diumenge, 5 de novembre de 2006

Sant Cugat-Montserrat en BTT

Disfrutant com uns nens a la riera de Gaià
Passada "La Puda" a la cruilla que ens deixarà a Monistrol

Amb el David a la plaça del Monestir


Barallant-nos amb la sorra de la riera de Sant Jaume



Un bon dinar a Monistrol ens refà!




Fa ja uns anys que per aquestes dates a l'Hospital on treballo fan una sortida en BTT fins a Montserrat, no hi havia manera de que m'anés bé el dia que ho organitzaven, però finalment enguany sí! ens hem trobat a les vuit del matí a urgències de l'Hospital Asepeyo, al pol.lígon Can Sant Joan, i després de prepara-ho tot: "disposem d'una furgoneta que ens portarà les bosses amb roba per a canviar-nos a Monistrol de Montserrat i que ens tornarà després de dinar", ens disposem a marxar: som sis de colla tan sols, hi ha hagut abandons de darrera hora. Passem per la rotonda de TVE i pel costat de l'escola Pureza de Maria per anar seguint una carretera que acaba en un camí sense asfaltar; en poca estona som al carener del Camí dels Monjos després d'haber superat alguna rampa forta que ja ens escalfa una mica, avui fa força fresca, per fí arriba el fred! Punt perillós, travessem la carretera comarcal de Sant Quirze del Vallès a Rubí pel Coll de Can Barnolas, avui sortosament no hi ha gaire trànsit. Una pujada sobtada ens torna a deixar dalt del camí dels Monjos que seguirem fins al turó de la torre de guaita, que ara ja no existeix, la van desmantellar. Continuem pel carener per baixar a la dreta cap a la riera de Can Corbera. Ja a la riera anem cap a l'esquerra, riera avall fins a un trencall a la dreta que ens porta a Les Fonts de Sant Quirze, seguirem ara les marques grogues i blanques d'un P-R. Per carrers d'urbanització anem enfilant-nos cap a un turó d'on baixem per carretera asfaltada a travessar l'autopista. Una llarga i mantinguda pujada ens acosta a la urbanització "els 4 vents", sobre Terrassa. A l'alçada del restaurant 4vents travessem la carretera de Terrassa a Martorell agafant un carrer a la dreta per ja dalt de tot girar a l'esquerra, passem per un parc on agafem aigua d'una font pública. El pas per la urbanització és per no badar, enmig d'una pujada girem a la dreta per passar entre dues torres i entrar a un camí estret ja pel bosc. Ens acostem a Ullastrell, abans d'arribar-hi i sempre seguint les marques, fem un tros de carretera i girem a la dreta per agafar un camí que en continua baixada ens acosta a la riera de Gaià. Abans de ser a la riera el camí és molt tècnic, amb baixadors que ens oblíguen a més d'un a posar peu a terra, únicament el David i el Miquel Àngel es mantenen dalt la bici. Ja a la riera seguim el curs aigues avall, sovint pel mig de l'aigua, sortosament el cabal és baix. No s'hi val a badar, la sorra desvia les rodes i cal mantenir la tensió, el Miquel Àngel es marca una voltereta al quedar-se-li la roda clavada en un saltant d'aigua. Ara deixem la riera de Gaià per agafar el torrent de Sant Jaume, que remuntem. El camí ja no és tan ciclable i fem més d'una entrampussada al clavar-se les rodes a la sorra. Trialejant entre pedres i fang surtim de la llera del riu per enfilar un pujador que es fa cada cop més dret, a dalt de tot és com una paret, tots menys el David posarem peu a terra. Som a l'urbanització Oasi, anem seguint les marques del P-R. Ens caldrà pujar les bicis a peu per un corriol i ja gairebé dalt de tot de la urbanització encetem un descens pedregós que ens deixa als afores d'Olesa de Montserrat. Travessem Olesa anant a buscar la carretera de Manresa, passem per un pont sobre la via del tren. Per carretera ens acostem a l'antic Balneari de "La Puda", d'allà per una pista de terra molt dreta d'entrada guanyem alçada sobre el Llobregat fins a una cruilla de camins, a la dreta a Can Tobella i a l'esquerra en baixada cap a Monistrol de Montserrat. Planejant per un camí molt bonic ran de riu ens situem sota el pont de l'aeri, ara toca bicicleta a l'esquena i per una dreçera salvatge enfilar-nos a l'aparcament de l'aeri. Per carretera arribem a Monistrol de Montserrat on ens espera el Lluís amb la Furgoneta, ja només queda la pujada al Santuari. Una barreta energètica per recuperar forces i toca, ara per carretera, pujar cap dalt. Hi ha desercions i només pujarem tres. El David ens deixa marxar a mí i al Miquel, ja ens atraparà diu, i es que està molt fort i certament no tarda gaire a superar-nos amb un ritme força més fort, ens veiem dalt! el Miquel àngel es despenja i decideix anar al seu ritme, i és que aquesta pujada te l'has de plantejar a un ritme i reservar-te un punt. La fresca ajuda a mantenir una cadència bona. A l'altura de la Font dels Capellans, abans de la Colonia Puig, la carretera es redreça i cal apretar els ronyons, aquí pujo un pinyó, l'esforç es comença a notar; al revolt abans de l'aparcament cal posar-se dret i serrar les dents, però ja hi sóc, travesso el peatge de l'aparcament i amunt, el darrer quilòmetre és criminal, la roda sembla enganxar-se a l'asfalt, amb ganes d'acabar baixo dos pinyons i esprinto, alça!!!ja s'ha acabat, miro de no atropellar ningú mentre m'acosto a la plaça del monestir, trobo el David que baixa, està glaçat, m'acompanya fins la plaça de dalt i satisfets ens fem unes fotos. No sabem si el Miquel Àngel puja amb el que comencem a baixar; ens el trobem arribant a l'aparcament.
Baixo disfrutant la carretera, però glaçat tot i el paravent.
Ja a Monistrol de Montserrat altra vegada, el Lluís ens deixa les bicicletes a la furgo i ens disposem a fer un bon dinar.

4 comentaris:

ramon ha dit...

Deuni-do la pedalada, "chapeau", pero veient la recompensa en forma de menjar que veu tenir al final no m'estranya........
Conyas a part, felicitats, i merci per l'explicació de la ruta, la deixarem a l'agenda per alguna ocasió propera.

ramon

Anònim ha dit...

hola!!! que gracia encontrar esto por internet!!! soy David, el del mallot verde de PROBIKE....que tal estáis todos???

cuantos años!!! madremia!!!!

un abrazo.

Jaumegrimp ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaumegrimp ha dit...

Renoi David ! quina gràcia, només han passat vuit anys de la sortida jeje hem canviat tots una mica, tú encara estàs tan fort?