeri i espectacular, que un cop superat ens deixa a la llastra desenganxada sobre la que fem reunió.

Acabant de superar el tram de flanqueig aeri.
La primera reunió és un balconet sobre el mar molt agradable, fa bona mar i xerrem amb la gent de les barques que s'acosten a veure'ns.

La segona tirada supera un tram dret per derivar cap a la dreta passant per sota el sostre vermellós i encarar una canal.
La via no és massa evident, l'escassetat d'assegurances i la morfologia del terreny fan que t'ho hagis de mirar dos cops, nosaltres però, no tenim problemes, l'Eduard l'ha fet força vegades i puja amunt sense dubtar. Se surt recte de la reunió, es veuen dos espits, xapat el segon cal anar a la dreta cap els sostres vermellosos, hi arribem per una placa molt maca que un cop superada ens porta a un flanqueig del que sortim cap a una canal, l'entrada té la seva gracia! La reunió és al capdamunt: la via va per l'esperó de la dreta, que tot i que és desequipat té molt bones i adherents preses.

L'Ivan al segon llarg i l'Eduard assegurant-lo, el mar avui és de "postal"!.

Per fer la tercera tirada cal anar a buscar l'ombra d'un arbre: hi trobem un còmode replanet des d'on podem assegurar el llarg. Ara és el torn de l'Ivan, aquí hi té una espina clavada de fa força anys i avui se la vol treure! hi ha dues possibilitats, anar a l'esquerra a buscar la placa penjada o bé continuar recte per unes canals i diedres d'autoprotecció, nosaltres anem cap a l'esquerra.
Una primera placa ja fa que t'ho miris, llavors flanqueig fins a una presa fàlica que farem servir per llaçar-hi una baga i ja comença el tomàquet: cal enfilar-se al mur vertical per anar a buscar una llastreta ascendent que permet assollir el mur de sortida amb preses d'escandol!

El tercer llarg dóna caràcter i grau a la via, un flanqueig que es un joc d'equilibris i tensions...i que dóna pas a un mur vertical amb preses d'escàndol!

L'Ivan treballant-se el mur traïent-se l'espina!

M'agrada molt aquesta tirada, sembla més complicada del que acaba essent; et deixa molt satisfet.
Ara ja tan sols queda el mur de sortida que és ben vertical, però curt, l'Eduard m'anima, que hi ha unes preses boníssimes, i no m'ho penso que m'el vòlen prendre...

Començant el mur de sortida, amb unes preses que des de baix no intueixes i que fan que el trobis curt.
Aquesta darrera tirada, com tota la via, té uns burils rovellats, rovellats, les plaquetes són rebregades...vaja que no inspiren massa confiança, amb el que aprofito que la paret ho permet i ho reforço amb uns Càmalots.
Una via molt recomanable, amb bona roca i ambient. L'equipament, d'època...sort que hi ha algun espit i de que quan cal pots equipar-t'ho. Ara, per mí no és una via per a aprenents, ja que fa força flanquejos on no s'hi val a dubtar...i té alguns passos força obligats (3er llarg) a més si no te la conèixes pots encigalar-te fàcilment.