dilluns, 9 de juliol de 2007

El Diafragma sector central. Sant Llorenç del Munt. 3-7-2007

Amb el bon gust de boca que ens va deixar la tarda passada, ens han quedat ganes de repetir, aquest dimarts he quedat amb el Wolfgang i amb l'amic blogger Josep Claramunt
  • Dies de Muntanya
  • per tornar a Sant Llorenç del Munt, concretament anirem al Diafragma.

    El Josep i el Wolfgang al fons del Diafragma apunt de começar la via

    El Josep ha escalat ja per aquí i ens decidim pel sector
  • central
  • on el grau és més repartit i l'equipament força bò pel que acostuma a la zona, agraeixo des d'aquí la feina feta pel Pere
  • Alçades, amor i odi
  • recopilant les vies de Sant Llorenç, d'on he tret la informació dels sectors.


















    El Wolfgang a la via nº3 V+ amb un començament relliscós i potent! El Jaume a Batvia esquerra 6a

    Comencem per un V+, la via de més a l'esquerra de la paret, és una zona molt humida que a l'hivern sempre deu ser molla, avui és ideal ja que amb la caloreta, aquí s'està molt bé; la dificultat es concentra en el mur inicial dret i amb poques i relliscoses preses i si no pregunteu-li al Josep...la fem tots tres i seguim per la Batvia esquerra un 6a punyetero com diria el Pere.

    En Claramunt a Batvia esquerra 6a

    A Sant Llorenç, com a tants llocs, el grau i la roca és peculiar, curiosament però aquest sector té una roca immillorable, plena de forats i amb bones però agresives preses, costa anar-hi a vista ja que tot sembla bò...això em va fer equivocar-me obrint la via i vaig haber de descansar, no encadenant! lliçó d'humilitat.



















    El Josep al 6º i el Wolfgang al 6a+


    Per acabar ens posem a la via següent, Batvia centre un 6a+, ben assegurada amb parabolts, comença més desplomada que l'anterior, però amb bona presa, per de cop desapareixer i tornar-se una escala de preses petites i peus minúsculs, més Montserratina, avui no és el meu dia i haig de descansar al darrer bolt amb la reunió als nassos...és més mantinguda que la que hem fet abans però sense un pas tan a bloc, potser més fàcil fins i tot...el plus no anirà al revés...o seran les dues 6a+?...

    Ressenyes de la zona "by PGB"

    Quan acabem els tres de fer les vies ens adonem que el sol ja s'amaga darrera Montserrat, pleguem el material i plàcidament cap a casa gaudint de la posta de sol i la companyia dels companys, el Wolfgang, un tot terreny més amant de la clàssica aventurera que de l'esportiva i el Josep, al que he conegut avui però que ja era com de casa a travers dels Blogs.

    3 comentaris:

    jclaramunt ha dit...

    Ei Jaume,
    sempre és agradable passar una estoneta a Sant Llorenç, tot i que el grau desmoralitza.
    T'he enviat un correu per demà, en Pere a contestat. A veure que et sembla!
    Salut

    PGB ha dit...

    Ja que has penjat les ressenyes aprofito per dir que la Llepolia es 6b+! :P

    El sector central m'encanta :)

    jaumeppiqueras ha dit...

    Sí Josep sí, el grau a SAnt Llorenç sorprèn, cal una adaptació a la roca i no regalen res...
    Gràcies Pere per la puntualització d ela Llepolia, per cert, que et va semblar la que va muntar la Gemma?