Diedre Blanqueta a la Pala Alta. Montroig. La Noguera. 9 de desembre 2007.

El Montroig i concretament la Pala Alta era per a mí un assumpte pendent, fa anys ens hi vàrem arribar amb el Pep però no ens atrevim a posar-nos-hi, ens haviem deixat els friens i tascons...l'anada a Sant Llorenç de Montgai m'en va fer entrar ganes al veure el Montroig encès a la posta de sol, tan és així que quan amb el Josep quedem per sortir l'únic dia del pont que podem, li proposo el diedre blanqueta.


Des de peu de via el "Diedre blanqueta"

Fa molt de vent, però és de ponent i el diedre és llevant i queda molt arrecerat, així que deixem enrrera Balaguer i ens adrecem a Gerp i Vilanova de la Sal on continuem per pista en bon estat en direcció al Stri de Montalegre. Mercès al nou cotxe del Josep passem el tram de pista fins a sota el Coll de Porta, turismes millor no posar-s'hi, està prou malament!
Al coll fa molt de vent, però a la que ens posem a sotavent, la paret ens protegueix;
el peu de via és ben bé sota del diedre, però una mica més a la dreta, ja es veuen uns parabolts. El primer llarg puja vertical a buscar un esperonet a l'esquerra en tècnica de diedre, llavors un tros de placa que pots assegurar amb un friend petit, una diagonal a l'esquerra per arribar a la reunió en flanqueig ascendent a la dreta. Dos parabolts amb anella i ben còmoda.

Sota el sostret del tercer llarg que et permet anar al peu del primer diedre

La següent tirada comença amb un flanqueig horitzontal per una repisa anant a buscar el diedre on trobem el primer parabolt, s'enfila per plaques en diagonal ascendent sempre a la dreta, abans de la reunió una placa compacta ben protegida és el pas més dificil del llarg. Les assegurances allunyen força però amb friends es pot acompletar l'equipament.

Sortida de l'espectacular primer diedre, vertical, atlètic i aeri!

El tercer llarg comença fàcil per anar a buscar un parabolt, protegeix una balmeta fina, hi ha un passet, però superat aquest ràpidament millora, un altre parabolt i cap a l'esquerra a buscar el diedre, aquest és ben protegit, però no hi regalen res...per xapar el darrer pitó t'hi has d'esforçar amb la tècnica de diedre, ben obert de cames i ben enfora, quan més enfora millors preses es troben! llavors amb decisió cap a la placa de la dreta i s'acaben les dificultats.
El Josep col.locant-se a la placa de la dreta per sortir del diedre

Continua el festival de diedres, aquest llarg es pot fer d'una tirada, però si no hi ha pressa, és millor fer la reunió intermitja, millora la comunicació de la cordada.
Diedre-placa, en el que costa no entaforar-te a la xemeneïa final, millor per fora.


Tècnica perfecte de diedre davant l'estretor final, que cal evitar sortint per la dreta

El següent diedre perd "l'aire" del primer, ja que queda més amagat i protegit, però no per això és més fàcil, cal una bona tècnica per disfrutar-lo i sobretot evitar entrar en la xemeneïa final, ja que si es va amb motxilla costa molt de sortir-ne, molt millor per l'esperó de la dreta. Passat aquest curt tram una nova reunió encara l'últim tram de diedre.
Diedre de sortida, vertical, llis i molt tècnic sense ser difícil per a mí el més complicat.

El començamewnt del darrer llarg és molt finot, una vira que s'aprima permet aixecar-se en diedre per anar a buscar l'assegurança, la postura és forçada i si et patina el peu fas una bona porta, poso un friend per protegir-me abans de xapar, aquest ha estat per a mí el pas més difícil de tota la via...llavors de manera espectacular et vas aixecant, un forat on abans hem posat la ma és salvador. La continuitat es trenca, uns blocs encastats et permeten descansar i planificar la resta, algun pas força llargot, però amb unes preses adherents, que més vols, al final baixa el grau, llaço un pont de roca dins la canal i ja es surt al cim, on el vent em rep amb furia, quin canvi!
El cimal del Montroig amb el pantà de Camarasa i la paret del Doll, al fons Terradets...

Cal abrigar-se, ara, la ventada aquí dalt és freda i molesta, al diedre ens sobrava la roba, per anar en màniga curta, quin contrast!
Faig reunió d'un bloc a peu de canal amb una cinta llarga, una altra possibilitat és anar a buscar una alzineta força més enllà.

Tot baixant cap a Coll de Porta, el cim del Montroig


Itinerarari aproximat de la via
Si desitjeu més informació jo vaig trobar dues descripcions prou acurades, una a

Madteam-Pere Tutusaus

i l'altre a

Centre format PDF

i com no de l'amic

Gatsaule

Al fons la plana urgellenca, a primer terme,brillant, el pantà de Sant Llorenç de Montgai