Cima Pícola de Lavaredo. Via Normal. Dolomites.

Les Tre Cime!

La setmana de l'onze de setembre hem fet una escapada a les Dolomites, concretament a la zona de Cortina d'Ampezzo i les Tre Cime de Lavaredo. Ja havia estat fa uns anys a Dolomites, però a les de Brenta i la veritat que la bellesa i majestuositat de la zona de Lavaredo m'ha captivat. Després de molts dubtes finalment acabem anant amb avió fins a Venezia on tenim llogat un cotxe que ens acompanyarà aquesta setmana. El dissabte a l'hora de sopar arribem al refugi Auronzo després d'abonar els 22 euracos de la crtra de peatge. A 2.333 mtrs i a tocar de les parets...que la gent ja surt amb l'arnes posat de l'habitació!

El refugi Auronzo

Arribo mig marejat del viatge, però un bon sopar em refà i millor que demà ja ens volem estrenar, amb l'Ivan anirem a la normal de la Pícola mentre que l'Eduard el Celestí, el Zoilo,el Miquel i el Rafa faran la normal a la Grande. Ens llevem a l'hora de l'esmorzar, a les set i sense presses, fa un dia esplèndit, ens atipem tan be com podem i agafem la pista que va al refugi Lavaredo i Tomaselli. A l'alçada d'una capelleta que es veu del refugi estant surt la canal que separa la Grande de la Pícola; un caminet s'hi enfila i cap allà anem. Portem una ressenya treta del blog

Trini i Salva

que ens ajuda a visualitzar per on anirem. Deixem els companys a peu de la seva canal i ens enfilem al nostre peu de via on hi ha una noia assegurant el company que acaba de començar, vaja, almenys segur que encertem l'inici de la via.

Marguerita al peu de via assegurant al Grègor.

A l'ombra de la canal fa fresqueta, ens equipem i a la que he perdut de vista la companya començo: terreny trencat i amb pedra solta, però fàcil, un flanqueig on hi ha una "clesidra" pont de roca, abans un merlet gran, a la que giro trobo un tarteram i terrasses, m'hi vaig enfilant amb tendencia a la dreta pel que sembla mes senzill, abans de reunió un ressalt que es fa mirar. Trobo la Margueritta a la reunió, una sola anella cimentada, sobredimensionada, això és el que anirem trobant a les "sostas".

A la segona tirada tot gaudint la roca.

De moment el que veig més difícil és ensopegar la via, tot és tan gran i es pot passar per tans llocs...el fet de tenir una cordada al davant avui ens anirà molt be, sembla que conèixen la via amb el que educadament i mirant de no molestar els anirem seguint. L'Ivan ni s'ha tret les botes i és que de moment no cal. Fa el seu llarg i ara continuo per una aresteta que acaba en un tarteram penjat on al fons veig els companys de via; aquí no hi ha clau, m'asseguro d'un merlet i aviso l'Ivan que pugi.

Abans del flanqueig ja superat el sòcol inicial.

Ara al nostre quart llarg tenim al davant un mur vertical, l'Ivan si posa i disfruta posant-hi "catxarros" ja havia llegit que els tercers desplomen a les Dolomites i renoi ara ho estem experimentant, tira enrrera però hi ha molt canto, per xalar! Torno a sortir, ara per un seguit de canals amb trams fàcils i d'altres de mes divertits, al final d'un ressalt una feixa còmoda on hi ha dos claus al terra per fer reunió, encara hi trobo els companys i m'haig d'esperar per entrar-hi. D'aquí surt l'Ivan cap a l'esquerra a una aresta aèria, és un pas espectacular, ben protegit per un clau, supera l'esperó i el perdo de vista.

A l'espectacular, més que difícil, flanqueig

Comencem a disfrutar, això ja té més ambient, recupero la tirada i l'Ivan em diu que ara deu venir el flanqueig, i sí és el tram de la "cèngia", comença ampla per estretar-se i fer-se un flanqueig divertit, vaig trobant força claus, mes dels que m'esperava la veritat i ràpidament sóc a la reunió on també m'hauré d'esperar, aquí la Margueritta m'explica que l'anterior vegada el seu company, el Grégor es va equivocar i van seguir recta amunt de la reunió, marrant la via havent d'abandonar... la veritat que per on seguirem no és pas el camí més evident!

Reunió a l'acabar el flanqueig

Chiodi cimentatto!!

En aquest punt cal evitar tirar recte amunt, s'ha de flanquejar pel mur esquerra

Recupero l'Ivan, el flanqueig és impresionant! ara cal travessar la canal i anar a buscar la paret de l'esquerra, que tot i semblar més desplomada té força canto i és ben assegurada. El Grégor ens explica que a partir d'aquí ja trobem la línia de ràpels que baixen del cim, claus cimentats de gran tamany pensats per baixar en trams de 25 mtrs. Tornem a l'espectacularitat i verticalitat Dolomítica, aquí veig disfrutar l'Ivan, la roca és bona i dóna confiança. Després d'un altre tram vertical la via es decanta de nou a la dreta, em toca un diedre ben polit on aprofito per posar-hi de tot. Es nota que som amunt, la paret es fa mes evident; Ara l'Ivan progressa per un diedre que el porta dalt d'una agulla, abans d'arribar dalt cal passar-se a la paret per uns passos elegants i aeris, comecem a tenir "pati". Torno a sortir, diedres i terrasses fàcils em deixem a la feixa sota el pas Zsigmondy.

A la fisura Zsigmondy, pas clau abans de cim.

La paret esquerra és tan relliscosa!

Ens haurem d'esperar a que la Margueritta superi el pas, és una xemeneïa que es veu tancada per un sostret, una de les parets rellisca com sabó i això li posa pebre a l'assumpte, animem la companya que finalment s'en surt amb una bona espatarrada, l'Ivan s'hi posa, amb calma es va aixecant i ole! s'ho treu net! una vegada superat el sostret el que resta és ben vertical però amb bona presa, un parell de pitons asseguren l'entrada a reunió, anem amb seixantes amb el que, per primer cop, passa a la companya per arribar sota el cim.

L'Ivan atrapant la Margueritta.

Als blocs somitals amb la Cima grande de fons

M'he quedat sol, a veure com anirà el pas...doncs sí rellisca de valent, però amb ramonage em puc enfilar i abastar les preses que permeten tibar i sortir, és molt maco i estètic, la vista aquí ja fa patxoca! veig que l'Ivan anava sobrat i s'ha deixat de xapar un clau ben llampant...La Marguerita em diu que continui amunt i per una canal diedre arribo a on és l'Ivan, segueixo fins al cim que és ben defensat per uns grans blocs als que t'has d'enfilar i grimpar fins la creu de cim.

Ben contents!

Ens apleguem tots cuatre i ens felicitem, ens passem els e-mail per enviar-nos les fotos. Al davant tenim la Cima Grande que es veu molt grande!!! també podem observar les cordades que pugen per la Dibona.

Rapelem d'aquetes anelles

El dia que ens fa és immillorable, ni un núvol! estem entusiasmats, ens ha agradat molt la via i el paisatge és per quedar-se dalt, però no...desgrimpem cap al ràpel, aprofitem la llargada de les nostres cordes per saltar-nos-en un. Diem al Grégor i la Margueritta que aprofitin les nostres cordes i així ho fan, d'aquesta manera podem anar enllaçant ràpels i en passem més via, com que estan pensats per tirades de 25 mtrs, aprofitem les tres cordes alhora estalviant molt de temps.

Després d'una pila de ràpels som gairebé a baix!

Tot està anant rodó, les cordes baixen be, estem trobant les instal.lacions però al darrer quan el Grégor recupera la corda, aquesta no vol seguir! jo i l'Ivan ja havíem baixat i som a la tartera...ens va saber greu, però va haber de tornar a pujar i alliberar-la assegurat per la seva companya mentre nosaltres l'animàvem des de sota.

Baixem ràpid cap a la pista que aquí fa fred

A la canal hi bufa vent i ens estem quedant glaçats, ens acomiadem dels copmpanys i mirant de no fer baixar massa rocs anem desgrimpant la canalota tot buscant l'escalfor del sol, quin canvi! ja a l'ermita ens aturem a endreçar-ho tot i assoborir l'ascensió: ha estat una bona estrena, una bona aventura, és molt fàcil enbarcar-te, la roca passat el sòcol primer ens ha sorprès, molt bona excepte els trams obligats que ja se sap estan rentats. Les reunions d'un sol punt no ens han agradat, però és el que s'estila per aquí, un clau ben gruixut i cimentat. Per la via poc equipament, només quan cal. La paret permet assegurar-la segons necessitats, ara, millor no posar massa material car la sinuositat de la via fa que la corda fregui massa llavors.

Itinerari aproximat

Esperem una estona per si veïem els companys, però ells encara tardaran i ens acostem a l'Auronzo on fem una bona birra tot esperant el sopar, que sortosament per aquí el serveixen a les set!. Finalment arriba la resta i ens expliquem com ha anat tot mentre devorem un bon sopar.