dimecres, 17 de gener del 2007

Ribes de Freser. Esportiva a La Lleixa.

El diumenge el cos encara em demanava gresca, La Falconera va estar molt bé, però em queda gust de poc, el Pere i la Nesa amb el Pol i la Gemma sabia que volien anar al Ripollès, però pels que tenim familia sortir dos dies és difícil, llavors va arribar a casa un llibre que estava esperant la meva filla, quan ho va saber, estudia a Vic i ara té exàmens hi no havia baixat, em diu que baixa a buscar-lo! No mossa, no cal que baixis que el teu pare te'l puja...La Magda hi va donar el vist-i-plau i... que m'apunto a pujar a escalar al Ripollès, li truco a la Gemma. Finalment si va afagir l'Arnau i el Pol i la Gemma se'n van desdir.

Anem a Ribes de Freser, a La Lleixa, el Pere
  • Groinket
  • ja n'ha fet una bona descripció en el seu blog. Quan arribem estem sols, però de seguida s'omple a vessar! hem començat per escalfar amb les víes fàcils, deixant el grup del començament, a l'esquerra, per després, però no ens serà possible d'anar-hi de plè que és!


    Sector central amb les víes fàcils i on comencen les vies "xungues"
    L'escalada és vertical o lleugerament desplomada, amb regletes petites i roms, molt tècnica. Com bé comenta el Pere, ens estrellem en vies d'un grau que normalment assolim, no sé si estan mal graduades o que no em sabut llegir la pedra, és especial i no estic acostumat a aquest calcari regletero tan tècnic, cal molta pila, però ja hi tornarem, ara ja avisats!


    Uns Gironins tibant-li a un 6b+ (Xevi Metall)

    A causa de l'ocupació de víes ens en anem cap al final, a un 6b tot desplomat, "Escurçó nacarat", es fa bé fins al tercer seguro, aquí em penjo ja que els romos i el no saber llegir la via em fan descansar, la via és maca, però molt concentrada, l' Arnau també l'intenta i no hi ha manera. En una escletxa gran que es fa servir de presa invertida ens sorpren una rata pinyada, sort que no ens mossega!
    El Pere tibant a mort a un 6b+, "Trempant trempada t'espero".

    Hem fet poques víes però intenses, ens han quedat per probar les víes del començament, les de més a l'esquerra, que es veien maques. L'entorn és fantàstic, però cal anar amb cura, ja que és terreny privat i els cotxes no hi ha pràcticament lloc on aparcar-los.
    Per arribar-hi al sortir de Ribes cal anar en direcció a Queralbs i en una recta seguir el trencall a Batet, a l'esquerra, la pista asfaltada puja fort i tot just travessat un canal, a l'esquerra indica Segura, el camí ressegueix un torrent i arriba a les cases de Segura des d'on ja veïem la paret.

    5 comentaris:

    PGB ha dit...

    Interessant lloc :)
    Pel ripolles no hi he escalat mai... sera questio de fer-me amb la guia i anar-hi! :D

    Amb l'Alba deiem d'anar uns dies de relax post-examens per alla.. a veure si l'enganyo per escalar una mica ;)

    jclaramunt ha dit...

    Sembla que el lloc apreta una mica eh! No he escalat mai per la zona tampoc, i fa molt bona pinta...
    PGB: veig que tu també has d'enganyar a la xicota per a dur-la a tibar, he!
    Apa salut!

    Pietro ha dit...

    Veient aquesta foto del 6b+ em sembla que ja he descobert que fallava: M'HAIG D'APRIMAR URGENTEMENT!! Groink, groink

    K. ha dit...

    Qui hauría de dir que aquestes zonetes del Ripollès s'ompléen de gom a gom...

    Pensava que fora de BCN tot era com Berga que escales quasi sol a tot arreu...

    (bé, mentida, al Roc de l'Alou i darrerament al Malpas també trobes gent)

    Anònim ha dit...

    Tranqui Pietro. n'hi ha que s'han d'aprimar urgentment i d'altres que hem de guanyar una mica de bistecde biceps.
    He He.

    Felicitats Jaume, el blogg és collonut.