dilluns, 8 de gener de 2007

"El Tercer Hombre" al Cap del Ras. Montsec d'Ares.

Després de moltes festes familiars amb empatx de teca i torrons, finalment aquest diumenge m'he escapat amb el Wolfgang a escalar; fèia dies que el Wolfgang tenia ganes d'anar al Cap del Ras, i un mail oportú va fer que ens posessim d'acord per anar a conèixer aquesta paret. Una bona matinada i cap a Àger falta gent, la boira ens alenteix la marxa, però a una bona hora som fent un entrepà a un bar d'Àger, gens de boira i un sol espatarrant! les parets al davant ens fan dentetes. Cal fer uns tretze kilòmetres de pista, que s'agafa al costat del cementiri, surtint del poble direcció Balaguer. Aquesta pista és en bon estat per a tota classe de vehicles, les voladures que s'anuncien sembla que els caps de setmana no afecten.



Es deixa la pista que va a Montrebei i al Coll d'Ares i es segueix per la base de les parets, deixant a la dreta el trencall que va al Corral de Gabrieló i ref. de Colobó. Ens costa una mica trobar el lloc on deixar el cotxe, ja que cap dels dos hem estat mai en aquesta paret i els croquis i fotos que duem no són massa clars.
Una casa amb una antena molt gran és el punt de referència, ja sabem on som.

Ens acostem a la base de la paret seguint un mig corriol entre tartera i bosc.
No acabem de localitzar el peu de via, anem a dreta i esquerra sense acabar de saber on comença, trobem la Badalona i llavors ja sabem que hem d'anar a l'esquerra, el Wolfgang hem diu: ja l'he trobat i sí així ho sembla ja que la via té les inicials T H picades a la paret. Ens hi posem: començo, primera assegurança, buril i les seguents també són burils...no pot ser, que aquesta vía és amb spits...desgrimpo i sense deslligarme ressegueixo la feixa on estem enfilats, com un pedestal, i trobo dos burils amb anella, aquesta és la via, sortosament ens ho confirmen una altra cordada que arriben tot just ara. Són les dotze quan comencem la via! és el que toca quan no es coneix el lloc, ja no ens passarà més.





Hem triat aquesta via per conèixer Cap del Ras ja que és ben assegurada, amb les reunions preparades per rapelar i no hi ha dubtes amb l'itinerari; l'artificial és poc complicat, la Badalona, també assequible, té uns artificial més tècnic i jo i els estreps no ens portem gaire bé.
El Wolfgang al tercer llarg.

La quarta tirada va per unes plaques llises que se superen gràcies a una fissura.


La continuitat de la paret es veu trencada per una feixa ajaguda que cal superar vigilant amb les pedres soltes, tot derivant cap a l'esquerra, fins arribar al mur del davant.





El vertical mur del sisè llarg acaba en uns "slabs" preciosos.





ELs dos llargs que venen són molt verticals, les reunions en còmodes feixes en trenquen la continuïtat i en treuen seriositat. La primera assegurança és molt alta i o fas un pas d'esqueneta per xapar-la o hi ha l'alternativa de per l'esquerra, forçar el pas per placa finíssima, díuen 6a+ en lliure, però per a mí que és més...
però no ho puc assegurar, ja que no ho vaig probar. Vaig intentar fer aquesta tirada en lliure, però les forces no em van acompanyar, després de dos saques, em vaig deixar de punyetes i en A-0 cap amunt. Al final el mur s'ajeu i desapareixen les preses, es converteix en un "slab" en que l'adherència és vital...molt excitant! aquesta arribada a reunió.


El setè llarg manté la mateixa tònica que l'anterior, amb la diferència que una petita feixa el divideix en dos murs, en el darrer apurant en lliure un flanqueig m'en vaig avall i el company que no em vèia, em dóna corda pensant-se que li'n demanava, amb el que m'arrosego fins a la feixa; no m'he fet res, he baixat en càmera lenta i m'aixeco amb la sensació que sort que no m'ha vist ningú! ha estat còmic. Torno amunt advertint al company que he caigut i que recuperi corda, em deixo de punyetes i amb un pas d'estreps m'estabilitzo al flanqueig i acabo aquesta tirada amb no massa bon regust, es nota la manca de sortides, m'ha faltat pila.


Resta encara un llarg curtet i en prescindim, som a la feixa per la que hem de baixar
i ens fa mandra continuar, ja són dos quarts de quatre i tot i que hem anat bé, tres hores i mitja, encara resta la baixada que desconeixem.



Cal seguir aquesta feixa cap a la dreta fins a una aresta marcada amb una gran fita.

Itinerari aproximat de la via, és important localitzar el diedre fissurat a l'inici del segon llarg.

La feixa té algún punt en que cal anar amb atenció per l'estretor, però es segueix bé. Al fons es veu una aresta amb una gran fita que és on hem d'anar, d'alla, ja fora de la feixa, hem de vigilar de trobar les fites i sense perdre-les anar baixant sempre en tendència a la dreta. Els llocs conflictius són molt bén marcats i després d'alguna desgrimpada entrem en un corriol marcat a l'herba que es veu de lluny. La resta és un tarteram relliscós i dret que fa agradable el retrobar la pista. Ara cal seguir la carretera a la dreta refent el flanqueig de baixada fins el cotxe tot admirant la paret.



Panoràmica de la Vall d'Àger des de la paret

Si voleu més informació ens ha estat útil el llibre d'en Ramon Majó, "El Plaer de l'Escalada", i com no la guia de Montrebei d'Ona Climb.

11 comentaris:

Pietro ha dit...

Hola Jaume,...comences fort l'any!
Jo he fet les vies de l'esquerra (Redrum) i de la dreta (Tope Clàssic), suposo que de característiques similars. Recordo que des de la Redrum vem veure algun seguro sense xapa al Tercer Hombre. Ja està solucionat aquest tema?

xgrane ha dit...

Les dues vies que diu el Pere també estan molt bé. Jo afegiria la "Badalona" que tampoc té gaires passos d'artifo i la "Fanal nocturn". A l'hivern si fa sol és un lloc molt agradable. Siau.

jclaramunt ha dit...

Quin troç de via que t'has apuntat! Quin màquina estàs fet. Jo ja fa molts dies que vaig fer la meva primera via clàssica i no li he tornat a fotre...m'ho hauré de començar a plantejar! A la Falconera de St. Llorenç hi ha alguna via asequible?
Salut!

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Pere, de fort res, que és una via molt assequible, diria que la que més de totes les que heu esmentat, per cert l'equipament és generós i excepte algún pas llarg d'artifo, que es pot forçar en lliure, la resta és súper ben equipada, tot i que el material emprat no sigui massa acceptable pel que estem acostumats avui: "parabolts" de ferreteria del 6, burils i espits, però l'abundància d'assegurances minimitzen la questió. Xavi la Badalona està a la llista, però per conèixer la paret vaig preferir la Tercer hombre, em va fer por l'artifò, per cert l'A2 de la Redrum que tal?
JClaramunt, sento molt l'accident de la teva amiga, això et deixa fotut! però cal seguir endavant, a la Falconera et diria que la més assequible és la Rapsodi-in blue, passat dels pasos d'artifo la resta es fa bé, una altra molt maca però més dura el primer llarg sobretot és La que Faltava i si et van les xemeneïes la TIM que és a la dreta de la que faltava, molt assequible, però amb les assegurances lluny com a la majoria de xemeneïes, però és que és impossible de caure. Ànims i a tibar-li.

jaumeppiqueras ha dit...

Hola Pere, de fort res, que és una via molt assequible, diria que la que més de totes les que heu esmentat, per cert l'equipament és generós i excepte algún pas llarg d'artifo, que es pot forçar en lliure, la resta és súper ben equipada, tot i que el material emprat no sigui massa acceptable pel que estem acostumats avui: "parabolts" de ferreteria del 6, burils i espits, però l'abundància d'assegurances minimitzen la questió. Xavi la Badalona està a la llista, però per conèixer la paret vaig preferir la Tercer hombre, em va fer por l'artifò, per cert l'A2 de la Redrum que tal?
JClaramunt, sento molt l'accident de la teva amiga, això et deixa fotut! però cal seguir endavant, a la Falconera et diria que la més assequible és la Rapsodi-in blue, passat dels pasos d'artifo la resta es fa bé, una altra molt maca però més dura el primer llarg sobretot és La que Faltava i si et van les xemeneïes la TIM que és a la dreta de la que faltava, molt assequible, però amb les assegurances lluny com a la majoria de xemeneïes, però és que és impossible de caure. Ànims i a tibar-li.

PGB ha dit...

Carai Jaume! Enhorabona per la via, te molt bona pinta :)

Sobre la Falconera de Sant Llorenç estic recopilant informacio per fer un post al meu blog ;)

jclaramunt ha dit...

PGB? Has fet alguna de les seves vies? Quina recomanes? Quan més opinions millor...

PGB ha dit...

jclaramunt, no n'he fet cap.
M'han dit que la TIM es força guarra i que La Que Faltava esta prou be (compte amb el 6a+ del 1r llarg).

Tambe tinc ganes de fer la Fliping per estrenarme en els artifos, el que passa es que la tirolina esta xunga :S

Gemma ha dit...

Es veu molt guapa la via!
Jaume, amb el Pere hem quedat diumenge per anar a fer esportiva pel Ripollès. Si vols venir, fes-me un truc!

Gatsaule ha dit...

Enhorabona per la via, jo vaig estar-hi fa 2 o 3 anys però vam anar a la tope clàssic, també molt xula. Algun dia tinc ganes d'anar a la fanal nocturn, més que res per l'espectacularitat del flanqueig.

I quina roca, eh ?

xgrane ha dit...

Hola Jaume, la via Rédrum recordo que estava ben equipada i l'A2 eren uns quants passos amb espits sense més problema (una mica desplomat sortint de la reunió però es feia bé).
Jclaramunt jo de la Falconera et recomanaria la "Rapsòdia" i "La que faltava" (una mica més difícil), totes ben equipades. La que també m'agrada és la "Hèrnia Discal" que vem obrir al 30-12-86 (carai 20 anys justos!) i anys més tard la vaig reequipar. Té un 2n llarg en diedre bastant xulo.
Adeu, Xavi.