El primer llarg comença relliscos, a l'ombra permanent de les Alzines, per anar millorant.Una tarda de dilluns, el 10 d'octubre concretament, ens trobem amb el Joan
A la balma clau de la tirada d'on cotinua ja amb millor roca.
Enfilem la pista cap a Coll de Guirló fins al refugi Vicenç Barbé d'on per la canal de l'Ou ens arribem al Setrill; avui li dic al Joan si vol començar, que encara no m'he recuperat de la caminada d'ahir al Sentinella, fa molta calor i a l'ombreta si està molt bé...el Joan no s'ho pensa i ja està enfilat al relliscós pedestal, ple de molseta traïdora i preses arrodonides. L'equipam,ent aquí és prou abundant però per no patir, tot i que millor no relliscar! la roca et demana anar a la dreta per després, anar a l'esquerra per mirar de superar un ressalt incòmode i que et deixa en una lleixa de la que ja s'entra a un mur vertical però de roca immillorable.
Emergint de l'ombra i disfrutant de la roca, ara més cantelluda.
Tan al Joan com a mí ens caldrà fer una tibada de cinta per assolir la feixeta! llavors la resta ja és millor, tot i que cal tibar-hi i força. A mesura que es va acostant la reunió la dificultat afluixa.
La segona tirada, mes amable, ens reserva una sorpresa en superar el ressalt.
A la reunió s'hi està bé, jo ja vinc calent amb el que em disposo a continuar, fa deu anys la distància de les assegurances em va tirar enrera...avui cal assumir el repte, personal, que no de dificultat! la roca és bona i tranquil.lament xapo l'espit, mes amunt llaço un gros merlet i arribo a la balmeta, ben assegurada. Cal fer-hi una bona tibada i col.locar-se, surt bé i encaro la reunió ben satisfet.
El Joan després de superar la balmeta.
El Joan recupera ràpidament la tirada i mira el que li toca: una altra balmeta on sembla que hi ha el "tomàquet"
Darrer llarg on també hem de guanyar un relleix que per l'esquerra se supera bé, tot recte...
Un parell de xapes i és sota el desplom, li he comentat que recte és força dur i no s'ho pensa, flanqueja a l'esquerra i tot i que l'assegurança queda força lluny per aquí sembla que s'enfila amb seguretat arribant fàcilment al següent espit.
Les ressenyes no indiquen cap més assegurança, però trobem dos espits més abans d'arribar al cim.
Ens ha agradat força la via, hi has d'escalar força, però on apreta no cal patir.
Per baixar, anem desgrimpant fins un bosquet penjat d'on unes bagues ens permeten fer-hi un ràpel que ens deixarà davant de l'aresta brucs del Dumbo, ideal continuar per aquesta via, però a nosaltres la fosca s'ens tira a sobre i encarem decidits cap als cotxes, encara arribarem sense haber d'encendre el frontal!
Molt bones ressenyes de l'Eduard
Una escalada recomanable si us agrada navegar per les arestes brucs amb força aire entre assegurances, excepte els primers metres força delicats i molsosos, la resta és per disfrutar de la roca.
.jpg)
10 comentaris:
Via chula, ¿sera parecida a la Salvador Alava?,esa si que lo hice en solo, y recuerdo que pase moradas.
Enhorabuena.
A veure si et poses al dia que encara te'n falten unes quantes. Felicitats per la via.
Bona piada! caldrà anar-hi, que aquests que aprofiteu tant els dies feu molta enveja! sort que ja se us acaba! je je ej! aquest primer llarg....veig que ja el coneixies i li vas colar al Gatsaule!! je je je
Jaume, ara si que se'ns acaba això de fer via llarga a les tardes..... Sort que l'hivern passa ràpid!! Va ser una bon via i una bona jornada!!
Aquesta vaig fer la primera integral amb el Monistrol, havien equipat la via uns dies abans i nosaltres varem veure una via nova i ens hi vàrem posar, quan estaven al segon llarg van arribar els que l'havien obert. Després la vaig repetir 2 cops més i és una via molt bonica. Felicitats!!!!
Hola Jaume. Molt maca la via. Jo la he fet uns quatre cops, el primer fa molt anys quan era recent oberta... recordo que eren spits, ho son encara o està amb parabolts? M'agradaria tornar-hi, però ara que s'acosta el mat temps encara estarà pitjor el començament de la via que recordo que era molt lleig i polit
Salut i enhorabona
Hola Lagarto! si vas fer la Salvadó-Àlava tú sol, segur que aquesta t'agradarà que és mes ben portegida i de dificultat similar.
Ei Mingo! no tinc massa temps per actualitzar el blog, prefereixo anar aprofitant les tardes!!
Llorenç quan els caps de setmana s'et torcen llavors cal enginyar-se-les per sortir quan es pot, i sí ja s'ens acaba això, llàstima!
El Joan va estar molt content de que li oferís el primer llarg, i jo també...!!
Manel, fèieu bona parella amb el Jepet! no us en deixaveu escapar ni una eh!! la veritat que la via et deixa content.
Joan P. si no recordo malament segueix amb espits, la que han reequipat ammb bolts é sla Salvadó-Àlava. El començament és prou delicat i desagradable, millor anar-hi quan la paret sigui ben eixuta.
Molt bé Jaume, ja veig que has penjat la meva ressenya per qui vulgui fotre-li pel dret a l'última bauma! 6b/A1 li vaig fotre, jejeje...si és que soc un friki i això de deixar la xapa tant a la dreta no em va fer el pes! jejeje
Ei Pere, ja t'ho vaig comentar, recte a la xapa és inhumà! un flanqueig a l'esquerra i llavors cap amunt sense problemes...
Hola Jaume: et sorprendré dient que vas ser la segona persona que va fer un comentari al meu bloc acbat d'estrenar, al maig de 2010. L'entrada es deia Escalada i reflexions des dels Frares Encantats. Era quan no sabia com funcionava tot això. Avui l'he rellegit i he recordat el teu comentari, el millor que em podien fer. Vas dis-me que "havies disfrutat amb el relat". He obert el teu bloc per primer cop i he vist les vostres darreres escalades. Veig que són clàssiques. A partir d'ara et seguiré de tant en tant.
Una abraçada: Miquel Vilaplana
Publica un comentari a l'entrada