divendres, 23 de setembre de 2011

Hispano-Suecia O El Mur 1 passant fred a l'Elefant!

Al primer llarg de la Hispano-Suècia o Ludwing-Casanellas-Tudó. Navegant per plaques ajagudes que es van posant dretes. El flanqueig és molt estètic.

El dissabte abans de la diada, la calor encara apreta, amb el que decidim amb el Toni anar a buscar la fresca de la cara nord de l'Elefant. Ens llevem d'hora, a les set ja fem via cap a Montserrat. Decidim deixar el cotxe al primer revolt passat el monestir, direcció Santa Cecília, llavors ens enfilem per la canal del Pou del Gat, camí de l'Arrel i finalment la canal Plana fins al coll del mateix nom, d'allà en un moment som als peus de l'Elefant.
Hem fet una suada com mai, però aquí dalt bufa un fort vent que ens refreda ràpidament, sort pensem...sí sí!!!
El Toni ja estava escamat del fred que si passa per aquí hi portem màniga llarga i folre per si de cas.
M'enfilo pel primer llarg de la Hispano-Suècia, aquí cal navegar entre còdols tot buscant el més fàcil, trobo un burí amb plaqueta rovellada força amunt, però rai, que encara és ajagut. Es posa dret, veig a l'esquerra un espit que em confon, vaig cap allà i ja haig d'anar amb compte per les fortes ratxes de vent, amb el Toni ni ens escoltem...m'adono que per allà no és i refaig el camí, havia d'anar recte amunt a buscar una expansió que veig força amunt.
Començant el flanqueig sota un vent persistent i fred, jo ja començo a tremolar...
Ara começa el veritable flanqueig, começa senzill, però advertit per l'Eduard (Escalatroncs) poso un Càmalot de l'1 a un bon forat. Llavors es van trobant algunes peces fins l'entrada a reunió, que és ben penjada i de les "d'abans"
Com que amb el Toni tots dos pesem força m'esmerço a reforçar amb tot el que trobo, burins, caps de burí, fins vaig a xapar un bolt de progressió del següent llarg quedant la cosa força apanyada! Anar fent maniobres no m'adono que em vaig refredant i quan començo a recuperar el Toni, les cames ja ballen el mal de sant Vito.

Reunió de museu, reforçada amb un "parabolet" del 8. Amb plaquetes recuperables es pot acompletar. Nosaltres aprofitem un bolt de la segona tirada per reforçar el tema...

El company també s'ha anat refredant i això que a peu de via no fèia aire...no ens diem res, però quan el Toni arriba ja sabem que baixarem. Amb uns trossos de corda el Toni improvitza un despenjament i anem cap avall.
Avancem cap al peu de via del Mur, aquí no bufa, m'abrigo amb tot el que porto i sense pensar-nos-ho massa tiro cap amunt. The Wall no té res a veure amb la via anterior, aquí l'equipament són bolts, separadets, però bolts del deu!

Hem baixat i ja som a The Wall, aquí el vent no hi bufa amb tanta força i fa menys fred.
L'entrada és força fina i millor no córrer gaire ja que la primera assegurança és a uns vuit metres del terra...a mesura que m'enfilo la roca millora és més cantelluda i amb més relleu, en contra es va posant més dret. El Toni m'avisa que cal flanquejar descaradament a l'esquerra.

El Toni recuperant la primera tirada.
La tirada és llarga i el tram del flanqueig és molt mantingut, amb passo que t'has de mirar, amb el que em penjo a mirar-m'ho i descansar els braços abans d'encarar el darrer tram. L'escalada aquí no sembla Montserratina, amb tanta panxeta.

Magnífic segon llarg, on cal anar buscant amb serenitat el camí. Assegurament al final força alegre!

El Toni disfruta! l'anterior vegada li va tocar fer-ho tremolant de fred i avui el veig ben concentrat i segur; encara amb decisió el següent llarg, aquí els bolts són força distanciats sobretot abans del bombet d'entrada a reunió, però la roca hi és d'alta qualitat i amb tranquilitat va trobant la presa de confiança. Decidit enfila el pas clau i xapó! s'el treu i ja està muntant reunió.

Disfrutant de la verticalitat i les preses d'aquest llarg. Contents després del pas d'entrada a reunió, ja tenim la via!

Trobo aquesta tirada espatarrant! verticalitat mantinguda i bombet final per acabar content i contents ens retrobem a la reunió! la continuació es veu divertida, un clau a una fisura i llavors sembla que poca cosa més...m'hi anava a posar, però el Toni se la demana i sí li toca.

El tercer llarg no deixa indiferent, tot i semblar senzill, el fet de decantar-se al balmat li infón caràcter.

Llaça el pitó, que no està per moltes alegries i s'entreté a posar dues peces més, ens pensàvem que la resta seria a pel! i nó! entrant a la placa final trobem un bolt i flanquejant cap a l'esquerra encara n'hi ha dos més. La veritat que s'agraeixen ja que aquí la roca no és tan bona i es manté força vertical, però de cop s'ajeu i arribem al llabi abans de cim on trobem la reunió.



Molt bones ressenyes que hem d'agrair a l'Eduard
  • Escalatroncs
  • La Noche del Loro

  • Bullarolas

  • Hem disfrutat molt avui, la roca de la nord de l'Elefant crea adicció! llàstima de fred, poc ens ho pensàvem que en faria tan...el problema va ser el vent bàsicament que sinó s'hauria estat molt be. Tornarem a la Hispano-Suecia segur. Llàstima de reequipament amb "mini-bolts del 8.
    The Wall, una passada de via! suposo que amb burils deuria ser acollonant!
    Ja només trèure'm el barret davant els obridors: l'octubre del 1971 P.Casanellas, F. Ludwing i M. Tudó fan camí a la Hispano-Suècia i Juan i Ricardo també l'octubre del 1981 a The Wall, gràcies a tots ells.

    9 comentaris:

    Xavi ha dit...

    Vaja Jaume, deus ser dels pocs que han passat fred darrerament, perquè jo només faig que agafar assolellades. Bona via!

    Anònim ha dit...

    Només per la excurció ja val la pena
    ...ei¡ que els bols del buit son molts segurs i els burils també, ens estem acostuman massa als parabols del deu. Felicitats per la via¡¡¡

    Eduard ha dit...

    Eo! Jo del Mur també em vaig baixar una vegada pel vent que feia, vaig quedar garratibat; mira que és freda aquesta paret... I la roca genial!!
    Llàstima que no poguéssiu fer la Hispano-suecia, tant bonica com el Mur però amb aquell plus d'anar-la amanint una mica... Però ben mirat així teniu una excusa per tornar-hi :)

    LlorençV ha dit...

    ...es veuen guapes les dues vies, però auqesta reunió...uf! quina mandra penjar-s'hi! les guardarem per dies acalorats!! je je je! felicitats!

    Mingo ha dit...

    Jo no he fet ni la Hispano ni el mur, un parell de cops hi vam anar al mur i vam sortir per unes vies de la dreta que ni me'n recordo com es diuen. Doncs l'Hispano l'haurem d'anar a fer, no?

    Joan B ha dit...

    Hola Jaume,
    Bé està el que bé acaba i la via continuarà en el mateix lloc per la propera vegada!!
    salut i a tibar

    Gatsaule ha dit...

    Molt bona la descripció de la the wall, ara m'hauràs d'acompanyar a l'altra....

    Jaumegrimp ha dit...

    Xavi, doncs sembla mentida però el microclima de la nord de l'Elefant no és per prendre-se'l a broma no!!
    quan hi fa vent mica en mica et va refredant.
    Anònim, l'aproximació és molt maca.
    home, potsser sí que són segurs aquests parabolillos, però ja que ens hi posem a restaurar, millor del deu, duraran més i són més resistents; sembla ser que els del 8 no ho són tan com ens pensem.
    Eduard, oi que sí que hi fa molta rasca? és que qui no s'hi ha trobat no s'ho arriba a creure, a mí mateix em passava!! ah! segur que hi tornem a la Hispano-Suècia.
    Llorenç, la reunió desanima, però sembla que les de més amunt són millors. Malgrat tot al final hi ha tans burins que va quedar súper resistent.
    Mingo, la roca hi és molt bona i la tranquilitat assegurada, oi tan que s'hi ha d'anar!
    Joan B. quan el Toni m'explicava això del fred no ho acabava d'entendre, però ho vaig patir en primera persona!!
    Joan, unes vies per disfrutar-hi, on cal anar estudiant per on passaràs i una aproximació ideal per un home com tú!

    Marc Sanllehí ha dit...

    Ostres! Aquesta "The wall", si no em falla la memòria, la vaig intentar fer deu fer uns 20 anys (és que ja ens fem grans!). No vam veure clar l'inici per què no veiem per enlloc el primer buril i vam acabar a la Panxa del Bisbe.
    Per cert Jaume, encara no sé si ens veurem a la Ronda