Plecs de Llibre. Montserrat. Via Francesc Casanovas i Pera.

Aquest dissabte hem quedat amb el Toni, el Josep i el Jordi per anar a Montserrat, volem anar als Plecs de llibre a la via Francesc Casanovas i Pera, una via d'uns 180 metres molt maca en un indret fantàstic. Els companys em passen a buscara casa, acabo de plegar de la feina i tot just he tingut temps de fer la motxilla, les presses faran que em deixi la màquina de fotos.
Aquesta via va ser oberta el 27-06-1998 en homenatge a Francesc Casanovas, escalador Badaloní mort en accident d'escalada als 35 anys. En són autors: Joan Pera, Francesc Sunyol, Marc Peñaranda i Miquel Pera. Oberta amb spits mètrica 8 i plaquetes gruixudes, com les actuals de parabolt! Gaudeix d'un indret solitari i d'un conglomerat immillorable, amb verticalitat força mantinguda sobretot al 2on i 5è llargs i a l'inici del tercer. Grau obligat 5c amb passos de 6a. Molt tècnica de peus, amb força continuitat sobretot els llargs segon i darrer.


Per arribar-hi es pot anar per Sta Cecília i la canal de Migdia fins al Coll de Migdia, o bé pel camí dels Francesos que s'agafa entre Can Jorba i la Vinya Nova, que és per on anàrem nosaltres. El camí puja força dret però no tant com la canal de Migdia. Baixem al torrent de Migdia i allà agafem un trencall a l'esquerra fitat que remunta per una torrentera sense gairebé camí fins a sota els Plecs. Sortosament no ha plogut fa temps ja que sinó l'aproximació pot ser molt relliscosa.
En una hora som a peu de via, admirem l'aresta Arcarons, quina VIA!! m'agradaria tenir "els pebrots" per posar-mi... La nostra via és la de més a l'esquerra, en un circ tancat on es veu unes marques grisoses de degotalls, ens costa però finalment trobem un spit, que ens marca l'inici de l'ascensió. El primer llarg és el més fàcil i està trencat per una franja herbosa a pocs metres de l'inici.
El jaume a la 2ª reunió. Aquest llarg ens sorpren per la verticalitat i finesa de les preses, sobretot de peus, amb absència de reposos

La tercera tirada comença amb un mur ben vertical, un bon 6a, ben assegurat però

La quarta tirada és juntament amb la primera, una mica més fàcil que el conjunt de la via, però en conseqüència les assegurances allunyen força més, el que fa que no et puguis relaxar, a més de mans no hi ha res massa bò. La quarta reunió és amagada a l'esquerra de l'esperó final. El cinquè llarg se les porta, surtint de la reunió t'has d'enfilar a l'esperó i vas agafant "aire" fins al tercer espit, força a la dreta, i és que la via va a buscar el tram més vertical. Aquí un baga d'abandó fa que un s'ho miri...i és que el pas tot i no ser difícil se les porta: t'has de colocar de peus sobre un bolote marronós i decidir-te a superar el pas, en cas de caiguda quedes penjant al buit ja que ens hem situat sobre una balma...això i el cansament fan que m'ho pensi una mica fins a decidir-me, buff! salvat, ara ja arribo a l'spit. El Josep sortint del tram més vertical
La tirada continua forta, amb passos finots per arribar a xapar, els spits allunyen una mica, t'ho has de treballar i em cal força concentració per acabar aquest llarg,
s'ajeu una mica, que bé! ja veig la darrera reunió.



Assegurant a la reunió cimera, al costat el pot amb el llibre registre.

Fa molt bona temperatura, calor fins i tot, sort de l'aire que ens fa, ens entretenim lleguint les piades del llibre, és el tercer que hi han posat, a la contraportada, una foto del F Casanovas... t'havíen d'estimar molt els teus companys, quina via més elegant i ferma t'han dedicat. Per baixar cal carenejar els PLecs cap al Montgrós ( esquerra), fins a una alzina on hi ha un rapel muntat, també e spot acabar al cim del Montgròs.
Carenejant els Plecs . El rapel és encarat al sud-oest i d'uns 50 metres.






Panoràmica de tota la via, des de sota un no veu com es va redreçant i derivant a la dreta fins al darrer plec, realment una via fantàstica! Detall de la via Francesc Casanovas i Pera, una disfrutada ben assegurada pel que s'acostuma per aquests topants
Per a més informació

Centre excursionista Badalona

Ressenya.net

Haig d'agrair especialment al Toni Aymamí que m'ha passat totes les fotos d'aquesta sortida, ja que jo m'havia oblidat la meva màquina.