Vies Alexandre Camps i Josep Calvet a la Punta d'en Serreta Oest. Sant Llorenç del Munt. 12-02-2012.

Tot acostant-nos al nostre objectiu, ens aturem al Bolet de Can Pobla per admirar la Roca del salt dels cavalls i la seva elegant aresta oberta l'any 1937!
Després d'una setmana amb temperatures no tan crues, aquest cap de setmana tornem-hi! avui amb l'Ivan volíem fer cap a L'Aranya, al Serrat de les Garrigoses, però al matí quan he vist la nevadeta de la nit i el termòmetre, he buscat alternatives...hem decidit fer cap a Sant Llorenç del Munt on fa dies els Masó van obrir unes vies a la Punta Serreta.

La Punta d'en Serreta oest és a l'ombra encara, i avui impossible fins que el sol no hi toqui.
Enfilem cap a Matadepera i deixem el cotxe al revolt del carrer de la Granera, puguem per la canal de les bruixes, el camí que porta a les Agonies! on els friquis es barallen amb el vuitè grau. De Can Pobla pugem pel camí del Bolet, ens hi enfilem i gaudim del seu mirador, amb l'esforç de la pujada no notem massa fred, però ai las! les vies són a l'ombra.
A la Punta d'en Serreta hi toca el sol i ens decidim a començar per l'aresta d'en Serreta oberta l'any 1963 per Girbau, Monistrol i Olivella.
Canvi de plans, l'Ivan no ha fet la Punta Serreta i ens hi acostem, els amics

Manel i Ita

la van piular fa poc i jo ja l'havia feta, però fa molts anys; a peu de via s'hi està bé, no fa vent.

A peu de via, ben abrigats, ara encara s'hi està bé, però més amunt...la via va per l'aresta i serà ventada.
Començo el primer llarg per l'aresta original, trobo al primer ressalt un espit i llavors més amunt protegint un llabi un altre, més amunt un burí i reunió. La Roca està molt trencada, suposo que per les gelades i cal anar amb molt de compte.
La reunió és en un còmode replà i força atrotinada, dos espits amb plaqueta d'alumini i tres burins rovelladets que triangulo.
El primer llarg original va pel fil de l'aresta, per la dreta hi ha una altra entrada més dura...avui amb el fred ho tenim clar! sota l'Ivan al terrós i desagradable inici de la segona tirada.

Ara és el torn de l'Ivan, quan he arribat a la reunió tan sols veia un espit força amunt, per sort a mitja franja de terra n'hi ha un altre. Entre el fred i la roca, el company no s'ho passa massa bé...

Entrant a la segona reunió, d'on decidim que avui no és el dia i baixem.
M'estic quedant garratibat de fred a la reunió i l'Ivan tan sosl ha arribat a la segona reunió, la intenció era empalmar els llargs, s'aixeca a buscar la nova franja vertical, deixant enrrera la franja de les sabines, però es desanima, tot és força trencat i es veu potent...tampoc troba una reunió com cal, cal dir que no portem ressenya...vaja tot en contra, decidim que millor baixar, les cames em ballen a la reunió com si tingués el mal de sant Vito!!, mallò i cap avall. Més mallons a la reunió i ràpel amb la cua entre cames, però convençuts que avui ha estat una bona decisió.
El sol ara ja escalfa la via dedicada a l'Alexandre Camps, amb el que ens hi posem. sota, des de la reunió, l'Ivan preparant-se per pujar.

Remuntem un tros la canal i anem a trobar el peu de via de l'Alexandre Camps, el nostre destí original, ara hi toca un bon solet i sembla que no bufa vent...la dificultat és baixa i la roca sembla molt millor. Començo remuntant uns pendents suaus, quan es posa seriós trobo un parell de bolts, superat aquest mur, s'ajeu una mica i la roca es torna abrasiva, aquella roca de les franges superiors de Sant Llorenç que és tan escassa, pero que quan es troba fa xalar!

Masonià Llibret de registre. Reunió ben còmoda d'es d'on miro la via del costat, que es veu molt ferma i amb bona roca.
Reunió! mentre recupero corda miro el seguent llarg, es veu molt interessant, llàstima però que és molt curt. Penjat d'un bolt el potet de diapositives on hi el "llibre" de registre, hi anotem la tercera ascensió.

El segon llarg és curt però intens, el bolet cimal ens demanarà atenció i finura sino volem "pillar"!

En un moment tinc l'Ivan apunt per continuar, això és una altra cosa, quina roca! diu...s'enfila ràpidament a buscar el bolet de sortida, però el bolet com no vigilis et fot un bon bolet...s'ho ha de treballar i estudiar, ja que no és evident, curt però intens intens...la sortida al replà superior costa de fer, és trencat però comparat amb el que venim de fer...una futesa! Al meu torn, veig que cal posicionament i buscar, i qui busca troba oi? ja al mig del bolet, cal fer uns bonics moïments per sortir-ne airós, m'ha agradat!
Encara tenim temps i baixem per la canal a buscar novament el peu de via, ens posarem a la Josep Calvet, que va més a la dreta que l'anterior, també tiba més...a veure.

Darrera tirada de la Josep Calvet, on haurem de tibar fort o bé encastar-nos com un cuc per abastar la sortida! Arbòria talaïa, raconada Masoniana 100%

Em torna a tocar començar...com m'ho faig? jajaja, un primer tram trencat però amb grans bolos i arribo a la franja on trobo el primer bolt, força amunt per cert...del primer al segon és on hi ha el "bacallà" cal aprofitar un bolots de peus que permeten anar guanyant metres, és durot, però surt malgrat haber-me de penjar a descansar i estudiar-m'ho. Ara una sortida on s'ajeu una mica, la bonior de la roca fa que no trobis a faltar les asegurances; abans de flanquejar a buscar el mur de la dreta col.loco l'àlien gris. El mur se les porta, em costa entrar-hi, però em costa més la continuació...aquí també toca penjar-se i estudiar-s'ho: la paret és molt aspra, plena de forats, i quan trobes el bo...ja s'han fos les Duracell!!
Entrada arborícola a reunió, on una grossa Alzina ens permetrà assegurar-nos i muntar reunió.

Emergint del segon esperó, molt tècnic i on no val a badar com a tota la via!
En un forat del mur poso un camalot del 0,75 reforçant així la instal.lació, suposo que l'alzina aguanta, però tan sols té una branca verda....començo a recuperar l'Ivan, està glaçat, ja torna a bufar el vent! el sento rondinar al primer mur, atenció que sóc al flanqueig i ja el veig trèure el cap entrant a reunió. Deu n´hi dó amb aquests Masó comenta, he hagut de fer alguna tibada.
Dura sortida, que fa honor a una molt bona via, es fa curta.
La reunió és una raconada bucòlica de Sant Llorenç com tan els hi agrada als obridors, i a mí. Toca sortir-ne i no és fàcil, ho intentem pel mig sense èxit i finalment mig empotrat l'Ivan abasta el bolt, ara en tècnica de ramonage molt elegant, vigilant això sí amb la punta de l'esperó que sembla que vulgui caure a sobre l'assegurador...sortosament és ben ferm! Reunió en una alzina com a l'anterior via, ara és el meu torn, estic ben fred! li engalto pel mig del diedre obert i arribo a la cinta, renoi però quin pas, de primer suposo que també hagués buscat la protecció de l'empotrament, la sortida final és molt elegant aprofitant l'esperó de l'esquerra que veig que és prou sòlid.

Satisfets, però fotuts de fred malgrat el sol, punyetero airet!!
Ara sí, pleguem material per donar el dia per fet, encara ens ho hem passat prou be, el fred ens ho ha posat difícil, per això buscàvem unes vies com aquestes, la Punta d'en Serreta avui ha estat massa, ja hi tornarem amb millor temps, també el fet de tan de fred suposo que ha deixat la roca en molt mal estat, ja que no la recordava tan delilcada...

Ressenya dels germans Masó, trilogia de vies que homenatgen els aperturistes de la cara nord de la Castellassa de Can Torras. La trobareu a

Santllors.com

Vies per a declarats amics de Sant Llorenç, curtes sí, intenses també!! la Punta d'en Serreta ja és una altra tema, per a escaladors que els agradi el rovell i la roca delicada. Per mí molt recomanables les tres.