dimecres, 5 d’octubre de 2011

Simfonia Wagneriana al Sentinella. La Plantació. Montserrat.

Escalar enmig de la boira li va donar un plus "Wagnerià" tan sols faltàven uns llamps i trons!!
Aprofitant l'última tarda d'agost, el 31-08-2011 ens acostem al Sentinella amb el Wolfgang, ara fèia dies que no coincidíem i em venia de gust compartir corda plegats; li vaig proposar la Wagner i cap allà que anem, que aquesta també la tenia pendent. El cel és ben tapat, sembla que vol ploure, però no arrenca, s'ha estroncat l'aixeta...fa xafogor i molta humitat. Per aprofitar el temps agafem el funicular de Sant Joan que ens deixa al camí de Sant Jeroni, passat el Gorro frigi busquem el trencall a l'esquerra que baixa cap a l'agulla, just abans del mirador.
Al sorprenent primer llarg, que ja t'avisa i et posa els braços a tò!
Avui començo, com m'agrada, però no hi ha opció, que el segon llarg tiba molt i li guardo a l'amic!! algun dubte per localitzar el peu de via que és prou emboscat i ens hi posem: és a la dreta de la via Dels Pisters i a l'esquerra de la Purple Haze. El primer bolt una mica amunt. Aquest llarg m'agrada molt, però em sorprèn, me l'esperava més senzill i abans del flanqueig em penjo a "refredar" els braços...

Flanqueig d'entrada a la primera reunió.
Vaig mirant amunt i no veig res...coi, per on va això, quan a la dreta m'adono que hi ha una instal.lació, flanquejo amb precaució i reunió. És penjadeta i no massa còmoda, però com que no hi haurem d'estar massa estona, de seguida s'enfila el Wolfgang i ja és aquí.
Impresionant segona tirada on si no duem el 6b assolit haurem de tibar d'alguna cinta al començament.

Mentre s'acosta el company m'he anat mirant el que segueix i sembla potent. Surt el Wolfgang de la reunió cap a la dreta a buscar una filera de bolts, s'ho treballa prou bé i és a punt de sortir-se'n, però li cap penjar-se, llavors s'ho mira i li va sortint, passats un parell d'assegurances la paret millora i ja el veig disfrutar.
Al meu torn ho intento i tot hi anar de segon haig de tibar de cinta en un parell de passos, després l'escalda és tècnica i potent però es deixa fer.

Tercer llarg d'antologia, desitjaries que no s'acabés, i tampoc "les piles"!!
Segona reunió, m'ho miro, que ara tinc un tram per fruïr i el vull, això, disfrutar!! és llarg i mantingut amb un pas més punyetero al mig. Abans d'entrar a reunió es posa vertical però la presa millora, el que passa és que arribes amb la llum de la reserva encesa, faig un repòs abans d'entrar-hi!
Podem rapelar la via, però vam preferir arribar al cim i fer el flanqueig fins al ràpel, al davant del Fusell.
Com que ja no tenim temps de fer una altra via decidim acabar d'arribar a dalt, ara la roca canvia i és força trencada, cal vigilar ja que tot i ser senzill la qualitat de les preses no dóna confiança. Un flanqueig espectacular i divertit et deixa al davant del Fusell. D'aquí ens despenjarem fent un ràpel espectacular i volat fins al peu de l'agulla, entre el Sentinella i el Fusell on puja la via Sikosis d'el malaguanyat J Mª Alsina.

Instal.lació de baixada, una mica atrotinada.
Ens ho hem passat molt bé, la via s'ho val i l'agulla també, a mes avui la boira ha jugat a cuit i amagar presentant un ambient feréstec i, perquè no dir-ho Wagnerià! Oberta amb esperit esportiu, reequipada amb bolts i amb reunions rapelables és una manera diferent d'enfilar-se a aquest monòlit de roca immillorable, de la millor!
Agraïr a Guillem Àrias, Gastón, M. Lobera i J. Freixes per aquesta línia oberta el 01 de maig del 1987, aneu-hi i disfruteu-la, però no oblideu que la reina del Sentinella és l'aresta Brucs (Gede).

9 comentaris:

llembresku ha dit...

Ei Jaume!!!! Aquesta és una molt bona via d'esportiva en el seu grau. L'equipament invita a apretar, i de la roca ja ni en parlem. Molt guapa!!
Apa salut!!!!!!!1

Lagarto sordo ha dit...

Hola Jaume, Que dificil esa via deportiva, pero habeis podido, Enhorabuena,

joan asin ha dit...

El tercer llarg per si sol ja val una visita. Enhorabona

Joan Prunera ha dit...

Felicitats per la via. Fa temps que me la miro i remiro... però no em decideixo a anar-hi... tindrem que fer un pensament.

Salut i mosquetons!

Manel&Ita ha dit...

Aquesta és una via que deixa un bon regust, fa anys que la vaig fer i encara la recordo..Felicitats!!!!

SergiC ha dit...

Parell de 'fieres', segur que ho heu passat la mar de bé.
Encara no l'has convençut de fer la Drac Queen, o no n'estàs tu de convençut de repetir-la? jajajjaa

Jaumegrimp ha dit...

Ei Llembrescu! completament d'acord.
Lagarto, no és tan difícil, a on apreta pots tibar en A-0 i la resta es va fent.
Joan A. només per aquest llarg ja es justifica la visita, homogeni en el grau, una disfrutada.
Joan P. com li dic al Lagarto, quan obliga llavors sempre et queda el recurs de l'A-0, el que no treu que el V+ sigui dur ja que és molt mantinguda i les assegurances no pas aprop.
Manel, amb la roca i l'ambient no m'extranya que encara la recordis.
Sergi, el Wolfgang està molt fí! i sobre la Drac Queen no me n'ha pas dit res, que si vol que l'acompanyi ho faig, però ara alternaria els llargs.

Gatsaule ha dit...

Me la vas recomanar, i sembla que és més dura del que explicaves..., però ja fa massa temps que la tinc a la llista!

Pekas ha dit...

Ayyyssssssssss... esa interminable lista llena de "deberes" y de "temas pendientes".. ;-)))

La primera foto.. molt guapa.. ;-))

Salut i muntanyes.. !!!