Cap de mort oest i el "Burret", tardes Sant Llorençanes. 29-06-2009.

El Cap de mort i la paret oest, curulla de bones vies.

Diumenge finalment no vaig poder lligar caps, amb el que aquesta tarda hem quedat amb l'Ivan per anar a Sant Llorenç a fer-hi una escalada de via llarga, la paret oest del Cap de Mort ha estat el nostre objectiu i concretament la via Matiné, la única, de moment, segons el Pere (PGB)equipada amb parabolts.


Des de la primera reunió, l'Ivan preparant-se per sortir.
La Matiné, 6b/A-0, és una via de tres tirades curtes, la primera i la segona es poden fer en una de sola, però no sé si amb corda de 50 n'hi ha prou...nosaltres vàrem fer totes les reunions. Començo jo, quina mania no? els sòcols de Sant Llorenç són tètrics, amb una roca poc agraïda, però aquí no n'hi ha per tan...potser al ser tan repetida s'ha anat sanejant. Els parabolts són ben posats i ajuden a no patir per la roca.

Des de la primera reunió, el tram de 6b, tècnic, tècnic!
M'agarda prou aquest llarg, no hi regalen res i cal treballar-lo, però surt prou bé; mentre munto reunió miro la continuació, és força dret i a la llastra desenganxada s'intueix el problema! S'hi posa l'Ivan, el treballa força però finalment ha de fer un A-0 solventant el problema. Al meu torn, aprofito un invertit petit i aconsegueixo fer el pas net, ole! però de primer no sé si hagués apurat tan! La continuació és ajaguda i una mica bruta, però sense problemes.

Des de la tercera reunió, l'Ivan iniciant el darrer i sorprenent llarg.
Resta una tirada curta, però de roca immillorable, d'aquella que ens agradaria trobar a tot Sant Llorenç, però que tan sols es troba als estrats superiors; l'Ivan m'adverteix que és un Vè "peleon" i renoi, si que t'ho has de mirar, és una roca amb molts cantos però que costa trobar el realment bo! a més és ben vertical i no afluixa fins la sortida, per mí el millor de la via.
Fantàstic croquis que hem d'agraïr a

Santllors.com

Fa molta calor, estem deshidratats, no hem triat massa bé l'orientació de la via avui...decidim baixar a peu, es pot rapelar en dos ràpels, però preferim baixar per la canal que va a les Gaites i així de pas estarem a l'ombra. És d'hora i decidim fer una altra cosa, el Cavall Bernat, Burret, carinyosament, és al'ombra, amb el que decidim enfilar-nos per la López-Roca.

Des de la reunió, assegurant l'Ivan.
Aquest llarg és cotat de Vè i protegit amb parabolts, deu n'hi dó però de Vè, hi ha alguin passet prou curiós...però es tracta d'anar derivant a dreta o esquerra per trobar el millor pas. Un buril sense plaqueta és la primera assegurança, penseu-hi.
Material d'època que trobarem a la normal.
La nostra via segueix per l'esquerra, però li dic a l'Ivan de continuar per la normal, fa molts anys que no la faig i és preciosa aquesta tirada.

Al diedre de la normal, assegurat per escarpes d'època, una joia de Sant Llorenç!
Disfruto espatarrant-me al diedre, els ferros antics es veuen molt sòlids i inspiren confiança, la de cordades que han acompanyat i protegit! Al cim Montserrat ens saluda, així com un ventet ara ja una mica mes fresquet.

Al cim del Cavall Bernat Sant Llorençà, el nostre "Burret"

Montserrat teló de fons de les tardes Sant Llorençanes.

primer llarg Via Lópèz-Roca Vè, segon llarg Normal IV+
Ha estat una tarda ben aprofitada i encara ens ha donat temps d'anar a fer una clara a Matadepera, avantatges d'estar prop de casa.
Dues víes recomanables de la zona, la primera millor de matí, l'altra de tarda.

Placa de la pluja, amb pluja! desitjat retorn a l'esportiva. 25-06-2009.

A Fissura 6a.
Aquesta tarda amb l'Ivan i el Josep hem quedat per anar a aprofitar una tarda, jo m'hi he afagit no sense una mica de por...que la lesió encara la tinc molt present!

A Valientin Casanovas 6b
Fa una tarda amb molta xafogor i sembla que vol ploure, però les boires van al vessant nord. Comencem amb la via Fisura que encadenem tots tres, jo amb una ajudeta a la sabina, però no forma part d ela paret? després anem al sector de la dreta i fem la Benito Bombilla 6a que també encadenem tots tres, aquesta ens sembla mes fàcil que l'anterior...

Deixant el diedre i entrant a la placa, la següent xapa a mí se m'entravessa!
El Josep vol més canya, amb el que l'Ivan es posa a la VAlientin Casanovas un 6b molt divertit, l'encadena sense problemes, ara m'hi posos jo i sortint del diedre se m'atravessa un pas i m'haig de penjar...aquí ja s'ha de tibar fort i no em refiava del braç...després del repòs continuo i el pas d'entrada a la reunió em surt! tot i el repòs estic content. Com que sembla que es va tapant decidim probar les vies noves de l'esquerra, el JOsep fa Tomahawk un 6c curtet i que no encadena però li veu color. Jo ni probar-ho i l'Ivan prefereix deixar-ho també.
Poso les cintes a Esperó del Corb un Vè que sembla facilot i que un cop t'hi poses s'ha de treballar, l'encadenem tots tres, el Josep baixant segueix amb Billy the Kid un 6a d'entrada punyetera, ell el fa per l'esquerra, jo per la dreta...l'Ivan...sota la pluja!!! i és que la negror i els trons els tenim a sobre, quan pujo jo ja cau alguna que altre gota, al baixar li dic que s'afanyi: haurà de tibar de cintes i passar-ne via, però tot i això acaba sota un vertader diluvi amb calamarsada inclosa.
Jo m'he protegit sota el sostre del 6c i encara em mullo poc, ells dos acaben com ànecs!

L'Ivan a la reunió, ben xop!

El Josep també xop, assegurant-lo, ara ja havia començat a pedregar!.

Ressenyes actuals d'

Ona Climb

Hem fet:
.Fissura 6a
.Benito Bombilla 6a
.Valientin Casanovas 6b Tots.
.Esperó del Corb Vè
.BIlly the Kid 6a
.Tomahawk 6c Josep (no encadenada)
Ha estat un bon retorn a l'esportiva, el braç no m'ha fet mal, però he notat que encara no tinc la força als dits d'abans, però mica en mica!

El Bisbe, Via Xavi Rosell, o com revoltar el Lloro. 21-06-2009.

Aquest diumenge tenia molts projectes, volia anar a fer metres, però finalment no puc, potser és que no em convenia, no ho sé, però mira per on gràcies al canvi de plans puc quedar amb un molt bon amic amb el que fa anys que no coincidim: el Pep, gran coneixedor de Montserrat i Sant Llorenç.
Anem d'hora ja que hem triat la Bernat i Amalia al Frare gros. La via és molt maca però no contàvem amb el fred vent del nord que fa avui i això ens passarà factura. Faig el primer llarg, de roca poc fiable, el Pep es posa al segon i gairebé l'acaba però el fred l'atenalla i decideix baixar abans d'acabar el llarg.... La veritat que patir fred no ho teníem previst, jo també he quedat glaçat i veïent que els llargs que queden són ventats i a l'ombra decidim canviar de plans.

La muralla de Frares encantats als peus, amb la foradada al fons.

Ràpidament ens escalfem remuntant la canal que puja al Bisbe, a la seva cara sud, al solet tenim una altra via apunt: la Xavi Rosell, també dels germans Masó, curteta, però que ens servirà per tréure'ns el fred i les ganes d'esgarrapar.

La Monja i el Lloro des del contrafort del Frare gran.

El Pep és home de sol, i se li han carregat les piles a la sud del Bisbe, hem esmerçat molt temps amunt i avall, abans d'arribar al peu de via hem pujat a la sud del Frare, amb el que ja ens va bé que tan sols tingui dos llargs.

A la dreta de la normal, aprofitant un tram de roca prou bona fins sota el desplom sobre la muralla nord.
A la dreta de la normal começa la Xavi Rosell, cal anar amb cura ja que a l'esquena queda la timba, millor lligar-se. Començo jo, que l'artificial és l'especialitat del Pep. Comença per un mur vertical i de roca no massa franca, per a mesura que t'aixeques millorar de qualitat, fins es pot aprofitar un merlet com assegurança.

El Pep gaudint del sol i la roca.
La reunió és sota el desplom uns metres a la dreta de la fissura de la normal. Aviso el Pep que he arribat i mentre munto reunió gaudeixo de la vista de la Monja i el Lloro, avui els hem revoltat i n'hem vist gairebé totes les cares.


Des del Bisbe la cara de la Monja per on va la via normal.
És el torn del Pep, aquesta tirada és d'artificial equipat amb una sortida en lliure per assolir el cim, comença cap a la dreta i s'aboca a la timba de la muralla nord, és impressionant! tranquilament, amb una tècnica depurada es va enfilant, no fa servir el fifi, no el necessita, ja m'agradaria pujar els artifos tan tranquilament com ell!

Al segon llarg, artifo equipat amb una sortida en lliure que li dóna caràcter.
Perdo el Pep de vista, no ens sentim, amb el que quan la corda es va acabant em preparo per sortir, serà el primer artifo que faig des de l'operació i vaig recelós, però gràcies al fifi, puc estalviar-me esforços i sortir-ne sense problemes.
El tram de lliure li dóna caràcter i queda un bon regust!

El Pep satisfet dalt del Bisbe!

El Lloro i al fons el Frare gros, ara sí al sol!
Un parell de parabolts amb anella ens permeten tornar a peu de la normal. Tot i no haber escalat gaire ens ha quedat un bon regust, el Pep ha tornat a la via llarga després d'uns anys de tenir-la abandonada, jo he pogut escalar amb ell altre cop després de temps de no fer-ho i no marxem de buit com ens havia passat altres vegades! Tanmateix la passejada per frares per ella sola ja val la pena i si a sobre
podem fer una via Masoniana...

Ressenya dels germans Masó gràcies a

Ona Climb

Agulla Manolito Garcia i La Torta, al cor d'agulles. Montserrat.14-06-2009

Des del cim de la Torta el perfil del Bisbe, a la muralla Nord.

Aquest diumenge tenia ganes de tornar a La Plantació, hi tinc molta feina a fer, però el Josep prefereix canviar d'aires amb el que ens decidirem sobre la marxa, tot fent un cafè al Bruc; finalment d'entre vàries possibilitats ens decidim per la Master and Comander a l'agulla Manolito Garcia que el Josep la té abandonada d'un intent en ple hivern,

El primer llarg l'identificarem gràcies a un pitó col.locat a mitja alçada...
Per arribar a peu de via seguim la primera canal immediatament després del refugi d'agulles, Vicenç Barbé. Passat un encaixonament de la canal s'obre una rampa on si ens hi fixem veurem un pitó que sobresurt.

El Josep a peu de via, preparant-se per pujar.
La primera tirada és bruta, plena de fullaraca i amb la roca que te l'has de mirar, la dificultat però fa que no es pateixi, en tendencia a l'esquerra, buscant la millor roca es troba la reunió.

Còmoda reunió penjada sobre la canal.
Ara és el torn del Josep, aquesta tirada és més vertical i la roca es veu prou bona.
Els espits, a ma!, és l'estil Masó, estàn ben col.locats, aquest pany de paret és exigent i ajuden a escalar tranquil. Passat el tercer espit, la paret es comença a ajeure i perd severitat, sent una disfrutada fins la reunió.

Al pas del segon llarg, un tram de roca petita i peus fins...

A la segona reunió, arborícola. l'Ou de Colom ens acompanya i ombreja la via.
Ara continuo fins dalt l'agulla afortunada, la cota 95 (R de Semir), fent una grimpada i desgrimpada de tercer que em fa pensar en que estem fent una cresteta Pirinenca més que escalant a Montserrat!

Al cim de l'agulla Afortunada, just abans de la desgrimpada cap a la tercera reunió.
Som en un collet, ara cal superar una altra agulla, un espit en marca la via i protegeix el pas de la roca secretiva que trepitgem; sembla que s'hagi d'enfilar recte, però la roca es veu molt fràgil i un pitó a l'esquerra, de dubtosa fiabilitat, marca el camí: flanquejar la bola de l'agulla fins un diedre que permet remuntar altre cop la carena, una passejada per entre roques soltes et deixa a la pobra i minça alzineta on es fa la quarta reunió.

La darrera reunió abans de cim, una alzineta mig seca.
Vigilant de no fer baixa totes les pedres avall, arribo a la darrera reunió, millor no fer-hi gaires estrebades. Resta un muret senzill fins al cim, una fissura a la dreta permet col.locar un alien i protegir la sortida, però el tram és tan curt que es podria passar sense més.

Aquest munt de pedres amaga el pot registre característic de les vies Masó. Una sabina prou ferma aguanta l'anella de ràpel.

l'Agulla Manolito Garcia o cota 94 de la llista d'en Semir és un bon mirador, plana i àmplia, la via cal dir que és una bona excursió amb poca escalada, una curiositat d'itinerari ben trobat, diria que per a col.leccionistes i incondicionals de les vies Masó o col.leccionistes d'agulles, vaja que si el que voleu és escalar...a mí personalment no em va desagradar, sobretot el segon llarg que és fi i tècnic, llàstima de que es fa curt. Admirem les vistes, la Tri-roca, la Torta, el vessant nord, l'agulla de l'arbret...

Fabulosa ressenya dels germans Masó gràcies a

Ona Climb

És d'hora i ens hem quedat amb ganes de més! el Josep em comenta si he fet la Torta (també coneguda com la Ma)no i estaria bé, es veu interessant des d'aquí. Amb el que preparem el ràpel i en un moment som al peu de la Manolito i ens enfilem fins a la Torta.
La Torta, també coneguda com La Ma, és la més alta de tota la regió d'agulles amb 1.087m. la seva via normal és el nostre proper objectiu.
Voregem la Tri-Roca per sobre la muralla nord, amb fantàstiques vistes a la timba, i ens arribem a la normal de la Torta; em miro i remiro el pany de paret, no es veu dret, però tampoc i ser veure cap assegurança...el Josep diu que ni ha d'haber, però...quan gairebé em rajo, veig un espit al marge dret, força amunt, ep! això ja canvia, dónem la corda Josep que m'hi poso. només sortir col.loco un alien en una fisureta i en diagonal a la dreta em vaig enfilant, quan m'acosto a l'espit les preses de peus es fan petites i arrodonides, però es xapa bé. Recte amunt cap a una fissura sobre la qual hi ha l'altre espit.

El pany de paret de la normal, cal bona vista per saber per on va la via i més per veure l'allunyat primer espit.
Ara la via es redreça fins un mur vertical, just a sota un buril ben rovellat, però que sembla més ben posat que no pas els espits! just a sobre una fisura que m'admet un alien, un cop de gas i surto del muret, ja sóc a la reunió, ben còmoda just en una plataforma sota el cim.

Pel perfil de la dreta va la via normal, 35 mtrs, dos espits i un buril.


El Josep al muret que dóna caracter a la via.

Reunió d'època! la vaig reforçar amb un camalot del 0,75.
Quedo molt satisfet d'aquesta escalada, clàssica, clàssica, amb assegurances força allunyades, el que buscava per anar "educant" el "coco", a més la vista des del cim és espectacular, als peus la Boleta del Portell estret, el perfil del Bisbe, el Lloro...

Satisfet dalt la Torta, avui no hem cansat el braç, però hem disfrutat fent el "clàssic".
La boleta del Portell estret als peus de la Torta.