Bretihorn 4.164 mtrs. Un quatre mil familiar al Valais central.

Avui continuo amb la posada al dia de les activitats de l'estiu, tenint la base a la Vall d'Aosta, era una bona ocasió per a intentar algun quatre mil, a les meves filles els feia il.lusió i com que érem una bona colla vàrem organitzar l'anada al Breithorn, potser el quatre mil més accesible, que no fàcil.
La possibilitat de pujar amb telefèric de Cervinia a Testa Grigia 3.480 m. deixa el desnivell a superar en uns 700 m; (des de Zermatt encara és millor ja que et puja a 3.820 restant menys rrecorregut i la meitat de desnivell.)



L'Elisenda amb el Cerví al seu darrera

L'ascens en telefèric però té els seus inconvenients, l'ascens tan ràpid passa factura: la Magda, a poc de començar ho ha de deixa estar tornant al refugi, no pot seguir el ritme, es cansa molt...no ha aclimatat.

El Breithorn s'ens apareix arribant al Plateau Rosa

El començament és lleig ja que cal seguir les pistes d'esquí, amb el principal perill a tenir en comte: que no t'atropelli un esquiador! enriu-t'en de les esquerdes!

Les nombroses cordades enfilant la primera diagonal

L'ambient és xocant, nosaltres equipats d'alpinistes i els esquiadors fruint d'una neu, quina neu! veiem fent "portes" l'equip nacional Alemany...sortosament, anem deixant enrrera aquest ambient i entrem al Plateau Rosa, immensa planuria que s'acaba enfilant a les faldes del Breithorn, al fons el Càstor i el Pòllux i tot el grup del Mont Rosa, per sommiar...


L'Elisenda sense despentinar-se, a poc a poc, però ja ol.lora Cim!

El Plateau es fa llarg, ho és, i costa arribar a la primera diagonal, farem una parada per hidratar-nos i ganyipar, el dia és fantàstic malgrat el fred intens, avui estic convençut que ens en sortirem...
Ja a la traça de pujada sembla que no s'acabi mai, noto que la corda tiba, alenteixo el ritme, miro l'Elisenda, que com vas? la veig segura, tranquila, només és questió de paciència...

L'aresta cimera, el Cerví omnipresent.

S'acaba la diagonal i fem un gir a la dreta, encarant el cim, sembla però que no s'arribi mai, el darrer tram es redreça i la neu és més dura, ens anímen els crits de joia dels companys que ja són dalt! Un esforç més i la intensa fredor del vent s'ens clava a la cara, Som Dalt! Elisenda ho has aconseguit...em cau la bava literalment, li ha costat molt però hi ha posat moltes ganes, la Núria amb millor aclimatació, ha estat genial, FELICITATS a tota la cordada!Elisenda-Albert-Núria i Jaume.

Núria-Elisenda-Jaume-Albert, la cordada al CIM!
Abraçada a les noves quatre-mileres, Bravo per vosaltres!


A dalt de tot hi fa un fred que pela
Al cim ens hi estem una bona estona tot i el fred intens que hi fa, el vent apreta, però la vista s'ho val! malgrat la gentada, podem gaudir d'una estona sols allà dalt, el temps ens està respectant i encara que es comencen a acostar nuvolades no ens afanyem a baixar.
Quan ho fem, la neu s'ha estobat molt i ens costarà travessar el gran Plateau Rosa: ens ensorrem fins als genolls!
Aprofitem els trams de pistes trepitjats, ja hi han passat les retracs...però ni així evitem enfonsar-nos.


Des del refugi les pistes per on hem passat, el Breithorn s'amaga a l'esquerra del tot.

Una gran experiència per a la Núria i l'Elisenda, i una gran satisfacció per mí, llàstima de la Magda, però ella està també molt contenta i tots plegats agafem el telefèric cap a Cervinia.