Penyasegat de La Falconera. Via La Falconera. El Garraf.

Aquest dissabte, 13 de gener, ens hem posat d'acord el Toni, el Josep, el Joan i jo mateix per anar a la Falconera, al Garraf. D'aquest penyasegat n'havia sentit moltes aventures i la majoria a l'aproximació a peu de via, i és que no n'hi ha per menys! Perillosísim el revolt on deixar el cotxe, un gir a mig revolt que cal fer ràpid...el Joan ens els va posar per corbata! a més amb l'incertesa de si ens obriran el cotxe...Ens enfilem a la plataforma de l'Heliport i per un camí ple de deixalles escampades arreu entronquem amb el que que puja de l'aparcament de camions i que vé de l'estació de Garraf; trobem un petit avenc ple de brossa i per un corriol baixem a l'escola del Pas de la Mala Dona. Es segueix direcció sud fins a una plataforma d'on es va a un forat per entrar al túnel del tren. L'estrategia a seguir és esperar a que passi un tren i immediatament després baixar "cagant llets" per una corda que penja d'una columna del túnel fins a la via, llavors cames ajudeu-me direcció Barna, uns 20 metres fins a un forat de ventilació on hi ha una instal.lació de rapel, allà millor assegurar-se a les rovellades plaquetes ja que quan passa un tren, la ventada és important i et pot desequilibrar!

El Josep disposant-se a baixar cap a les vies


El camí de baixada és espectacularEl Joan al primer llarg
El peu de via és molt còmode, un balcó sobre el mar, díuen però que quan fa mala mar, els esquitxos et múllen! sortosament avui fa molt bona mar...La primera tirada és molt maca, llàstima de l'estat llastimós de la pedra, que se t'engruna i desfà als dits, vaig tibar d'un canto per a fer un pas molt ferm i quan em disposava a recolzar l'altre ma s'em va desfer la presa i vaig haber d'agafar-me de la cinta! em vaig deixar de "virgueries" i vaig anar a passar la tirada, sortosament a la que t'enfiles una mica la pedra millora.

El Toni acabant de superar la xemeneïa de l'esquerra
El segon llarg de corda se'ns atravessa, és perdedor i el Toni dubta per on seguir, no veu cap assegurança, no és gens fàcil i va derivant a dreta i esquerra una i una altra vegada sense sortir-s'en, atabalat finalment baixa i li deixa l'alternativa al Joan que fa poc que ha fet la via i encara recorda per on va. Se surt per l'esquerra de la reunió enfilant una xemeneïa prou atlètica, superada aquesta unes plaques finotes on trobem dos químics i res més fins a la reunió, a l'alçada d'un pont de roca cal anar cap a la dreta i per una bavaresa fantàstica fer cap a una cova
on hi ha dos químics.
Fantasmagòric aspecte de l'inici del tercer llarg
La sortida de reunió és espectacular, però no difícil, cal deixar de banda un pitó a l'esquerra per anar a buscar un químic que trobem una mica més amunt, amb unes preses fantàstiques ens enfilem sobre aquesta cúpula molt ben protegida, tres químics. Llàstima que de seguida s'ajeu i gairebé caminant per tereny molt trencat s'arriba a la darrera reunió, molt còmoda i amb fantàstiques vistes sobre el mar.
Panoràmica de la paret des de la darrera reunió, es veu el peu de via del Pas de la Mala Dona.

El Josep just acabar de superar el ressalt



El quart llarg comença per un ressalt una mica trencat, però de seguida millora: ens cal seguir unes fines llastres en diagonal ascendent a l'esquerra, just iniciar aquesta diagonal hi ha un pitó al mur del davant, la resta cal complementar-lo amb friends o tascons ja que és desequipat. Disfruto en aquesta tirada, molt aire, timba, i passos d'equilibri amb bona roca, molt bonic el pas de sortida on aquí sí, hi ha un químic. Surts com d'una piscina i ja ets dalt, un bon pi permet muntar una reunió reforçada!

La colla satisfets amb la via, ara només cap seguir el camí que et porta al sud tot planejant fins a l'avenc que havíem trobat de baixada i remuntar fins els cotxes.
Hem escalat en màniga curta i tot i així hem passat calor, ens han quedat ganes de tornar-hi i potser perque no? probar la Arqueologia Transmediterrànea.
Per a més informació de la via consulteu:

Ona Climb

Mad Team