Pic de Rulhe. Arieja.Pirineu Oriental. 7 i 8 Juliol 2007

Pic de Rulhe 2.783m.

Aquest cap de setmana hem quedat per anar amb la colla de la

U.E.S.

a fer un Pic poc conegut de l'Arieja; toca entrenar les cames, que a les vacances anirem a la Vall d'Aosta, al campament del centre i tenim feina allà. Trobareu informació de la zona al butlletí nº208 de la revista

Vèrtex

, al llibre Crestas Pirenaicas d'en Pako Sànchez de l'editorial

Desnivel

i a

Pyrénées Rando

d'on he tret aquest croquis de la zona.

Croquis extret de la pàgina web Pyrénées Rando. Punt de sortida, Pla de les Peyres 1.696m.

Som una bona colla, el cim s'ho val, llàstima que és tan lluny, cal travessar el túnel de Pimorent, baixar cap a Acs les Termes i passat el trencall cap al Plateau de Bonascre i les seves pistes d'esquí de fons, seguir una pista llarguíssima indicacions a la carretera Refugi de Rulhe.









Refugi de Rulhe 2.180 m.



El camí cap al refugi és evident, passarem després d'una breu pujada per la cabana de pastors anomenada cabana de Garsan, on amb el refugi ja a la vista encarem un fort pendent que s'enfila en diagonal. Aquest refugi és privat i no hi val la tarja de federat! la mitja pensió surt per 30€.







Sopem a horari Francès un bon i abundós àpat



A França se sopa d'hora, ja ben satisfets surtim a veure la tempesta que s'ha congriat...un llamp ens cau al davant fent-nos un bon ensurt...poc després el vent s'endú la boirada restant una posta de sol de "cine" sembla ser que per la orientació del refugi, les postes de sol hi són famoses.
S'allunya la tempesta per deixar-nos una bella posta de sol.

Deixem passar una estona abans d'anar a dormir, el sopar ha estat abundant i tampoc és que hagim caminat massa, les boires desapareixen quedant un cel rogent que tenyeix els cims del voltant. Passem la "nit del lloro" uns energúmens s'estan fins a les tantes xerrant i bevent Vodka amb Coca-Cola...a quarts de dues el Bartomeu els avisa i sembla que es dónen per avisats...però llavors la tramuntana comença a bufar amb intensitat fent picar les finestres metàliques...quina nit!










Amb el cel ben ennuvolat comencem a pujar
Esmorzem a quarts de set, el cel és núvol i el vent porta un plugim empipador...l'esmorzar és una birria, com a gairebé tots els refugis, però amb paciencia anem untant les torradetes amb mantega i mirem de menjar sense gana, mentre a fora va millorant el temps, ja no plou i el vent ha baixat molt d'intensitat. Decidim anar amunt, la Magda es queda, no ens vol fer anar malament, encara està poc entrenada. Seguim el GR-10 deixant el refugi enrrera; abans d'arribar al coll de les Calmettes ens enfilem tot seguint fites cap a la dreta.














Sota l'aresta cimera, que flanquegem per la dreta



Seguint fites arribem a la base de la muntanya, veïem a la dreta unes canals terroses d'aspecte descompost i a l'esquerra un pendent herbós que sembla molt més segur; les fites ens duran cap a la canal herbosa on trobem un camí molt ben traçat i que facilita l'ascensió, cal vigilar amb les pedres, ja que quan se n'escapa alguna baixa rabent cap avall!











arribant a l'aresta final del primer cim
El Rulhe fa tres cims separats per una enforcadura que recorda a petita escala al Pedraforca. Uns quants pugem a una agulla per una variant força aèria, mentre, el Josep i l'Isidre per terreny més evident assoleixen l'altra punta! ens saludem mútuament.












Una de les tres puntes del Rulhe. La colla dalt del cim, falta l'Elisabet que és a l'altre punxaD'esquera a dreta:Jaume, Josep, Àngel, Antonia, Ramon V., Ramon C., Isidre, Montse, Bartomeu i Rosa.














Iniciant el descens després d'estar-nos una bona estona gaudint del cim

De baixada cada cop fa més bon dia, fins comença a fer calor, ens creuem amb una colla que comencen la pujada sota un bon sol, ja els planyo! Retrobem la Magda i cap avall, decidim fer una mica de volta tot passant vora els estanys de l'Estagnol continuant per la florida vall dels estagnols, que a l'hivern ha de ser ben plena de neu si jutgem pel tamany dels nerets que hi ha.
La plàcida i florida vall dels estagnols














La baixada ens porta altra cop a la Cabana de pastors de Garsan, aquí fa molta xafogor, s'enyora el ventet d'aquest matí. En poca estona i per camí molt ben marcat arribem als cotxes.
Al fons la Jassa de Pinet i la coma i vall de Varilles