dissabte, 5 de novembre de 2011

Navegant pel Pollegó de la Vinya nova, Los Mares del Sur. Montserrat sud.

El Pollegó de la Vinya Nova s'aixeca imponent sobre el torrent del Pont.
Una tarda abans del periòde "monsònic" que estem gaudint ens vàrem adreçar a la Vinya Nova amb el Mingo i el Toni, l'objectiu, la Mares del Sur. Fa força anys satisfets després d'haber fet l'aresta Ribas, una cordada als darrers llargs de la Mares em va captivar, aquell esperó es vèia molt atractiu!
El primer llarg aprofita una fisura per arribar al mur vertical que hem de superar per arribar a reunió.

Aquella tarda farà molta calor, i clar, la paret és orientada a ponent, amb el que suarem! el camí d'aproximació és costerut i quan finalment som a peu de via estem xops literalment de suor. Fa mandra començar, però cal posar-s'hi: per terreny més aviat rampós arribo al renovat pont de roca, gràcies Lluís! ara per l'esquerra d'una fisura em vaig enfilant amb compte, les assegurances són força distants. Un flanqueig a la dreta em deixa sota el mur de 6a aquest sí molt ben protegit. Una rampa amb roca solta em deixa a la reunió.

Divertid diedre de la segona tirada, únic atractiu.
Ëns hem dividit la via, jo faré les dues primeres, el Mingo les del mig i el Toni acabarà la via...em sembla que hi he sortit perdent ja que aquest segon llarg tan sols té d'interessant el diedre de sortida, bonic però curt i després una rampa plena de roca solta i branques en la que camino més que escalo.

El tercer llarg segueix una placa de bona roca, quan més lluny de la llastra millor!

És el torn del Mingo, ja coneix la via car l'havia fet en solitari! Un mur força dret només deixar la reunió, el primer bolt uns deu metres més amunt...la precaució fa que escali prop de la llastra descomposta de l'esquerra que permet posar-hi algun friend, però la roca és molt millor i segura més a la dreta, el que comprovo al recuperar el llarg. Superada la llastra la via es decanta a la dreta perdent inclinació.

Entrant a la tercera reunió.
En un còmode replà fem reunió, continua el Mingo: surt cap a la dreta gairebé caminant per anar a buscar les plaques de la dreta d'aparença trencada i vegetada.

La quarta tirada és rarota, però a mesura que t'hi poses va millorant, roca a controlar!

Comença força delicada, amb roca crostrosa, d'aquella de míra'm i no em toquis...però a mesura que et vas enfilant millora; es decanta a la dreta fent un flanqueig per entrar a una placa que es va redreçant, força maca i mantinguda, de la que en surt cap a l'esquerra per fer reunió al peu de l'esperó final.
Recuperant el llarg a les envistes de la reunió.
Som ja tots tres a la reunió cinquena: és penjada a la base de l'esperó i al davant el llarg estrella. El Toni no s'ho pensa i enfila cap amunt, el primer bolt és prou lluny; flanqueja horitzontalment fins a la vertical d'una llastra trencada, abans ha pogut posar just sortir un Àlien verd i ara col.loca el groc ben entaforat! hi ha un bon forat per al Camalot del tres que no portàvem! assoleix el bolt i ja més tranquil continua, relativament aprop un segon bolt i llavors la propera no es veu.

El Mingo gaudint de la tarda.

El llarg estrella és el cinquè, ambient d'aresta brucs on cal anar-hi sense dubtes, la roca millora a mesura que anem pujant.

La tirada és força mantinguda i vertical, però amb unes preses aspres i de confiança, cal anar buscant el millor pas amb tranquilitat, però sense adormir-s'hi...on treballa més la ment que la tècnica i força, unes bones excursions que es poden minimitzar amb imaginació i tècnica amb algun Àlien o Tri-Cam. Un crit i reunió!! el Toni està molt content, el sentim exultant!! i no és per menys.

Això s'acaba, una amable aresta que ens deixarà dalt del Pollegó.

Després d'aquest mur, l'aresta que queda sembla poca cosa, però encara millor no relaxar-s'hi. Un únic bolt i la imaginació fins dalt. Un Tri-Cam molt ben posat endolceix la tirada, bravo Toni!!
Aquestes darreres tirades per si mateixes valen la pena, sense voler desmereixer la resta de la via.

Contents dalt del Pollegó, hem anat prou ràpids i encara no haurem de trèure els frontals.
Ens reunim molt contents tots tres al cim, on el Toni està exultant! ens ho hem passat molt bé tots tres i ara ja no fa massa calor i fins i tot bufa un airet agradable. Resseguim la carena enfilant-nos una mica fins anar a parar al camí dels Pollegons on a ma esquerra un corriol força còmode ens permet baixar prou de pressa; en poca estona tornem a passar sota la via mentre les parets del voltant emvermelleixen per la posta de sol, tot un espectacle!
Les parets es tenyeixen del roig del capvespre

Ressenya de l'amic Eduard
  • Escalatroncs


  • Ens quedem amb la impresió que la via no és una "cinc estrelles" ja que és discontinua i amb trams de roca a vigilar, al mig força herbada, però que no molesta...un primer llarg molt bo i un cinquè d'antologia, un segon que millor ajuntar amb el primer. L'alegria entre assegurances li dóna un plus, millor anar-hi amb el grau assolit i el cap fred.
    Agrair a Escofet i companyia aquest itinerari tan ben trobat.

    8 comentaris:

    Eduard ha dit...

    Veig que la vau gaudir! L'esperó de dalt és força elegant i els tricams i queden de conya. Al tercer llarg hi ha una expansió uns pocs metres sobre la reunió que no es veu.

    joan asin ha dit...

    Enhorabona Jaume i companyia una bona via, quin goig de temps amb la que està caient ara!!!

    Mingo ha dit...

    Quina calor que va fer, ara s'enyora una mica.
    M'ho vaig passar molt bé amb vosaltres, malgrat ja coneixia la via.
    Una abraçada

    Joan B ha dit...

    Felicitats per la via
    Queda apuntada a la llista

    salut i a tibar

    lux ha dit...

    Jaume,
    doncs gaudint , com dius, del periode monsonic... quin gustet llegir això de la caloreta, les tardes llargues...
    hehehe quina enyorança i nomes estem a novembre!

    Ara aquest any has ben aprofitat! eh?
    Enhorabona!!

    Jaumegrimp ha dit...

    Eduard, al començament la vam patir! que fèia una calor insoportable, però a mesura que vam pujar l'airet va ser agradable...aquesta xapa de la 3era reunió no la vam veure, no és?
    Ei Joan, és el que té anar endarrerit, aleshores tot era sec i fèia una calor!!
    Mingo, quan em vas dir que l'havies fet en solitari...quin tio!! a veure quan hi tornem.
    Joan, la via és maca, però exposadota al 5è llarg, en conjunt val molt la pena.
    Lú, benvinguda! a veure si actives el blog que volem saber de tú, que segur que no pares!! i sí amb aquest temps t'entra enyorança d'aquestes tardes, caloroses, però llargues i intenses.

    Gatsaule ha dit...

    Tal i com li vaig dir al Mingo, encara estic impressionat que amb la tarda en tinguessiu prou....

    Lagarto sordo ha dit...

    Enhorabuena Jaume.
    Es una via que me gusta y ya intentare.