dimecres, 24 d’octubre de 2012

Quarta Torre Bassa e Alta i Torre dei Ingleses. Grup Cinque Torri. Dolomites d'Ampezzo.


El grup de les Cinque Torri
Ha canviat el temps i ha caigut una bona nevada, la temperatura és baixa, zero graus de matinada...toca buscar zones calentes i mes curtes; el grup de les Cinque Torri és ideal. Situat prop del coll de Falzarego disposa d'un telefèric per apropar-s'hi o be una pista, que a l'agost té restriccions de pas, però ara al setembre no tindrem mes problema que trobar-ne l'inici, força abans que l'aparcament del Telefèric, i l'estretor i pendent continuat 18%!
Arribant al refugi de las Cinque Torre ens rep la Torre Grande!
A l'inici d'una llarga recta, a ma esquerra un trencall poc evident, malgrat estar indicat! ja a la pista asfaltada uns avisos de les restriccions i una tanca, avui oberta. Desitjant no trobar cap cotxe de cara enfilem en primera! la costeruda i boscosa pista. Abans d'arribar al refugi Cinque Torre podem aparcar en uns petits replans. Fa un dia esplèndid, net i clar, al sol s'està molt bé a l'ombra fa fresca.
Caos d'agulles
Fem una visita al refugi, petitó però molt agradable, ple de fotos amb les vies d'escalada mes interessants...ens enfilem al peu de la Torre grande on una cordada és a la via Míriam, l'Ivan ja si vol posar! però preferim començar per alguna altra, al final però ens en penedirem, ja que no ens quedarà temps! Hi ha molta gent fent esportiva, la zona és d'escola. Passada la Torre grande tenim al davant el telefèric i el refugi Scoiatoli, nosaltres ara baixem a buscar la Quarta Torre on volem fer la via normal, vaig veure al blog de

  • Trini i Salva
  • la ressenya d'aquestes vies i em van semblar prou interessants. Ja a peu de via decidim començar per l'esperó que baixa del desplom, amb més dificultat però assegurat amb alguns bolts.
    Sota l'esperó comencem la via tot fent una variant.
    Per aquest vessant assolim la Quarta Torre bassa
    La roca és relliscosa al començament ja que aquí les vies es fan molt, amb compte em vaig enfilant fins fer reunió sota el sostre característic. Passat el tram mes fi desapareixen les expansions per retrobar l'equipament clàssic de la zona, claus cimentats de gran tamany. Amb un flanqueig a l'esquerra comença la segona tirada, és senzill i amb bona presa, trobo força punts per a fer reunió però segueixo amunt ara per tereny més dret, amb uns cantos d'escàndol, una disfrutada!
    L'Eduard recuperant la primera tirada
    Segona reunió, els companys comencen la Torre Alta.
    Entro en una feixa on hi trobo dos italians que ja han rapelat de la Torre Bassa i comencen l'Alta, mentre recupero l'Eduard i l'Ivan observo els estètics passos per anar a buscar l'altra paret. Em resta una tirada fins al cim, força dreta però també amb molt bona roca i millors preses. Del cim estant mentre asseguro arriba un guia amb els seus clients, pujarà aquest llarg amb la corda en bandolera mentre els terroritzats clients s'el miren...
    Al cimn de la Torre Quarta bassa
    Reunió cimera
    Sortosament el guia apart de ser una mica, força, fatxenda, no és mal tio, ens pregunta si anirem a fer la Torre Alta i al dir-li que sí decideix baixar els clients des d'allà mateix. Nosaltres ens afanyem a rapelar i a iniciar la segona torre.
    Pas entre les dues agulles
    És una escalada molt estètica, sense arribar al fons de les dues agulles, a la que l'amplada ho permet, avanço amb una cama a cada agulla fent un ramonage ben obert i divertit anant a buscar un collet d'on ja s'encara la paret de la Torre Alta. És senzill, però cal mirar-s'ho i procurar de posar algun pont de roca (clessidra) entre chiodis (claus cimentats).
    Recuperant el primer llarg de la Torre Quarta alta
    Entrant a reunió
    Abans d'entrar a reunió hi ha un tram força llarg a protegir, aquí justament la roca no és gaire sòlida i la protecció precària, sort que per la dreta, tot i ser més atlètic la roca és bona amb preses que dónen confiança. Un petit flanqueig a l'esquerra i retrobo els Italians que han ensopegat en un pas que hi ha a la sortida, un desplom en el que anava de primer ha hagut de baixar...
    A l'aplanat cim amb la Tofana di Rozes de fons.
    L'Eduard i l'Ivan xalen tot enfilant-se i és que la paret és molt maca! Continuo ja cap al cim, possiblement aquesta curta tirada s'hagués pogut fer d'un cop, però aleshores no controlaria gens els companys, i tanmateix no tenim pressa i m'ho estic passant molt be! Un tram trencat i sóc sota el desplom, hi ha bona presa i és qüestió de posicionament, una tibada i superat! ara una grimpada i surto a la planura del cim.
    Segona agulla del dia, al fons el proper objectiu.
    Ja tots tres dalt, el Celestí és fent la Ferrata del Nuvolau, ens explaïem en el fabulós paisatge que tenim al davant, la Tofana de Rozes hi destaca, l'esbelta agulla dels Anglesos també i està essent escalada pel guia d'abans, es veu molt estètica, decidim que quan baixem la pujarem.
    Rapelant la torre alta amb la bassa al darrera
    Ens preparem per pujar la Torre dei Inglese
    Mirant cap al Paso Falzarego anem baixant fins a trobar el nostre ràpel, ben volat i de gairebé seixanta metres! els companys Italians baixen per la paret de la dreta en dos ràpels. Ja al terra som al davant de l'esbelta agulla dels Anglesos, ara és el torn de l'Eduard.
    Torre dei Ingleses
    Comença per una xemeneia vertical que es veu molt maca, llàstima que la roca sembla marbre! amb compte i amb tècnica es va enfilant, els claus cimentats no són precissament a tocar...abandona en algun punt la xemeneïa per pujar per la placa, però arriba a la reunió per dins. Ara som a l'ombra i fa fred, l'Ivan que és un fredolic es posa el buff i tot el que porta!
    A la segona tirada, ara per placa compacta!

    El següent llarg canvia completàment de tònica, ara per placa prou compacta com a Montserrat. La sortida és el que li costarà mes a l'Eduard, és finota i rellisca; a mesura que s'enfila van apareixent preses d'escàndol que el fan gaudir de la via; aquesta passa pel costat d'una placa solar que alimenta un sismògraf, no fa massa que va caure una torre!!!
    Fa fresca dalt la Torre!
    Ja és al cim i ens avisa que podem pujar, quina disfrutada, el flanqueig i l'aresta semblen fets expressament per a ser escalats i la vista dalt de tot compensa la fresca que hi fa, ves no ens movem gaire que sinó el sismògraf s'espantarà!! Un xiulet ens avisa que el Celestí ja ha tornat de la ferrata, estirat a baix ens segueix les evolucions. En dos ràpels ens retrobem, l'hi ha anat molt be i ha nosaltres també, però l'Ivan que avui encara no ha escalat de primer està frisós i es posa a una via d'esportiva del mur del davant de la torre alta, s'ho passa d'allò més be, suant de valent ara sí malgrat la fresca. Abans de retirar-nos fem el "tonto" en una placa Slab assegurada amb bolts, gràcies als que arribem al despenjament, renoi amb l'adherència!! haurem d'anar a la Pedriza!
    Retrobem el Celestí que ha anat a una ferrata
    Ens voldríem mes, però s'ha fet tard, la Míriam a la Torre grande haurà d'esperar, però segur que hi tornarem oi Ivan? enfilem cap al cotxe amb satisfacció, aquest grup és per passar-hi una setmana sencera però és que hi ha tanta feina a fer a Dolomites que t'atabales!
    Quarta Torre Alta i Bassa itinerari aproximat.
    Torre dei Ingleses itinerari aproximat.
    Zona a conèixer, ni que sigui per passejar-se entre el seu caos de torres...no és la típica escalada de Dolomites, de llarga aproximació i descens complicat, tot el contrari, és com un parc d'aventures per als escaladors amb tot aprop i amb graus per tots, això sí amb l'equipament típic de la zona: N.D.A. o el que és el mateix Normale Dotazione Alpinística, que vol dir porta de tot i força!

    5 comentaris:

    molimolano ha dit...

    Carai, vaja escapada per la diada, a Dolomites, no heu perdut el temps, felicitats i canya!

    Sergi C ha dit...

    Veig i llegeixo una meravella de lloc, un Montserrat dolimític potser.
    Quines agulles, quin fart d'escalar. Com es suggereixen les unes a les altres; m'ho imagino com si hi fos.
    Hi ha prou vida per abastar tot allò que s'ens presenta a l'horitzó?

    Gatsaule ha dit...

    Bona, aquesta, Jaume!! La única vegada que hi he estat, vam haver de marxar de seguida per una nevada..., i això que era al juliol! No ho sabia que n'havia caigut una de torre per un sisme, saps si fa gaire?

    Gatsaule ha dit...

    O ho he entès malament?

    Jaumegrimp ha dit...

    Ei Moli! ens hagués agradat fer mes coses, com ara la Dibona ala Cima Grane però encara vam aprofitar prou el temps.
    Sergi, les Dolomites em van aclaparar, veus tanta paret que ho voldries pujar tot...i clar é simpossible. Les Cinqwue Torri són a mida Montserratina, més abastables i sí ti sents com a casa.
    Hola JOan, doncs això ens van explifcar, i no fa gaire díuen que quan el sisme del Friuli...però tampoc ho sé del cert, hairàs d'investigar mes. Ja has tornat dels Alps?