El Clot del Boixar, esportiva solitària.

La Rita a la bassa que es troba anant cap a les vies
El Jaume a Lakang 6c+

Fent la via nº4, 6a

El Wolfgang a la nº4, 6a

Perfil de Lakang, 6c+

A la primera agulla la nº1 La Mosca i la nº 2 el 6a sense nom(?)




Després d'uns quants dies sense anar a escalar, havíem quedat de trucar-nos amb el Pol i la Gemma per sortir, ells volen anar a tibar-li fort al Castell, d'entrada em sembla bé, però quan veig les ressenyes, prefereixo canviar de plans;
amb el Wolfgang anirem a conèixer el Clot del Boixar, sé per referències d'en

"K"

que la zona s'ha reequipat i és tranquila, gràcies a les descripcions de l'Òskar trobem facilment el camí, ja a les marques vermelles em sobta que el camí s'enfili tant per uns graons marcats a la terra, però surtim de dubtes quan trobem la bassa...la Rita, la gossa del Wolfgang s'ho passarà pipa remullant-s'hi. No ens costa gaires esgarrinxades trobar les víes, gairebé arribant a unes parets baixes un corriolet mig amagat a la dreta et porta a unes fites que ens deixen a peu de via. Comencem per fer les de la 2ª agulla, fem la 8 i la 9, després la Sra Maria i finalment Sra Gunilla, roca excel.lent, tot i que en algunes es nota que no hi escala gaire gent, ja que es trenquen pedretes, Enhorabona als Reequipadors, Oskar i Pere!. Llàstima de que la paret és baixeta i s'acaben de seguida. Amb la feina enllestida en aquest pany de paret anem a la primera agulla on sembla que disfrutarem: comencem per la nº4 d'

Ona Climb

un 6a que té en la superació d'una balmeta la seva dificultat i que desploma una mica, però té uns cantarros per les mans que la fan molt divertida, quan més disfrutes, ja s'ha acabat! ara fem la del costat, La Mosca, un Vè+ una mica més llarg ja que comença una mica més avall. El wolfgang s'hi posa però se li entravessa el pas de la balmeta, toca fer un repòs, però l'acaba bé, al meu torn l'encadeno, però renoi, per mí és igual que el 6a del costat, o una no és 6a o l'altra no és vè +...com que volem anar a dinar a casa, ja no ens queda gaire temps i aprofito per muntar Lakang i així fer-li un test en top-rope. Pel blog de l'Òskar sabia que hi habia un pas "morfològic" a la superació del sostret, i encuriosit em disposo a probar-la: la veig molt ben assegurada, amb els passos compromesos molt ben protegits, i sí que n'és de morfològic el pas, sort que soc alt! ara el bloqueig de ma dreta se les porta...ja sobre la balma, no s'acaba pas el pastís, no, m'haig de penjar a descansar i mirar-me el pas, de primer aquí si que cal anar bé de forces...ràpidament però la verticalitat i les dificultas afluixen i ja som dalt.
No l'he encadenat però l'haurem de tornar a provar.
Ja satisfets s'acaba per avui, al baixar, veïem gent escalant al Castell, són el Pep, el Pol i la Gemma, els faig un truc, estan disfrutant i es quedaràn més estona.