diumenge, 26 de novembre de 2006

El Totxo de l'Estel, un racó amagat!

El Totxo de l'Estel és una agulla d'uns 30 metres al final del torrent dels Lladers, molt a prop del sector "Els Graus".



El Jaume a "Quanta Cabra"la via nova d'Ona Climb (6a).Foto Pere.


Fent la via nº 10 sense nom, 6a. Foto Pere.






El Pere obrint la via nº8, "Res de platja" 6b.







Forçant el pas clau, la superació del sostret.




El Pere a "Quanta cabra" via nova força maca i mantinguda. 6a.






El Toni al 6b apropant-se al desplom.






Aquest diumenge amb el Toni i el Pere fem una matinal d'esportiva; fèia temps que volia conèixer les vies del Totxo de l'estel, a Collbató, però mai trobava el dia: que si hi ha poques víes, que si les assegurances allunyen molt, no hi havia manera...però finalment avui ha estat el dia, i m'ha agradat molt el lloc, és tranquil, la roca no és dolenta, tampoc excel.lent, peu de via còmode, i segons em va explicar l'Antonio Garcia Picazo, el dijous va passar per la UES, abans era idíl.lic.
Com arribar-hi: seguir les instruccions de la guia de Montserrat Sud, quan el camí de les Bateries, el de les marques grogues de la guia, comença a enfilar-se,a la dreta trobem un corriol que entra a un camp d'oliveres, amb cura i per la vora el resseguim sense enfilar-nos. Veurem unes feixes i traça de camí, ens enfilem per les feixes cap a un altre bancal conrreat i llavors es troba alguna fita però ja no té pèrdua, resseguir la base de les parets fins arribar al torrent. Des del començament del camí, just deixar la pista de Collbató, ja es veu l'agulla que destaca pels seus dos sostres rogencs.
A
  • Ona Climb
  • trobareu totes les ressenyes i la darrera via oberta, "quanta cabra" oberta per Claudio A. i Pere Forts, i que sortosament no té les assegurances tan allunyades com acostuma al sector...i és que cal venir amb el grau ben assentat, ja que hi ha uns "alejes" que deu n'hi dó!
    "Escalfem" a la via nº11, Capitel, un V+. L'arribada a la reunió és una mica fina.
    A la seva dreta hi ha una via desequipada que no fem. Seguim per ordre cap a l'esquerra, ara toca la nº 10, no en sé el nom, un 6a entretingut amb les assegurances lluny, especialment on baixa la dificultat...aquesta via ja s'enfila fins dalt de tot de l'agulla, atenció amb un tram trencat dalt de tot.
    Satisfets ara toca la via nova, aquí els parabolts estan bé, però trobo que el grau és més mantingut, te l'has de mirar; sota la balma repetim trajecte, ja que les tres vies s'unifiquen.
    El Pere no s'està de punyetes, fem el 6b? s'hi posa : es veu finota, sembla però, que les dificultats són a dalt per superar la balma. S'equivoca i li cal recular per agafar la via més per l'esquerra, xapa la cinta clau i quan ja surt del sostre, Merda!! saque...ja la tenia. Al meu torn decideixo que la faré amb corda per dalt, la tònica d'assegurances lluny es manté aquí, amb el que prefereixo tastar-la amb protecció...i es fina però es fa bé, on allunya hi ha bones preses, bé. El sostre és de tibar-li de braços i agunatar la sortida, bé! l'encadeno. El Pere que ja habia estat a punt d'encadenar, de primer, hi torna i ara sí! l'encadena. És tard i marxem, caldrà tornar i fer-la de primer, ens ha quedat la via nº9, Paquita, per fer i algunes dels voltants.
    Al baixar seguim el torrent avall i passem sota "Els Graus i "El Jardí" anant a parar a una pista que ens deixa a Collbató.

    8 comentaris:

    Pietro ha dit...

    Bona feina Jaume,...i bones fotos!No sé perquè no puc obrir les que surto jo,...dec desprendre males vibracions!
    Pere

    jaumeppiqueras ha dit...

    Hola Pietro, ja he sol.lucionat el problema de les fotos, no éren males vibracions sinó els follets informàtics. Agrait per les fotos que em vas enviar.

    Gemma ha dit...

    Hola! Pere, ja veig que no et vas quedar a estudiar... ;-)
    El pas del 6b sembla espectacular! Val la pena la zona?

    Pietro ha dit...

    Hola Gemma, la zona està bé, maca i tranquila, però es queda una mica curta per tu. A part de les vies que explica el Jaume, pels totxos del voltant hi ha alguna via més (la més difícil un 7a), però crec que no valen massa la pena. (Guia Montserrat sur, pags. 237 i 238).
    ...aaa, si que vaig estudiar si, una miqueeeeta a la tarda :-P

    Donn Demetrinco ha dit...

    Aquest totxo deu haber estat batejat per l'AGP, oi?
    La seva filla es diu Estel.

    Es guapo poder dedicar agullas, parets o vies a la familia i mes a las filletes...

    jaumeppiqueras ha dit...

    Doncs penso que sí, Donn, la majoria de vies són del Picazo, i a aquesta zona també se la coneix com al totxo CAM Nou Barris, quan el vegi li preguntaré.

    xgrane ha dit...

    Ep gent de Sabadell ja veig que no pareu. El Pere no en va tenir prou amb la sessió de dissabte al Boixar que diumenge va repetir. Al final no podrem anar a escalar amb tú, et posaras massa fort!!

    jaumeppiqueras ha dit...

    Ei Xavi! no hi ha manera de quedar per escalar plegats...
    Avui he parlat amb el A G Picazo i m'ha confirmat que el nom del Totxo és dedicat a la seva filla.