dissabte, 18 de novembre de 2006

Aresta Ribas al Pollegó Oest


Primera tirada "antiga"







Tal com han quedat les reunions després del reequipament 2003









Fent el llarg més sostingut de la via,el 5è llarg




El Toni abans de fer el pas d'entrada a la reunió, un dels més compromesos





Els veins de la "Mares del Sur"





Molt contents dalt de tot del Pollegó Oest

El 8 de març del 1988 amb un bon amic, el Marc Ribas, decidírem anar a fer l'Esparraguera a la Roca Gris, era un hivern molt càlid i tot i que aquella època em dedicava més a l'esquí de muntanya, ens fèia gràcia aquesta via, a mesura que anàvem pujant no ens lligava la ressenya que dúiem...la via es posava tiesa i les assegurances eren pràcticament nul.les...en una reunió ens atrapa una cordada que ens treu del nostre error! però ja hi érem i la vàrem acabar, això sí, vem fer tard a dinar...avui hi he tornat amb tot el convenciment i sabent on em posava.
Amb el Toni, el Josep i el Joan ens hi enfilem, fem dues cordades, el Josep i jo i el Toni amb el Joan; mentre començo la primera tirada uns pregunten si això és l'Esparraguera! vaja! veig que el nostre error es perpetua.
Aquesta via és espectacular i ara després del reequipament gaudim de reunions amb parabolts així com també en els passos claus, el que és d'agraïr; la via no és rapelable, ja que ressegueix un seguit d'agulles amb trams intermitjos entre agulla i agulla que trenquen una mica la continuïtat. Nosaltres no fem la variant d'entrada, prou maca per cert, però com que anem colla ho preferim. Assegurances escases o bé nules en els trams fàcils, 3er-IV+. Per amí, la tirada més bonica i espectacular ha estat la 5ª si no contem la variant d'inici. Els tres parabolts inicials són de conya, però passat el darrer, el desert...no veig res i això és prou dret, lluny veig un pitó, buff! ja em pensava que em tocava fer això a pel. de pitó ronyós en pitó ronyos arribo a sota la balmeta, aquí hi han posat un parabolt, què menys! l'entrada a la reunió és molt fina amb poques preses de mans i et jugues un pinyo! després el Toni al seu torn, descubreix més a la dreta un pitonet salvador.
El Josep fa el tram de 6a se l'ha demanat...està molt ben assegurat però quan s'acaben les assegurances, a pel fins a la reunió, uns deu a dotze metres. Com que dúiem friends i tascons quan calia els hem fet servir. Passat el 6a, trobem la variant, de passar per una canal es va per la dreta, la roca és molt detrítica, ruinosa diria...sortosament hi ha parabolts ja que no seria gens extrany quedarte amb la presa als dits...La tirada final té una sortideta forta, però amb un parabolt que la protegeix, després res, però com que va per fissura si pot colocar material si es vol. La baixada és caminat o rapelant per la Mares del Sur, nosaltres ens anem caminant fins a trobar unes fites que entren dins una canal que ens deixa novament al Torrent del Pont.
Una gran clàssica, avui ens hi hem apilotat sis cordades, per sort ens hem llevat d'hora i hem sigut els primers.
Molt recomanable però amb el grau ben assumit, als trams fàcils les assegurances ho bé allunyen o bé no n'hi han.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia Jaume, sóc el Joan molt xules les fotos. Per cert, quina memòria que teniu, ara he fet un revival amb els teus comentaris.

Molt bona setmana !!

Gatsaule ha dit...

Es veu una via ben maca, haurem d'esperar a tenir el grau montserratí adequat, ben assumit....