UES a l'esperó de les Orenetes. Cinglera d'Esplovins. Alt Urgell.

Curta però intensa aproximació a la base de l'Esperó de les Orenetes

Fa molt de temps que amb el Toni dèiem d'anar a la via UES a l'esperó de les Orenetes, però sempre sortien entrebancs, que si la calor, que si el fred, que si és molt llarga....quan la teníem apunt, les lesions....vaja que semblava que no la faríem mai! ha estat però finalment aquest dissabte 26 de maig que malgrat la caloreta ens hi hem posat. Com a soci de tota la vida de la UES, Unió Excursionista Sabadell, no podia deixar d'anar-hi; aquesta via la va obrir l'Antonio Garcia Picazo amb l'Òscar Medel en resposta a la petició que li va fer l'Eduard, de la junta de l'entitat i bon amic, per commemorar el centenari de la UES. Aquest dimecres després de veure la pel.lícula Pirates, l'Antonio ens comenta que la va començar a obrir tot sol, demanant la col.laboració de l'Òscar Medel per acabar-la.

S'ens han adelantat dues cordades!

Fem cas al Guardiola i sortim de Sabadell ben d'hora, ben d'hora, deixem el cotxe abans de travessar el segon túnel, a l'aparcament de la Ferrata, per agafar els trastos i travessar la foradada fins a l'entrada del túnel de l'Obaga Negra on a la dreta direcció Andorra trobem la carretera vella, a un aparcament ben gran ja hi ha un cotxe, atenció que a l'entrada ja avisa que és prohibit circular-hi! sovint posen multes....passat l'aparcament trobem una fressa que entra a una canal, anirem trobant fites. És d'hora i encara no toca el sol, però la pujada és forta i arribem ben suats a peu de via. Davant nostre dues cordades, sebla que han dormit aquí!! mentre ens preparem per començar saludem una altra cordada que fan la UESMAP del D.Hita: és el Pep Vila amb qui vaig coincidir fa anys en un curs de l'ECAM.

El Toni al primer pas en que cal mirar-s'ho de la quarta tirada.

Les dues cordades que ens precedeixen són de Terrassa, Rubi i Castellar, m'espero que síguin força amunt per començar, un muret redreçat per començar i un llarg flanqueig ascendent a l'esquerra, on els bolts ajuden a saber cap on has d'anar; abans d'entrar a a reunió un tram aeri amb roca a controlar, aquí coincideixo amb el company del Pep que s'ha currat el 6c+ sense ni suar!! compartim reunió. Ara li toca al Toni, la sortida és el més bonic, més espectacular que res i llavors anar flanquejant sense complicacions. Torna a ser el meu torn, més flanqueig amb algun muret marcat per una assegurança, sort, ja que sinó no sabria pas per on anar...de moment molt rostoll. Quart llarg, això ja comença a canviar, e sposa més dret i la roca no és del tot "fiable" un bolt assegura un mur on trobem les primeres dificultats, aquí cal mirar-s'ho. Continuem amb la tendència a flanquejar a l'esquerra encara. Cinquena tirada, ara el tema canvia una mica, em cal flanquejar a la dreta superant petites plaques amb roca adherent; davant d'un mur em cal flanquejar a dreta per entrar aun diedre obert i ara altra cop a l'esquerra fins la reunió, també còmoda com totes fins ara.

Sisè llarg, amb millor roca que no sembla!

Altra cop el Toni, tornem a derivar a l'esquerra, terreny trencat amb ressalts, ben protegits, però on ja escalem més, una gran Alzina ens indica la direcció, superada aquesta la reunió uns metres més amunt, al sol, a l'hivern es deu agraïr, avui... Som apunt d'arribar a la feixa que trenca la paret, em resta un curt llarg, surto per un mur a la dreta per entrar en una feixa horitzontal, l'encaro per on em sembla menys trencat, no trobo assegurances, després des de la reunió veig que hauria d'haber anat més a l'esquerra!

El Pep Vila a la UES MAP

Fa molt bon dia, algunes boires, que de moment no espanten i sortosament bufa un vent fresc que ens ajuda a sentir-nos a la glòria! PLeguem cordes i ens calcem les sabatilles, per fressa marcada caminem cap a la paret que tenim al davant, ens caldrà enfilar-nos una mica per travessar l'esponerosa boscúria mirant de no baixar massa fins a trobar la paret, aleshores resseguir-la fins a trobar l'esperó que vèïem. Som a l'ombra i hi fa una bona fresca, tot just ha començat a pujar una de les cordades precedents amb el que aprofitem per fer una mossegada i beure força.

Tranquil vuitè llarg, per un esperó molt estètic.

El tarannà de la paret aquí canvia completament, el cercle que ens tanca la vertical es veu potent i mantingut...he llegit que aquí cal donar el "do de pit" i que fins i tot la part ha rebutjat a força cordades...vaig avisat i amb la moral alta. Després d'una horeta de tranquilitat, per fí el Toni pot començar la vuitena tirada, comença tranquila per un marcat diedre que es va redreçant, quan es tanca cal passar a la placa de l'esquerra amb uns passos molt estètics i aleshores per placa compacta entrar a reunió, però li caldrà esperar una estona a que es descongestioni.

Després d'una llarga espera el Toni va a buscar el diedre.

Vertiginós cercle que superarem a la segona mitat.

Mentre asseguro em vaig fixant amb el següent llarg, on veig que caldrà treballar-hi. Disfruto mentre recupero aquesta tirada, molt ben trobada i tranquila pel que ens espera...

El Toni fent cua per entrar a la reunió.

Començo el novè llarg, aquí s'endureix el caràcter de la via.

Novè llargestic frisant per començar, però m'haig d'esperar, mentre aconsellem al company de la cordada que tenim al davant, no ha fet servir mai erls estreps i està una mica neguitós, però s'en surt prou be! Començo, uns passos en lliure molt vertical i aeri, amb molt bona presa de mans i entro a la fissura, tinc apunt els estreps que no em vull cremar, però tibant de cintes m'en vaig sortint. Al capdamunt em caldrà un pas d'estrep per xapar l'última assegurança i fer l'entrada a reunió, força espectacular ja que et demana derivar a l'esquerra ben be sobre la timba!

El Toni, enfastiguejat de tan esperar....amb la cara paga!

Molt content per com me n'he sortit aviso el Toni que ja em pot deixar, a la reunió tot just ha sortit el primer de corda i l'amic que hem animat l'està assegurant, m'entretinc ajudant-lo a donar corda al company i quan és el seu torn li refresco el tema dels estreps, animant-lo, que s'el veu molt tens, aprofito per demanar-li que em deixi dues cintes passades per les primeres assegurances, que això segur li agradarà al Toni. El sento rondinar a la reunió de sota, fa gairebé una hora que és penjat esperant per continuar....fa molt sol i el vent ha afluixat. Quan ja el veig, amb la cara paga...s'ha rostit com un polastre i a sobre solet a la reunió...jo almenys m'he entretingut

Començant l'artificial després d'uns passos taquicàrdics.

Quan ens reunim, el Toni està malament, mig marejat per la calor, però és un home dur i el fet que tingui les dues cintes posades l'esperona a continuar. La sortida és punyetera i el flanqueig rar i finot, s'en surt prou be i ja és a l'artifo, això ja és nostre, l'artificial no serà problema! i així és, ràpipdament el perdo de vista i m'avisa que ja puc pujar.

El Toni es refà a l'ombra de la còmoda desena reunió.

L'ombreta de la desena reunió el refà, amés torna a bufar la fresca. Deu n´hi do amb el començament abans d'agafar l'artifo! les veig cuadrades. No m'hi mato i tibo de cinta i cap a l'artifo que ara em toca disfrutar....vaja això díuen però cinquanta metres de verticalitat mantinguda mai han estat el meu fort...

Entrant a l'onzena reunió, després d'una tirada mantinguda i exigent.

Onzè llarg faig un glop abans de començar, renoi que be s'està aquí, vols dir que me n'haig d'anar? 6B o AO, com t'ho diré...m'enfilo a la sabina i d'aquí ja xapo i en unes dignes tibades entro a la feina: diedres de llibre, flanquejos Vilanovins, molt d'aire, les assegurances on cal, tot i que cap a la meitat amb les piles començant a flaquejar, poso un àlien. De tan en tan forats d'escàndol, entremig alguna finura i més diedre vertical i tècnic, res fora de mida, però que em van macant! acabo les darreres assegurances reposant penjat de la fifi. Al darrer aviso al Toni, ei! que surto ja cap a reunió amb l'èpica de qui veu que ha superat el repte i que ara ja res ens aturarà!

Flanqueig d'equilibri que porta a un esperó potent, per disfrutar.

El Toni disfruta molt la tirada estrella, s'ho afaga amb molta calma, acaronant la pedra i gaudint els gairebé 50 mmetres de plaques i diedres verticals, ja el tinc a la vista, el veig be i això m'anima. No s'ho pensa gaire i comença el dotze llarg és rarot, primer a la dreta a buscar un bolt per flanquejar per sobre la reunió per anar a buscar un diedre pel que el veig allunyar-se. El sento des de la reunió content, Jaume, quin llarg! ja veuràs...i sí, d'entrada el flanqueig no l'encaro bé i em costa, punyeta, això d'anar de segon no em prova...i és que no é senzill no, el diedre va superant ressalts que demanen atenció, que, com havia llegit, això no està fet encara!

Llarg pels supersticiosos, amb "regalet" al mig!

Tretzè llarg,m'ha tocat! surto d ela reunió ara cap a la dreta per enfilar per placa cap a un diedre que es va posant vertical a la vegada que llis...renoi, amés l'¡assegurança lluny...recordo que en algun lloc s'hi posava un Càmalot i com que el duc li poso, això m'asserena per anar per la placa de l'esquerra a buscar l'assegurança, potser és el pas més dur, de grau, de la via, 6a?. passat aquest punt la cosa millora i per terrasses cada cop més senzilles entro a la reunió, també molt còmoda, com t'ho vas currar Antonio!!

Penúltima tirada on tampoc si val a badar! potser és que les forces ja ens han abandonat!

Mentre recupero el Toni em miro la seguent tirada, un flanqueig fàcil porta a un mur que intueixo des d'aquí, es veu potent... Quan el Toni és a la reunió li proposo de fer-lo jo, estic animat, apart de fos, i ell torna a estar atabalat per la calor, no ens ho pensem i m'hi poso, Catorzè llarg tram selvàtic inicial per entrar al diedre, un altre diedre vertical i finot, vaig cansat i amb poques idees ja, vull sortir! entro massa pel fons del diedre i em costa abastar la sabina de sortida, aquí tornaré a posar un friend; el Toni després m'explica que en diedre es fèia molt be. Engrapada la branca descendetnt de la Sabina de sortida, m'hi enfilo i s'acaba....em resten uns murets ajaguts i una entrada terrossa i arbustiva a la reunió, que en altres condicions potser m'hauríen semblat desagradables, avui ni me n'he adonat.

Còmoda i polsosa darrera reunió, un balconet amb vistes.

La darrera reunió! una branca de sabina fa de sofà, la balma d'unbrella i un gran finestral amb vistes al pantà...em relaxo mentre recupero el Toni.

Darrers metres abans de cim!!! el darrer llarg un regalet

Quinzè llarg sortida de reunió arbustiva, altra cop a l'esquerra, per entrar a una placa vertical i amb bona presa, llàstima que no puc veure disfrutar el Toni. A mig llarg un ressalt demana tibar altra cop i és que no hi ha ni una sola tirada regalada en aquesta segona part de via!! relaxat final per fí, ja som dalt!

Cansats, deshidratats i sobretot molt CONTENTS!!!!

Estem cansats, però satisfets, la via no decep, sobretot la segona meitat, la primera per escalfar o per cansar, però en conjunt molt ben trobada. LLàstima d'haber trobat les cordades al davant, hem estat gairebé dues hores aturats, però no em queixo, ells han matinat més!!

Pel camí de baixada cal estar atents a les pintades, i tot i això....

Ganytipada i beguda abans d'encara el camí de baixada, només sortir a cim a l'esquerra ja es veuen le smarques blaves que caldrà seguir amb atenció, l'esperó que es veu al fons l'haurem de superar i una vegada dalt seguir un esperonet, fer una desgrimpada, a l'esquerra tenim una canal que no hem d'agafar i en tend`pencia a la dreta anar resseguint el cingle fins trobar el rètol de l'itinerari Nubiola

Trobant aquest rètol tenim el descens assegurat

La baixada és llarga però l'espectacularitat de l'entorn paga la pena.

 
 Vàrem fer servir les magnífiques ressenyes de l'amic Xavi

Alt Urgell

Una vegada al camí Nubiola ja només cal seguir els ferros i cables, em vaig oblidar d'agafar uns guants, penseu-hi les mans us ho agrairan! Agrair a l'amic Picazo la feinada d'obrir aquesta via, equipada per no patir, però a la que s'hi ha d'escalar. Penseu en portar força aigua, sobretot si hi aneu amb calor com nosaltres, dos litres per cap mínim. Per mí ha estat l'estrena a Esplovins, i una descobderta, hi tornaré segur!