La Mitra o agulla de l'arbret. Aresta brucs (Cerdà-Riera-Auqué) Agulles de Montserrat. 19-06-2011.

L'esvelta aresta brucs de la Mitra (agulla de l'arbret) crida l'atenció!
La Mitra, com antigament es coneixia l'agulla de l'arbret, m'apassiona, fa anys hi vaig fer l'Aitor, mes tard la Vicenç Soto...sempre n'he sortit amb molt bon record, però volia fer l'aresta brucs, per a mí mítica per la seva alegria entre assegurances i per que no per la seva història i bellesa : oberta per en Joan Cerdà, Jordi Riera i E. Auqué l'u de novembre de 1957..uns grans mestres tots tres; hi ha l'anecdota que el Joan Cerdà i el seu amic Heinz Pokorski(+) varen repetir-ne l'aresta sense cordes, un darrera l'altre, com un joc...però a l'arribar dalt de tot les cordes éren al coll...amb el que vàren desgrimpar tota la via!
Comencem anant a buscar el primer forat, que superarem per l'esquerra.
Aquest diumenge doncs, amb el Josep enfilem cap a Coll de guirló, coll d'agulles i canal de les Bessones, deixem enrrera el Teix on comença la Iglesias-Casanovas a la Bessona inferior per tot seguit enfilar la canal que ens deixa al coll entre la Mitra i les Bessones. Fent el camí m'adono que hi ha una corda que uneix les dues Bessones.


La primera reunió la trobem dins el foral de la segona balma.
De la mateixa collada ja albiro una assegurança amb plaqueta prima i al costat de la balma un bolt, deu ser per aquí! Al començament la roca és relliscosa i cal vigilar, però ja m'adono que aquí no s'hi val a seguir recte amunt sinó que cal acaronar la roca i anar buscant la senzillesa, la dificultat permet disfrutar de les bones i aspres preses i els peus disfruten trobant el relleix i la roca segura.
Les assegurances avui serveixen per marcar el camí, són allunyades però no es troben a faltar. En un marcat forat trobo la reunió, aquí dubtava, ja que vèia el primer bolt de la segona tirada i a la dreta les assegurances de la via que la creua.

Els amics de Vilafranca que púgen a l'Slack-line; aquí superant el contrafort entre les dues agulles, a pel! A sota fent la normal a la Bessona superior per encarar la travesia entre les dues agulles.

Mentre instal.lo la reunió escolto gent i poc després m'adono que pel contrafort de les dues Bessones està pujant un d'ells...són els que han muntat l'Slack-Line entre les dues agulles, ténen una corda fixa que baixa de la Bessona inferior al coll, però el company està pujant pel contrafort! mi fixo i veig que no ha posat res i no sembla fàcil! de cop mentre estic assegurant el Josep una esllavissada de pedres al contrafort! sortosament no ha estat res, amb el genoll ha tocat una llastreta que ha anat avall...el veig continuar ara amb més compte tot donant copets a les preses per testar-ne la seva solidesa, Deu n'hi dó penso jo..ara ja deu portar uns 30 metres i li resta l'entrada al coll tot descomposta, em fa patir una mica, però el company va molt segur i sense pausa continua per la normal ala Bessona superior, s'hi enfila ammb solvència i en un moment ja és dalt recuperant el seu company, que sento que comenta: això no és pas fàcil!! a més a la normal fa un parell de saques...

Encarant l'esplèndit segon llarg.
Ara és el torn del Josep, ha estat dies sense escalar i no sé si em dirà de continuar jo, però no, està animat, quina llàstima! i continua decidit. Cal anar a l'esquerra de la reunió obviant els químics de la massa propera Oh-Mani-Padme Hum.
Ara venen uns passo molt elegants, podríem dir que aèris però no verticals, amble spreses justes i que el Josep sap treballar molt bé.
Una escalada de sensibilitat més que força, aèria i agraïda on acaronem la roca tot buscant el millor pas.

Superat el ressalt de sortida, ara s'arriba a una balmeta que tornem a passar per l'esquerra, un bolt ens protegeix el pas, el Josep a la fisura hi col.loca un Àlien.
Superada la balmeta trobem una reunió amb espits una mica incòmoda, uns metres més amunt n'hi ha una altra en un replà. El Josep munta reunió a la primera; des d'aquí gaudim d'una perspectiva espectacular dels companys de l'Slack-Line als que saludem comentem que els filmarem.
Els companys de Vilafranca buscant la "sintonia" per a poder creuar les Bessones.


Malauradament no podem esperar més i no sabrem si avui aconsegueix caminar tota la cinta fins l'altra Bessona...ànims!!
Ens quedem penjats disfrutant de l'espectacle, ha estat una casualitat i no ens sap greu deixar el propòsit de fer una altra via per disfrutar el moment.
Parlem amb ells, són de Vilafranca. Ens comenta que ha d'escalfar abans de posar-s'hi i així ho fa, llavors ho intenta una i altra vegada, nosaltres callats no gosem a destorbar la seva concentració, ens comenta que no és fàcil, que li cal trobar la "Sintonia". Avui però bufa un fort vent ratxejat i l'amic no aconsegueix superar el seu repte, cau i torna a caure, ho prova i hi torna...endebades!

Dalt la tercera reunió, a l'arbre que ha rebatejat la Mitra i a la segona reunió que hi tornem a baixar per filmar els companys amb millor perspectiva..

Cansats d'estar penjats a la incòmoda reunió intermitja esperant "l'encadene", ascendim fins al cim de l'agulla, encara ens queda temps i tornarem a baixar a la reunió intermitja on continuarem filmant els intents fins que s'ens fa tard i acabem per decidir baixar, ho volíem fer per l'aresta mateixa, però ara puja una cordada amb el que fem el ràpel habitual.

A l'incòmode, però espectacular ràpel.
Ha estat una ascensió que m'ha deixat molt satisfet, no en va és a la llista d'ascensions de llegenda de l'Antonio Garcia Picazo! d'aquelles que no et sap greu tornar-hi i de ben segur que hi tornaré.

Itinerari aproximat de l'aresta brucs. La cordada de la foto fa la Oh Mani Padme Hum que, massa propera, pot confondre.
Ens queda la intriga de saber si els amics de Vilafranca aconsegueixen finalment el seu repte, però tan sols el fet d'haber intentat caminar sobre el no res ja és prou.

Video Slack-Line

Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba. 23-05-2011. Montserrat Sud.

La Miranda de Can Jorba és plena de vies, avui el nostre objectiu: la de mes a la dreta.
Tornem a Can Jorba, aquesta tarda esperem disfrutar de tranquilitat i poder gaudir l'Escabroni Escapullini, que de fa anys que volia fer i que sempre restava pendent...fa força calor encara, anem d'hora; les alzines de peu de via ens acullen i refresquen, avui l'hem encertat: estem sols!
Si no xapem les assegurances de la veïna Bego-Kush, va bé encintar l'alzina.
L'Escabroni comença a la dreta del tot, cal enfilar-se fins a una lleixa i obviar les llamineres assegurances de la Bego Kush. Sota un relleix, força amunt, veig el primer bolt. Aprofito una alzina propera per posar-hi una baga i cap amunt, sortosament la roca no és tan relliscosa com el començament de la Bego i tranquilament em vaig enfilant. L'escalada és de concentració, d'anar buscant la millor manera d'anar progressant sense tibar massa, la dificultat no és elevada, però sí mantinguda i millor no córrer.

Enlluernat, al Toni li costa de trobar preses...
El sol encara ens toca i fa força calor! al Toni l'enlluernarà dificultant-li l'ascensió. Arribant a la reunió que és al bell mig de la placa miro d'identificar bé les xapes per no errar-la, són plaquetes de la FEEC (el juny de 2009 en Pere Tutusaus GEAM en va fer el reequipament.) Aquesta primera reunió és comuna amb la Bego-Kush.

Còmoda primera reunió, comú amb la Bego-Kush.
Ara és el torn del Toni, surt cap a la dreta a buscar un bolt força llunyà i d'allà cap a una petita lleixa penjada, més a la dreta veïem les xapes de la Bego.
Al pas "clau" de la segona tirada, supèrar el llabi.

Fet el pas, ell el supera més per l'esquerra, i jo ho faré per la dreta, la dificultat baixa i l'arribada a reunió és una disfrutada. El "pebre" el posa l'alegria entre xapes que et fa escalar atent i fruïnt del gest.

Recuperant el divertit segon llarg.
Ens acostem al mur desplomat, es veu espectacular, desafiant amb aquest tò rogenc amenaçador...i de pet que sembla que hi anem, continuo per una placa un pel més dreta, però també amb preses d'escàndol i amés aquí les assegurances són més properes.

Curt i divertit tercera tirada, amb una roca per xalar!!

La reunió és en una còmoda feixeta, al davant el desplom que la via escaqueja molt inteligent-ment!

Característic mur que dóna fama a l'acabament de la via.
Flanquejant cap a l'impresionant desplom, que superarem pel seu caire dret.

Cal continuar per la feixa cap a la dreta per iniciar un suau ascens a buscar un bolt, d'on ja cal tirar recta amunt a buscar la base de l'aresta. Aquest pas és entretingut però la roca i les preses el fan amable, costa trobar com col.locar-te a la placa.

Ja al caire disfrutant de valent!
Ja encarats a la placa final el Toni es treballa i disfruta el llarg, sembla mentida que hi hagi tan bons forats! tot i això potser és on cal tibar més ja que és ben vertical sense arribar a desplomar, amb un passet abans d'entrar a reunió que t'ho fa mirar.

Recuperant el curiós darrer llarg, més impresionant que difícil.
Disfruto molt aquest darrer llarg, n'havia sentit molt a parlar i realment el trobo menys potent que no m'esperava, així com el ràpel, que sí és volat, però curt.
Cal agraïr als aperturistes J.Sancho i J.Voltà que el 1989 van dibuixar aquest itinerari tan ben trobat, així com al Pere Tutusaus i als seus companys del GEAM per la restauració.
Una via que he disfrutat molt i que repetiria, això sí, eviteu dies amb molta gent si el que voleu és gaudir-la.
La paret resta a l'ombra a partir de les cinc de la tarda!

Renovada Josep Maria Andreví a la Miranda de Can Jorba. Montserrat sud. 21-05-2011.

Un començament "picant" i que recordava més senzill...
Hem quedat amb el Toni per anar a l'Escabroni Escapullini, cap desl dos l'hem feta i pensem que ja toca...doncs no! avui tampoc, hi ha cua. Uns moments de dubte, ens esperem? avui no hi ha pressa...però millor un alte dia que la puguem disfrutar amb tranquilitat, amb el que triem la Josep Maria Andreví, que malgrat tots dos l'hem feta, jo ja fa més de dos anys i mig i la veritat que hem va agradar amb el que ens hi posem.

Bones preses, però amb roca a controlar a la fisura.
Avui que volia deixar començar el Toni, ell prefereix que ho faci jo! recordava que arribar al primer espit era finot, però no tan! els peus estan prou patinosos i cal un bon cop de gas, es nota que la via s'ha fet molt. La continuació ja canvia, bona presa i anar fent, això si, la roca a vigilar una mica, que està trencada.

Sorpresa! les reunions s'han reequipat amb parabolts.
L'entrada a la primera reunió avui l'ha faig per la dreta, per una zona trencada però molt senzilla i veig amb sorpresa que ha estat canviada, ara està una mica més alta i és amb parabolts.

El Toni deixant enrrera el bosc, ja a plena fisura.
Ara és el tron del TOni, flanqueig horitzontal a buscar un espit i ja cap amunt, d'entrada sembla molt trencat, cal superar una llastra i posar-s'hi al damunt pèr tot seguit encarar una placa que s'anirà redreçant cada cop més.

Acabant de superar la llastra adosada i entrant a la reunió, una tirada molt ben trobada.

Aquest llarg ens l'haurem de treballar, però és fàcilment protegible amb algun friend mitjà o Àliens. El Toni llaça una magnífica sabina que protegeix el tram més dur. Cal apretar una mica per sortir de la vertical i encarar la reunió, que també ha estat "arreglada".

A l'altura de la sabina, el tram més vertical i treballós.

La segona reunió ha estat reforçada amb un parabolt.
Aquesta reunió l'han reforçat amb un bolt amb anella, tot relligat amb un cordino, a proba de bomba! és còmoda i ja tenim al davant la placa final.

Començant el darrer llarg, on caldrà navegar tot buscant el millor pas per arribar al mur final.

Aquest darrer llarg, si no continuem fins dalt de tot de la Miranda, comença senzill, amb molt bona presa, no és difícil, però cal vigilar amb la roca i anar fent, que les assegurances hi allunyen prou, sobretot abans d'abastar l'espit que protegeix el muret final. Aquest espit costa de veure i per sobre trobarem un pitó, però cap dels dos els veus fins que no hi ets a sobre!


El Toni encarant l'entrada a reunió, on la placa es redreça.
El pas d'entrada a reunió és divertit i només cal vigilar arribant dalt amb la roca que es trenca una mica; vaig directe a buscar el Pi, però em topo de nassos amb una reunió de dos bolts amb anella i cadena! coi! això no hi era abans!! Miro l'arbre i em sembla veure'l força descalçat...potser per això han posat aquesta reunió...?
Algú en sap alguna cosa d'aquesta renovació? han estat els mateixos germans Masó?
la veritat tal com la vaig fer inicialment ja m'estava bé, ara s'ha "esportivitzat"
per mí l'hi ha canviat una mica el caracter a aquesta via.


"Antiga" reunió, ara hi ha un parells de bolts amb anella.

Una colla han estat disfrutant de les magnífiques vies d'esportiva del sector Odio Africano.

Ressenya de la factoria Masó.
Bé, una via que m'ha tornat a sorpendre, m'ha agradat tan o més que el primer cop que la vaig fer, i no sé si soc jo però el començament del primer llarg crec que ha pujat en dificultat, com a mínim mig grau.
L'Escabroni va caure eh! però això ja ho explicaré un altre dia.