Ribes de Freser. Esportiva a La Lleixa.

El diumenge el cos encara em demanava gresca, La Falconera va estar molt bé, però em queda gust de poc, el Pere i la Nesa amb el Pol i la Gemma sabia que volien anar al Ripollès, però pels que tenim familia sortir dos dies és difícil, llavors va arribar a casa un llibre que estava esperant la meva filla, quan ho va saber, estudia a Vic i ara té exàmens hi no havia baixat, em diu que baixa a buscar-lo! No mossa, no cal que baixis que el teu pare te'l puja...La Magda hi va donar el vist-i-plau i... que m'apunto a pujar a escalar al Ripollès, li truco a la Gemma. Finalment si va afagir l'Arnau i el Pol i la Gemma se'n van desdir.

Anem a Ribes de Freser, a La Lleixa, el Pere

Groinket

ja n'ha fet una bona descripció en el seu blog. Quan arribem estem sols, però de seguida s'omple a vessar! hem començat per escalfar amb les víes fàcils, deixant el grup del començament, a l'esquerra, per després, però no ens serà possible d'anar-hi de plè que és!


Sector central amb les víes fàcils i on comencen les vies "xungues"
L'escalada és vertical o lleugerament desplomada, amb regletes petites i roms, molt tècnica. Com bé comenta el Pere, ens estrellem en vies d'un grau que normalment assolim, no sé si estan mal graduades o que no em sabut llegir la pedra, és especial i no estic acostumat a aquest calcari regletero tan tècnic, cal molta pila, però ja hi tornarem, ara ja avisats!


Uns Gironins tibant-li a un 6b+ (Xevi Metall)

A causa de l'ocupació de víes ens en anem cap al final, a un 6b tot desplomat, "Escurçó nacarat", es fa bé fins al tercer seguro, aquí em penjo ja que els romos i el no saber llegir la via em fan descansar, la via és maca, però molt concentrada, l' Arnau també l'intenta i no hi ha manera. En una escletxa gran que es fa servir de presa invertida ens sorpren una rata pinyada, sort que no ens mossega!
El Pere tibant a mort a un 6b+, "Trempant trempada t'espero".

Hem fet poques víes però intenses, ens han quedat per probar les víes del començament, les de més a l'esquerra, que es veien maques. L'entorn és fantàstic, però cal anar amb cura, ja que és terreny privat i els cotxes no hi ha pràcticament lloc on aparcar-los.
Per arribar-hi al sortir de Ribes cal anar en direcció a Queralbs i en una recta seguir el trencall a Batet, a l'esquerra, la pista asfaltada puja fort i tot just travessat un canal, a l'esquerra indica Segura, el camí ressegueix un torrent i arriba a les cases de Segura des d'on ja veïem la paret.