dilluns, 15 de gener de 2007

Penyasegat de La Falconera. Via La Falconera. El Garraf.


Aquest dissabte, 13 de gener, ens hem posat d'acord el Toni, el Josep, el Joan i jo mateix per anar a la Falconera, al Garraf. D'aquest penyasegat n'havia sentit moltes aventures i la majoria a l'aproximació a peu de via, i és que no n'hi ha per menys! Perillosísim el revolt on deixar el cotxe, un gir a mig revolt que cal fer ràpid...el Joan ens els va posar per corbata! a més amb l'incertesa de si ens obriran el cotxe...Ens enfilem a la plataforma de l'Heliport i per un camí ple de deixalles escampades arreu entronquem amb el que que puja de l'aparcament de camions i que vé de l'estació de Garraf; trobem un petit avenc ple de brossa i per un corriol baixem a l'escola del Pas de la Mala Dona. Es segueix direcció sud fins a una plataforma d'on es va a un forat per entrar al túnel del tren. L'estrategia a seguir és esperar a que passi un tren i immediatament després baixar "cagant llets" per una corda que penja d'una columna del túnel fins a la via, llavors cames ajudeu-me direcció Barna, uns 20 metres fins a un forat de ventilació on hi ha una instal.lació de rapel, allà millor assegurar-se a les rovellades plaquetes ja que quan passa un tren, la ventada és important i et pot desequilibrar!

El Josep disposant-se a baixar cap a les vies


El camí de baixada és espectacularEl Joan al primer llarg
El peu de via és molt còmode, un balcó sobre el mar, díuen però que quan fa mala mar, els esquitxos et múllen! sortosament avui fa molt bona mar...La primera tirada és molt maca, llàstima de l'estat llastimós de la pedra, que se t'engruna i desfà als dits, vaig tibar d'un canto per a fer un pas molt ferm i quan em disposava a recolzar l'altre ma s'em va desfer la presa i vaig haber d'agafar-me de la cinta! em vaig deixar de "virgueries" i vaig anar a passar la tirada, sortosament a la que t'enfiles una mica la pedra millora.

El Toni acabant de superar la xemeneïa de l'esquerra
El segon llarg de corda se'ns atravessa, és perdedor i el Toni dubta per on seguir, no veu cap assegurança, no és gens fàcil i va derivant a dreta i esquerra una i una altra vegada sense sortir-s'en, atabalat finalment baixa i li deixa l'alternativa al Joan que fa poc que ha fet la via i encara recorda per on va. Se surt per l'esquerra de la reunió enfilant una xemeneïa prou atlètica, superada aquesta unes plaques finotes on trobem dos químics i res més fins a la reunió, a l'alçada d'un pont de roca cal anar cap a la dreta i per una bavaresa fantàstica fer cap a una cova
on hi ha dos químics.
Fantasmagòric aspecte de l'inici del tercer llarg
La sortida de reunió és espectacular, però no difícil, cal deixar de banda un pitó a l'esquerra per anar a buscar un químic que trobem una mica més amunt, amb unes preses fantàstiques ens enfilem sobre aquesta cúpula molt ben protegida, tres químics. Llàstima que de seguida s'ajeu i gairebé caminant per tereny molt trencat s'arriba a la darrera reunió, molt còmoda i amb fantàstiques vistes sobre el mar.
Panoràmica de la paret des de la darrera reunió, es veu el peu de via del Pas de la Mala Dona.

El Josep just acabar de superar el ressalt



El quart llarg comença per un ressalt una mica trencat, però de seguida millora: ens cal seguir unes fines llastres en diagonal ascendent a l'esquerra, just iniciar aquesta diagonal hi ha un pitó al mur del davant, la resta cal complementar-lo amb friends o tascons ja que és desequipat. Disfruto en aquesta tirada, molt aire, timba, i passos d'equilibri amb bona roca, molt bonic el pas de sortida on aquí sí, hi ha un químic. Surts com d'una piscina i ja ets dalt, un bon pi permet muntar una reunió reforçada!

La colla satisfets amb la via, ara només cap seguir el camí que et porta al sud tot planejant fins a l'avenc que havíem trobat de baixada i remuntar fins els cotxes.
Hem escalat en màniga curta i tot i així hem passat calor, ens han quedat ganes de tornar-hi i potser perque no? probar la Arqueologia Transmediterrànea.
Per a més informació de la via consulteu:
  • Ona Climb
  • Mad Team
  • 8 comentaris:

    Gatsaule ha dit...

    No acabo d'entendre per on va la via respecte la Chani, va més a la dreta ? Si aquesta t'ha agradat, amb l'Arqueologia mediterrània fliparàs !!

    Jose ha dit...

    Hola

    La via esta (mirant desde el mar) a la esquerra de la bauma d'access a la Chani, es a dir, está a la esquerra de la chani, com uns 50 m (sino uns poc mes)

    Vagi be!

    jose

    Jose ha dit...

    Per lo que veig no vau fer cas de la meva cutre-resenya al mad-team.

    Jo considero que per anar a la Mala dona/Falconera que mereix la pena caminar 10/15 min i deixar el cotxe a l'estació de tren de garraf. T'estalvies problemes per aparca en aquell revolt i problemes de seguretat. Els dos ultims cops que he anat he vist dos cotxes amb els vidres petats.

    Veig que alguna anima caritativa ha ficar un taulo i una corda per despenjar-se al forat de ventilació. Fa un anyet aixó es tenia que fer "a pelo"!!!

    Vagi be!

    Mohawk ha dit...

    Endavant amb l'AT d'en Flx i en Dirk, però sobretot porteu l'explicació de la via, és vital!

    Totalment d'acord amb l'accés des del Garraf.

    ;)

    jaumeppiqueras ha dit...

    Jose, jo també penso com tú, jo hauria deixat el cotxe a l'estació, però aquell dia jo no conduÏa i el Joan va anar directe al revolt, per cert, la teva ressenya res de cutre, me la vaig endur per a consultar tot fent la via.

    xgrane ha dit...

    Caram sembla tan emocionant l'aproximació com la via!
    El Josep que surt a les fotos és en Pep Sanz? Si és ell dona-li records que fa molt temps que no el veig.

    ivanG ha dit...

    Hola Jaume!!
    L'aproximació te molt bona pinta, segur que hi ha molta més exposició en els 20 metres del tunel que en tota la vía.
    Salutacions i flicitats per la grimpada!!

    flx ha dit...

    Gatsaule, la via la Falconera queda força més a la esquerra de tot això que dius, ben a prop del Pas de la Mala Dona. (te la recomano, igual que li recomano al Mohawk que faci la del Baicas que te un ultim llarg molt maco que segur que li agradarà).
    Jaume, al igual que el Jose, recomano sempre deixar el cotxe al port. Total camines 10 minuts escasos.
    La baixada a les víes del tren, en contes del taulò i la corda, jo vaig baixar pillant els ferros que hi han clavats a la paret de blocs, i sense problemes.
    La veritat es (i ja ho hem comentat en alguna altra ocasió), que l'acces pel tunel no es tant xungo com sembla. Jo he anat també escalant per fora i es força més expo.
    La R de la finestra, ja vaig comentar que a la que aconsegueixi uns bons tensors de 15 0 20 cm, miraré de actualitzarla una mica.
    Sobre la via...es tot un plaer, llàstima del primer llarg.

    salu2
    flx