Els Graus sector esquerra. Collbató. Montserrat Sud. 23-desembre 2007.

Fa dies que fa força fred i no massa bon temps, fins ha plogut, però tinc força ganes de sortir amb el que ens truquem i quedo amb el Josep i el Joan per fer alguna cosa, dissabte ha estat tapat tot el dia i avui s'ha aixecat millor...
acostant-nos a Collbató veïem que ha estat plovent fins fa molt poc, tot és xop...amb el que el primer destí és el Bar a fer un bon esmorzar!

El conglomerat és ben xop! sortosament sortirà el sol i...
Almenys no fa massa fred i sembla que vulgui sortir el sol...ens decidim pels Graus, el sector esquerra, on hi ha un "batibull" de vies escampades; aprofitem doncs per a fer una descoberta de la zona, que esdevindrà molt profitosa.



El sector esquerra del Totxo Pinotxo és un bon recurs per un matí

Del Totxo de l'Estel resseguim el vessant fins al Totxo de l'Esperó, passant pel Totxo del Jaume, el Totxo Pinotxo, el seu sector esquerra, més a l'esquerra un sectoret de víes ajagudes no referenciades, el Totxo de l'Òscar i finalment el Totxo de l'Esperó on hi ha dues vies que es veuen molt atractives i que no ens hi posem ja que no en sabíem el grau, mes tard les localitzo a la

guia de Montserrat Sud (pag 237) d'Ona Climb.

Hi ha ganes d'enfilar-se, el sol ja treu la cara i tot i que la roca és encara ben xopa, ens decidim a probar l'escalada en conglomerat moll!



Enfilant-me a "l'Home del sac" 5c/IV- i després del saque al patinar-me els dits.


Després de l'ensurt inicial, hi torno, amb mes precaucions, els peus no patinen, però cal vigilar les mans, entre el fred i la mullena...

Ha estat curiós això d'escalar amb la roca molla, no patina tan com pensava, però cal anar amb molt de cura, ja que on en sec t'aguantes, en moll...curiosament són les mans les més delicades. Ja trencat el gel, continuem amb les dues vies que queden, a la dreta n'hi ha una que no és ressenyada a

Ona Climb

i que sembla més difícil, va per la part mes dreta de l'esperó final. Com que la roca encara no s'ha assecat del tot, fem la via "Farigola" IV/III. La llàstima d'aquestes dues vies és que la part central és fàcil i trenca la continuïtat.


Des de la reunió a l'acabar la "Farigola", i el Josep començant-la.


El Joan a la nova via, la mes interessant del Totxo.

La via desconeguda, la de la dreta, no en saben el grau i amb la pedra que no està per fer virgueries, (llibre d'excuses) ens hi posem amb corda per dalt, resultarà ser la millor de les tres! la part de baix un pel exposada, però atractiva i l'esperó final vertical i amb bona presa...per a mí un bon 6a(?) s'admeten opinions, però ja se sap que fins que no s'encadena de primer...


Començant el tros vertical de l'agulla, amb bons forats però que tira una mica enrrera

El Josep disfrutant de la verticalitat i la roca!

El sol s'ha decidit i fins i tot tenim caloreta! amés ha permès que la roca s'assequés amb el que anem una mica més a la dreta on tenim altres tres vies: un
6b -, antiga via que va reequipar en Pere Forts, nº3 d'Ona Climb, un 6a, "Amistat infinita" nº4 i la de més a la dreta, la nº5, IV+, equipada amb espits.
Les vies són curtes però la roca és boníssima i vertical, ajeïent-se en arribar a la reunió.



El Joan a l'entrada d'Amistat Infinita 6a/V-, la part mes tècnica.


Jaume i Joan a Amistat Infinita


El Josep deixant enrrera la part més tècnica

Aguantant-li la continuïtat al tram vertical

Cada cop la roca està millor, amb el que em poso a la nº3, un 6b- en que sembla que el pitjor serà la sortida també...cal tibar força de dits però si trobes els peus ràpidament baixa el grau, però la tibada passa factura i cal treballar-s'ho per encadenar. La reunió és d'un sol espit amb el que vaig a buscar la del costat.


Encadenant el 6b-, passat el mes dur!


El Joan a la curiosa entrada


A tota placa, superades les "finures" inicials


La reunió d'Amistat Infinita i la de la via nº5 un solitari spit amb anella

Hem quedat molt contents del que hem escalat pel dia que s'ha llevat! Els Graus no deixen de sorprendrem, i ara que l'estic coneguent més aquest sector esquerra m'està agradant com a recurs d'un matí o tarda d'aquells on no pots anar molt lluny...la roca és bona i hi ha grau per a la gent normal, "bous" abstenir-se; com a característica però, les assegurances allunyen amb el que cal anar-hi amb el grau consolidat.


El Totxo de l'esperó, el de més a l'esquerra, amb dues vies llargues i atractives


Panoràmica del sector esquerra dels Graus