Fèia molts anys que no em posava en aquest pany de paret, havia fet la Sol-Solet ja ni m'en recordo, potser fa més de deu anys...avui amb el Toni farem una combinació
atractiva.
Segon llarg, en diagonal a buscar un ressalt, on es redreçaLa Bego-Kusch, oberta el 1999 com a itinerari net, el 2005 va ésser equipat, retroequipat segons Ona Climb, coincidint amb la continuació fins dalt del serrat de la Miranda de Can Jorba, en el que va ser la Miguel-Kush. El "retroequipament" significa uns quants espits i parabolts ben allunyats, però que ajuden a no confondre's de via; Começa entre l'Escabroni a la dreta i la Sol.Solet a l'esquerra.
El Toni a la sabina de l'antiga 3era reunió, ara en un còmode replà més a la dretaLa primera tirada és mantinguda en el seu grau, amb les preses una mica patinoses, però franca i bona, fa reunió en una còmoda repiseta; La següent tirada surt a la dreta a buscar un spit, és fàcil equivocar-se i seguir recte amunt, aquesta és l'Escabroni...
Un ressalt dóna caràcter a la tirada, que passades unes alzines munta reunió sota el sostre de l'Escabroni. Ara cal continuar a la dreta a buscar una canal marcada amb una roca boníssima, cal dir que la qualitat de la pedra millora a mesura que ens enfilem.
Des de la tercera reunió les plaques de sortida. El Toni muntant la reunió.La tercera reunió abans es fèia en una sabina, ara ha quedat en un replà còmode d'on es veu la continuació de la via, uns replans descompostos menen cap a unes plaques que es van redreçant cada cop més, hi ha poques assegurances i costa trobar l'itinerari: cal anar molt a la dreta buscant terreny evident, abans de la reunió és posa vertical, pas protegit amb un parabolt.
Des de la cinquena reunió, l'aresta bruc on coincidim amb una cordada que vé de la Sol-SoletEl 5è llarg comença dret però dura poc, una bonica passejada vertical, una disfrutada amb les assegurances justes. La reunió és còmoda en un replà, el company de l'aresta bruc decideix flanquejar cap aquí.
L'acabament és un tram curt, però tot i semblar que s'ha d'anar recte amunt, el terreny és molt descompost i la via va la dreta, "per variar", resseguint una feixeta i anant a buscar un tram redreçat i elegant.
El Toni començant el penúltim llarg, al fons les plaques del començament i l'aresta bruc.Ja a dalt seguim la carena vigilant amb la descomposició de la roca per encarar-nos cap a l'esquerra just al davant d'una agulla que es voreja. Volem baixar al Tres en ralla, a la dreta aniríem al Joc de l'Oca.
A la carena cimera, admirant el FaraóEl barranc que farem no és per a principiants, si en vols passar via, cal fer força equilibris de ramonage i adherència per anar baixant alguns pous, els primers ràpels curtets precedeixen a dos de força espectaculars, en el primer cal mirar de no quedar encallat a la fissura i al darrer de no menjarte els esbarzers al prendre terra...ràpel volat prou espectacular.
Preparant un dels ràpels
L'aigua a esculpit un tobogan fantàstic
Al bloc encastat, a mig ràpel, desenredant les cordes.Aquesta combinació és prou divertida i recomanable per un dia en que volgueu passar-ho bé sense massa complicacions, ara però, que no amenaci tempesta!
La capçalera de la Miranda de Can Jorba, amb l'agulla que rodejarem per baixar.
.jpg)
6 comentaris:
Ei jaume,la via la tinc feta.. però la baixada no, fa bona pinta això de tres en ratlla, la propera vegada que fagi alguna cosa en aquesta pared, cau segur ...el rapel més llarg , quants metres fa? ho dic per si vaig amb corda simple.fins ara!
vegi que ara toca montserrat! bona zona al solet! tot i que sols he pogut escalar una vegada a quest pany de paret sempre tant massificat! felicitats!
M'ha agradat llegir la crònica de la única via que em falta de la zona !
En conjunt, sembla una molt bona combinació !
Apa Jaume, si ja dic jo que ets tot un expert Can Jorbero. Molt interessant la convinació (vies + Tres en ratlla).
Ara ja només et falta l'Escabroni!
Algun dia, jo hauré d'anar a fer el Joc de l'Oca i el Tres en Ratlla aquest,...quina vergonya,...tant sentir-ne parlar i no n'he fet cap de les dues!
Que tinguis un Bona Nadal i una bona entrada d'any!
Naltros estarem trepant per Mallorca, jejeje,...ja us faré una bona crónica quan torni!
Hola Jaume, bona combinació. Hauré de quedar amb el Pere perquè tampoc l'he fet. Bé, això quan torni de Mallorca, aquest noi no para.
Adéu i bones festes!!!
Miquel, hi ha dos ràpels prou llargs, però no et ser dir com de llargs, ja que anàvem amb 60's dobles i no m'hi vaig fixar, només amb un 70 em sembla que et pots quedar curt...
Kutreescaldor, si et lleves d'hora no ho és gens de massificat, et recomano la zona que hi disfrutaràs.
Gatsaule, ja t'en falten dues, acaben d'obrir-ne una semiequipada entre la Queralt-Xènia i la Sol-Solet, que sembla prou maca...els barrancs són divertits.
Pere, que vagi bé per Mallorca.
Xavi, com va la vida de pare?
Bones festes a tots!
Publica un comentari a l'entrada