Simfonia Wagneriana al Sentinella. La Plantació. Montserrat.

Escalar enmig de la boira li va donar un plus "Wagnerià" tan sols faltàven uns llamps i trons!!
Aprofitant l'última tarda d'agost, el 31-08-2011 ens acostem al Sentinella amb el Wolfgang, ara fèia dies que no coincidíem i em venia de gust compartir corda plegats; li vaig proposar la Wagner i cap allà que anem, que aquesta també la tenia pendent. El cel és ben tapat, sembla que vol ploure, però no arrenca, s'ha estroncat l'aixeta...fa xafogor i molta humitat. Per aprofitar el temps agafem el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí de Sant Jeroni, passat el Gorro frigi busquem el trencall a l'esquerra que baixa cap a l'agulla, just abans del mirador.
Al sorprenent primer llarg, que ja t'avisa i et posa els braços a tò!
Avui començo, com m'agrada, però no hi ha opció, que el segon llarg tiba molt i li guardo a l'amic!! algun dubte per localitzar el peu de via que és prou emboscat i ens hi posem: és a la dreta de la via Dels Pisters i a l'esquerra de la Purple Haze. El primer bolt una mica amunt. Aquest llarg m'agrada molt, però em sorprèn, me l'esperava més senzill i abans del flanqueig em penjo a "refredar" els braços...

Flanqueig d'entrada a la primera reunió.
Vaig mirant amunt i no veig res...coi, per on va això, quan a la dreta m'adono que hi ha una instal.lació, flanquejo amb precaució i reunió. És penjadeta i no massa còmoda, però com que no hi haurem d'estar massa estona, de seguida s'enfila el Wolfgang i ja és aquí.
Impresionant segona tirada on si no duem el 6b assolit haurem de tibar d'alguna cinta al començament.

Mentre s'acosta el company m'he anat mirant el que segueix i sembla potent. Surt el Wolfgang de la reunió cap a la dreta a buscar una filera de bolts, s'ho treballa prou bé i és a punt de sortir-se'n, però li cap penjar-se, llavors s'ho mira i li va sortint, passats un parell d'assegurances la paret millora i ja el veig disfrutar.
Al meu torn ho intento i tot hi anar de segon haig de tibar de cinta en un parell de passos, després l'escalda és tècnica i potent però es deixa fer.

Tercer llarg d'antologia, desitjaries que no s'acabés, i tampoc "les piles"!!
Segona reunió, m'ho miro, que ara tinc un tram per fruïr i el vull, això, disfrutar!! és llarg i mantingut amb un pas més punyetero al mig. Abans d'entrar a reunió es posa vertical però la presa millora, el que passa és que arribes amb la llum de la reserva encesa, faig un repòs abans d'entrar-hi!
Podem rapelar la via, però vam preferir arribar al cim i fer el flanqueig fins al ràpel, al davant del Fusell.
Com que ja no tenim temps de fer una altra via decidim acabar d'arribar a dalt, ara la roca canvia i és força trencada, cal vigilar ja que tot i ser senzill la qualitat de les preses no dóna confiança. Un flanqueig espectacular i divertit et deixa al davant del Fusell. D'aquí ens despenjarem fent un ràpel espectacular i volat fins al peu de l'agulla, entre el Sentinella i el Fusell on puja la via Sikosis d'el malaguanyat J Mª Alsina.

Instal.lació de baixada, una mica atrotinada.
Ens ho hem passat molt bé, la via s'ho val i l'agulla també, a mes avui la boira ha jugat a cuit i amagar presentant un ambient feréstec i, perquè no dir-ho Wagnerià! Oberta amb esperit esportiu, reequipada amb bolts i amb reunions rapelables és una manera diferent d'enfilar-se a aquest monòlit de roca immillorable, de la millor!
Agraïr a Guillem Àrias, Gastón, M. Lobera i J. Freixes per aquesta línia oberta el 01 de maig del 1987, aneu-hi i disfruteu-la, però no oblideu que la reina del Sentinella és l'aresta Brucs (Gede).