dimecres, 11 de juliol del 2007

Pic de Rulhe. Arieja.Pirineu Oriental. 7 i 8 Juliol 2007

Pic de Rulhe 2.783m.

Aquest cap de setmana hem quedat per anar amb la colla de la
  • U.E.S.
  • a fer un Pic poc conegut de l'Arieja; toca entrenar les cames, que a les vacances anirem a la Vall d'Aosta, al campament del centre i tenim feina allà. Trobareu informació de la zona al butlletí nº208 de la revista
  • Vèrtex
  • , al llibre Crestas Pirenaicas d'en Pako Sànchez de l'editorial
  • Desnivel
  • i a
  • Pyrénées Rando
  • d'on he tret aquest croquis de la zona.

    Croquis extret de la pàgina web Pyrénées Rando. Punt de sortida, Pla de les Peyres 1.696m.

    Som una bona colla, el cim s'ho val, llàstima que és tan lluny, cal travessar el túnel de Pimorent, baixar cap a Acs les Termes i passat el trencall cap al Plateau de Bonascre i les seves pistes d'esquí de fons, seguir una pista llarguíssima indicacions a la carretera Refugi de Rulhe.









    Refugi de Rulhe 2.180 m.



    El camí cap al refugi és evident, passarem després d'una breu pujada per la cabana de pastors anomenada cabana de Garsan, on amb el refugi ja a la vista encarem un fort pendent que s'enfila en diagonal. Aquest refugi és privat i no hi val la tarja de federat! la mitja pensió surt per 30€.







    Sopem a horari Francès un bon i abundós àpat



    A França se sopa d'hora, ja ben satisfets surtim a veure la tempesta que s'ha congriat...un llamp ens cau al davant fent-nos un bon ensurt...poc després el vent s'endú la boirada restant una posta de sol de "cine" sembla ser que per la orientació del refugi, les postes de sol hi són famoses.
    S'allunya la tempesta per deixar-nos una bella posta de sol.

    Deixem passar una estona abans d'anar a dormir, el sopar ha estat abundant i tampoc és que hagim caminat massa, les boires desapareixen quedant un cel rogent que tenyeix els cims del voltant. Passem la "nit del lloro" uns energúmens s'estan fins a les tantes xerrant i bevent Vodka amb Coca-Cola...a quarts de dues el Bartomeu els avisa i sembla que es dónen per avisats...però llavors la tramuntana comença a bufar amb intensitat fent picar les finestres metàliques...quina nit!










    Amb el cel ben ennuvolat comencem a pujar
    Esmorzem a quarts de set, el cel és núvol i el vent porta un plugim empipador...l'esmorzar és una birria, com a gairebé tots els refugis, però amb paciencia anem untant les torradetes amb mantega i mirem de menjar sense gana, mentre a fora va millorant el temps, ja no plou i el vent ha baixat molt d'intensitat. Decidim anar amunt, la Magda es queda, no ens vol fer anar malament, encara està poc entrenada. Seguim el GR-10 deixant el refugi enrrera; abans d'arribar al coll de les Calmettes ens enfilem tot seguint fites cap a la dreta.














    Sota l'aresta cimera, que flanquegem per la dreta



    Seguint fites arribem a la base de la muntanya, veïem a la dreta unes canals terroses d'aspecte descompost i a l'esquerra un pendent herbós que sembla molt més segur; les fites ens duran cap a la canal herbosa on trobem un camí molt ben traçat i que facilita l'ascensió, cal vigilar amb les pedres, ja que quan se n'escapa alguna baixa rabent cap avall!











    arribant a l'aresta final del primer cim
    El Rulhe fa tres cims separats per una enforcadura que recorda a petita escala al Pedraforca. Uns quants pugem a una agulla per una variant força aèria, mentre, el Josep i l'Isidre per terreny més evident assoleixen l'altra punta! ens saludem mútuament.












    Una de les tres puntes del Rulhe. La colla dalt del cim, falta l'Elisabet que és a l'altre punxaD'esquera a dreta:Jaume, Josep, Àngel, Antonia, Ramon V., Ramon C., Isidre, Montse, Bartomeu i Rosa.














    Iniciant el descens després d'estar-nos una bona estona gaudint del cim

    De baixada cada cop fa més bon dia, fins comença a fer calor, ens creuem amb una colla que comencen la pujada sota un bon sol, ja els planyo! Retrobem la Magda i cap avall, decidim fer una mica de volta tot passant vora els estanys de l'Estagnol continuant per la florida vall dels estagnols, que a l'hivern ha de ser ben plena de neu si jutgem pel tamany dels nerets que hi ha.
    La plàcida i florida vall dels estagnols














    La baixada ens porta altra cop a la Cabana de pastors de Garsan, aquí fa molta xafogor, s'enyora el ventet d'aquest matí. En poca estona i per camí molt ben marcat arribem als cotxes.
    Al fons la Jassa de Pinet i la coma i vall de Varilles

    9 comentaris:

    lux ha dit...

    eii Jaume!!
    per on estareu d'Aosta? quan?
    jo estare per allà...
    en un sentit una mica ampli...;-)
    i si puc igual m'arribaria a fer-vos una visita ;-))
    avant!

    Xavi ha dit...

    Quina enveja!! preparant les vacances del campament, ja m'agradaria poder anar-hi aquest any. Per cert el pic de Rulhe no l'he fet mai, saps si es pot fer amb esquís a l'hivern??? Adéu.

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Hola Lux, el campament el tenim a Byonaz al final de la Vallpelline; hi serem del 1 al 15 d'agost, som una colla d'unes 85 persones, ens portem un cuiner i amb un camió transportem tot el fato, tendals menjador, tendal de la cuina, tenda de suministres...som un petit circ, fem festa major fins i tot! Ei Xavi! tú ja saps que és això del campament, ens ho vàrem passar molt bé a les Dolomites...ara amb la criatura ets un candidat a tornar-hi, jo les meves filles van començar a venir al campament que tot just caminàven, s'ho han passat tan bé que ara encara els fa gracia venir. Que vagi molt bé Xavi i Núria.
    Ah! el Rulhe és esquiable, però el problema que té és que a l'hivern la pista d'accés des de França no et garantitzen que estigui neta, i són uns dotze Km. Vaig veure un corredor que amb bona neu et deu permetre arribar fins sota la pica cimera, llavors grampons i piolet.

    Pietro ha dit...

    Hola Jaume, es veu molt maca aquesta zona. Molt maca també la foto de la tempesta allunyant-se.

    Unknown ha dit...
    L'autor ha eliminat aquest comentari.
    ivanG ha dit...

    Ei Jaume!!
    Molt interessant l'ascensió, les fotos son molt maques i la de la posta de sol s'en porta el 1er premi.

    Sembla mentida pero moltes vegades marxem a Osca, Navarra o altres punts allunyats del Pirineu quan no tan lluny hi tenim moltíssims cims tan desconeguts.

    El Jaume de la Foto de Colla, no serás pas tu? per si de cas encantat de coneixet!!

    Salutacions!!

    jaumeplanellpiqueras ha dit...

    Donc sí Ivan el Jaume de la foto sóc jo, tens raó amb això de que a vegades anem lluny quan molt a la vora tenim joies per descubrir. l'Arieja és una d'aquestes joies.
    Ara marxo de Vacances als Alps i estaré un temps fora de la blogosfera, ens llegim a la tornada!

    Anònim ha dit...

    fantàstic aquest cim; jo el vaig fer en solitari al juliol del 2006 i és una meravella.
    Te'n recomano un altre com a entrenament: el Pic de Roc Blanc des de l'estany de Laurentis (a prop del poblet de Querigut)
    Salutacions
    Albert Ortega

    Anònim ha dit...

    Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
    Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!